El Centro Médico Teknon, primer hospital privat de Catalunya a practicar la sialoendoscòpia

La sialoendoscòpia és un tractament mínimament invasiu que serveix per solucionar molts problemes que afecten les glàndules salivals. El més important de tots és la sialoadenitis obstructiva, que també és el més comú, i que consisteix en la formació de càlculs que obstrueixen un dels conductes de drenatge i ocasiona dolors còlics, inflamacions i infeccions.

Ara, el Centro Médico Teknon és el primer hospital privat a introduir aquesta tècnica de la mà del Dr. Miguel Quer, de l’equip del Dr. Jordi Coromina, que va iniciar aquesta tècnica fa un any a l’Hospital Sant Pau de Barcelona, amb resultats excel·lents. Ara és l’únic professional que l’aplica a Catalunya.

sialoendoscopia_nuevo

Tècnica vrsàtil

Aquesta tècnica no només està indicada per a la sialoadenitis obstructiva, sinó que també serveix per detectar i tractar múltiples patologies salivals. És el cas de la litiasi, una obstrucció de les glàndules salivals que pot acabar generant una sialoadenitis; de l’estenosi de conducte o de les obstruccions de moc, i anomalies de conducte. Aquesta tècnica és aplicable tant a les glàndules paròtides com a les submaxil·lars.

"Fins ara hi havia poques alternatives terapèutiques per a aquests pacients. Moltes vegades es limitava a un tractament pal·liatiu, amb antibiòtics o antiinflamatoris. En els casos més greus l’alternativa era l’extirpació de la glàndula, amb les complicacions que això suposava per als pacients. L’extracció suposava a més un risc de lesionar el nervi marginal, amb el problema estètic afegit de la cicatriu en els casos en què l’abordatge s’havia de fer des de l’exterior", aclareix el Dr. Quer.

"Amb la sialoendoscòpia tots aquests problemes ja no existeixen, i redunda a més en un postoperatori més curt i menys dolorós per als pacients", afegeix Quer. La tècnica consisteix en la introducció d’un endoscopi semirígid amb un diàmetre entre 0,9 i 1,3 mm. A través de tres canals s’introdueix el mateix endoscopi, la irrigació de sèrum i els instruments necessaris per a l’operació.

Prèviament s’ha de dur a terme una dilatació del conducte mitjançant sondes salivals i dilatadors. Aquesta pot ser la part més tediosa o complicada del procés, sobretot en el cas de papil·les estenòtiques o de difícil localització. Encara que pugui semblar en conjunt una tècnica simple, requereix un aprenentatge organitzat i seqüencial.

Poques contraindicacions

Segons el Dr. Quer, "un dels principals avantatges amb què compta aquesta tècnica és que gairebé no està contraindicada en cap cas. Únicament en aquells pacients amb una inflamació aguda, en els quals l’ús del sistema dilatador i l’endoscopi augmenten la possibilitat d’una infecció posterior. Tret d’aquest cas, la tècnica és possible sempre".

Per a les pedres de menys de 4 mm a la glàndula submandibular i de menys de 3 mm a la paròtide, la sialoendoscòpia en permet l’extracció sense més complicació. En el cas de pedres de grandària intermèdia, d’entre 5 i 7 mm, es fa necessària una fragmentació abans de l’extracció. Per a les pedres de més de 8 mm és necessari dur a terme un altre tipus d’abordatge.