18 / de setembre / 2020 / Centro Médico Teknon

Per oferir la millor atenció possible, la investigació sempre suposa un pilar important. Aquest principi el tenen clar a l'Institut del Cor Teknon, que treballa de manera constant per millorar les intervencions que s'hi ofereixen i per ser un centre de referència en els tractaments cardiològics. Sota aquest principi es troben els esforços per validar l'ús d'una nova plataforma de postprocessament d'imatge cardíaca amb la qual es vol millorar els resultats de l'ablació de la fibril·lació auricular.


En aquest sentit s'emmarquen dos nous projectes liderats per l'Institut del Cor Quirónsalud Teknon, que han aconseguit finançament internacional de la indústria. «Es tracta d'ajuts competitius, per als quals s'ha hagut de superar un procés de filtrat molt exigent, que volen donar suport a estudis en els quals els investigadors porten la iniciativa. No són fons públics, però igualment cal superar unes convocatòries, i posa en relleu el treball de recerca que duem a terme al nostre centre», explica el Dr. Antoni Berruezo, especialista en arrítmies de l'Institut del Cor Quirónsalud Teknon. Per dur a terme aquests dos estudis es comptarà amb més de tres-cents pacients.


El primer projecte que es realitzarà consisteix en un estudi multicèntric en el qual participen centres tant europeus com dels Estats Units, dirigit per l'Institut del Cor Quirónsalud Teknon, que comptarà amb un finançament que pot arribar a assolir els 350.000 euros. Aquest estudi vol comprovar si una nova plataforma de postprocessament d'imatge cardíaca obtinguda mitjançant tomografies axials computeritzades (TAC) aconsegueix millorar els resultats de l'ablació de la fibril·lació auricular.


Aquest nou programari s’ha desenvolupat els darrers anys al Centre Mèdic Teknon en conjunt amb la companyia ADAS3D, comptant amb l'aprovació per al seu ús tant per part de l'Agència Europea del Medicament (EMA) com de l'Administració de Medicaments i Aliments (FDA) dels Estats Units. «Amb el nostre assaig mirarem de demostrar que l'ús de la nova plataforma és capaç de millorar la seguretat i l'eficiència, i mantenir o fins i tot millorar l'eficàcia a llarg termini pel que fa als procediments actuals», comenta el Dr. Berruezo. Per dur a terme aquest assaig es comptarà amb el finançament de la companyia Circle Cardiovascular Imaging.


El segon projecte és un estudi monocèntric que serà finançat per Biosense, una empresa filial de Johnson & Johnson, que aportarà prop de 400.000 euros per tal de realitzar-lo. En aquest cas el que es voldrà demostrar és que l'ús d'uns nous catèters desenvolupats per Biosense, juntament amb la nova plataforma de programari (ADAS3D), assoleix igualment millorar la seguretat i l'eficiència de l'ablació. «En aquest cas esperem demostrar com la utilització del nostre programari maximitza els resultats obtinguts amb aquests nous catèters. Igualment, a més de millorar-ne la seguretat i l'eficiència, també creiem que a llarg termini és possible que fins i tot en millori l’eficàcia», afegeix el Dr. Berruezo.


Un problema molt comú

La fibril·lació auricular és l'arrítmia més comuna a Espanya i al món i és una de les causes més importants d'infart cerebral, insuficiència cardíaca, mort sobtada i problemes cardiovasculars.

És un trastorn del ritme cardíac que fa que els batecs del cor siguin irregulars, inadequadament ràpids i no adaptats a les necessitats de l'organisme. Aquest trastorn del ritme dona lloc, entre altres coses, al fet que es formin coàguls al cor, i que aquests coàguls puguin produir embòlies al cervell o a altres òrgans.

Un de cada quatre adults de mitjana edat a Europa i Estats Units tindrà fibril·lació auricular. La fibril·lació auricular cada vegada és més freqüent, en part a causa d’una detecció millor i en part pel fet que els factors que predisposen a patir-la, com l'edat avançada, la hipertensió i les malalties cardiovasculars, són cada vegada més comuns en la població general.

S'estima que l'any 2030 hi haurà entre 14 i 17 milions de persones amb fibril·lació auricular a la Unió Europea, i entre 120.000 i 215.00 nous pacients diagnosticats cada any.

La fibril·lació auricular es pot tractar amb fàrmacs antiarrítmics o bé amb ablació. Una ablació és un cateterisme cardíac amb el qual es realitza un aïllament de les venes pulmonars. L'ablació té resultats millors que el tractament farmacològic per prevenir nous episodis d'arrítmia. Els pacients han de ser avaluats per un cardiòleg especialista en arrítmies, que els indicarà quina és la millor opció de tractament.