L'ablació del substrat de la taquicàrdia ventricular durant el ritme sinusal és més segura i eficaç
Un nou treball liderat pel Dr. Antonio Berruezo, especialista en arrítmies de l'Institut del Cor Quirónsalud Teknon, ha servit per demostrar que l'ablació de la taquicàrdia ventricular basada en l'eliminació del substrat durant el ritme sinusal és més segura i eficaç que com es feia fins ara, i també ofereix uns resultats reproduïbles
Un nou treball liderat pel Dr. Antonio Berruezo, especialista en arrítmies de l'Institut del Cor Quirónsalud Teknon, ha servit per demostrar que l'ablació de la taquicàrdia ventricular basada en l'eliminació del substrat durant el ritme sinusal és més segura i eficaç que com es feia fins ara, i també ofereix uns resultats reproduïbles. La revista Journal of the American College of Cardiology (JACCEP) ha publicat l'article en el qual es recullen els resultats d'un estudi multicèntric. En aquest estudi es va realitzar aquest tipus d'intervenció a més de 400 pacients amb cardiopatia estructural, als quals es va aplicar aquest protocol d'ablació.
La tècnica que es va utilitzar per a l'ablació del substrat va ser la descanalització de la cicatriu –descrita pel grup d'investigadors liderat pel Dr. Berruezo–, amb la qual en un 70% dels pacients es va impossibilitar que tinguessin de nou arrítmies malgrat l'estimulació agressiva del cor. A més, es van aconseguir taxes de supervivència altes. «Hem pogut veure com al cap d'un any la supervivència ha estat d'un 95,8% i al cap de tres anys del 88,6% en una població de pacients amb malaltia cardíaca greu. Així mateix, amb aquesta tècnica es tenen menys complicacions, la qual cosa es tradueix en unes taxes de mortalitat precoç molt inferiors al que s'esperava amb les tècniques estàndard utilitzades fins ara», apunta el Dr. Berruezo, que assenyala com amb aquest abordatge la descompensació hemodinàmica va ser poc comuna, a més de tenir una mortalitat primerenca baixa. Alhora afegeix que «cal destacar a més que l'eliminació completa del substrat de les arrítmies s'associa amb una millor supervivència dels pacients».
Les dades obtingudes en l'estudi també han servit per identificar quins són els indicadors que prediuen un risc més alt de mortalitat a llarg termini en aquests pacients. L'edat, la malaltia pulmonar obstructiva crònica i una fracció d'ejecció ventricular esquerra reduïda són alguns d'aquests indicadors. «També hem vist que l'eliminació incompleta del substrat incideix en l’increment del risc de mortalitat», afegeix el Dr. Berruezo.
Avenços en els darrers anys
En el tractament de les arrítmies ventriculars en pacients amb una cardiopatia estructural, l'ablació amb catèter s'ha convertit en una eina essencial en els darrers anys, i ha proporcionat millors resultats en pacients amb taquicàrdies recurrents malgrat els fàrmacs antiarrítmics. L'evolució d'aquestes tècniques ha permès anar ampliant les indicacions per a l'ablació de taquicàrdia ventricular.
No obstant això, les dades sobre la seguretat i el pronòstic a llarg termini dels pacients amb taquicàrdia ventricular i cardiopatia estructural que se sotmeten a l'ablació del substrat són limitats. «Per aquest motiu vam decidir dur a terme aquest estudi prospectiu i multicèntric, amb el qual hem analitzat la seguretat i els predictors de mortalitat dels pacients que se sotmeten a una ablació del substrat de taquicàrdia ventricular en ritme estable. Les dades que hem pogut observar avalen aquest tipus d'intervenció com la més recomanable», finalitza el Dr. Berruezo.
