12 / de febrer / 2024 / Centro Médico Teknon

Els pacients que pateixen trastorns del teixit conjuntiu, a causa d’una alteració genètica com la síndrome d’Ehlers-Danlos, tipus hipermobilitat / síndrome d’hipermobilitat articular (les sigles de la qual són EDS-HT/JHS), s’enfronten amb desafiaments significatius a causa de la inestabilitat craniocervical. Per tractar aquesta complicació es duen a terme procediments quirúrgics per fixar o fusionar la regió occipitocervical. Actualment, a escala mundial, en aquestes intervencions encara es fa servir anestèsia basada en opiacis. Això pot semblar paradoxal, tenint en compte que en aquest tipus de pacients l’ús d’aquests fàrmacs fins i tot els pot accentuar el dolor (efecte pro-nociceptiu); a més, un alt percentatge d’aquests pacients són intolerants als opioides o bé els produeixen reaccions adverses greus, per la presència d’una gran reactivitat de mastòcits observada en aquests pacients. Tot plegat obliga a valorar altres opcions en protocols anestèsics, en un grup amb un grau de complexitat tan alt i amb dolors crònics gairebé intractables, sovint vist en dones.
Tenint en compte aquesta problemàtica, investigadors del Servei Central d’Anestèsia del Centro Médico Teknon del Grupo Quirónsalud Barcelona, juntament amb altres investigadors del mateix hospital, van dur a terme un estudi de revisió de tots els mètodes analgèsics que es fan servir en l'àmbit perioperatori per presentar informació actualitzada. L’article s’ha publicat a la revista Orphanet Journal of Rare Disease i s’hi planteja, a més, un canvi de paradigma del tractament actual de l’anestèsia i l’analgèsia en aquests pacients. "El dolor que pateixen aquests pacients, que es caracteritza per neuroinflamació crònica, dany neuronal i sensibilització central, històricament ha estat un desafiament per als professionals mèdics, a l’hora de buscar estratègies de maneig efectives", expliquen el Dr. Ramírez-Paesano, integrant principal de l’equip d’investigadors, i el Dr. Rodiera, cap de servei i membre de l’equip d’investigadors.
A l'article, els investigadors del Centro Médico Teknon han proposat fer un enfocament innovador que podria marcar un canvi significatiu en la manera com s’aborda el dolor en aquests pacients. Aquest enfocament, que es coneix com a anestèsia total intravenosa sense opiacis (OFA-TIVA), es basa en la idea de minimitzar la dependència als opiacis, que tradicionalment es fan servir en els protocols d’anestèsia perioperatòria. De manera addicional, pels seus beneficis potencials, aquesta tècnica anestèsica lliure d’opioides cada vegada es fa servir més al Centro Médico Teknon en altres tipus de cirurgies, com ara cirurgia bariàtrica, cirurgia laparoscòpica complexa, cirurgia de columnes complexes, pacients amb dolor crònic sota règims d’opioides i pacients amb antecedents de nàusees i vòmits postoperatoris.
"L’OFA-TIVA es basa en l’analgèsia multimodal, que combina fàrmacs antihiperalgèsics com ara lidocaïna, ketamina i dexmedetomidina. Aquesta combinació no busca només proporcionar un control efectiu del dolor durant i després dels procediments quirúrgics, sinó també mitigar la necessitat d’opiacis, tenint en compte l’alta prevalença d’intolerància a aquests medicaments en aquest grup de pacients", afegeix l’investigador.
L’estudi ha explorat en la literatura indexada, específicament, l’aplicació de l’anestèsia sense opiacis en pacients amb EDS-HT/JHS sotmesos a procediments de fixació occipital/cervical. Els resultats preliminars suggereixen que aquesta estratègia, que fa servir propofol, ketamina, lidocaïna i dexmedetomidina, podria oferir beneficis significatius en termes de control del dolor i millora en la recuperació, si a comparem amb els enfocaments tradicionals basats en opioides. El Dr. Ramírez-Paesano també comenta que, a l’hora de fer l’estudi de revisió sistemàtica de casos a partir de tota la bibliografia mèdica sobre aquests procediments, trobem molt poques referències d’altres grups, fet que posa de manifest que el grup del Servei Central de Anestèsia del Centro Médico Teknon, responsable d’aquest estudi, és el grup de referència en anestèsia lliure d’opioides en pacients amb la síndrome d’Ehlers-Danlos. Això es tradueix en múltiples consultes internacionals a la recerca de solucions anestèsiques en aquests pacients molt complexos i intolerants als opioides a causa de trastorns genètics.
"En la gestió del dolor postoperatori, fem servir la metadona com a analgèsic de rescat, tot i que s’estan explorant opcions no opioides, com ara cannabinoides medicinals, baclofè, tizanidina, memantina, haloperidol i dextrometorfà", afegeix l’expert. També explica que, tot i que encara no s’ha trobat un substitut completament efectiu per als opioides en el període postoperatori, es destaca la importància de minimitzar-ne l’ús, reconeixent la necessitat de trobar opcions més efectives que la metadona com a analgèsic de rescat, per tal d’assolir un protocol perioperatori completament lliure d’opiacis en el futur. Dins de les opcions analgèsiques sense opiacis, també s’hi inclou l’analgèsia amb tècniques regionals guiades amb ecografia.
Una de les consideracions clau que es van abordar per fer la investigació és la complexitat afegida relacionada amb la disfunció gastrointestinal, la hiperalgèsia induïda per opioides, la sensibilització central i el dolor generalitzat sever amb els quals s’enfronten aquests pacients. En resposta, s’ha proposat l’enfocament perioperatori de minimització d’opioides com una estratègia prometedora, que busca proporcionar alleujament del dolor sense els riscos i els efectes secundaris associats amb l’ús d’opioides a llarg termini.
L’estudi, tot i que és aclaridor, subratlla la necessitat contínua d’investigar en aquest camp. Tot i això, les troballes fins ara suggereixen un pas fonamental cap a l’evolució dels protocols d’anestèsia i analgèsia per a pacients amb EDS-HT/JHS i inestabilitat craniocervical. Aquest avenç no només promet transformar l’estàndard d’atenció, sinó també millorar de manera substancial la qualitat de vida dels qui s’enfronten amb desafiaments mèdics únics i complexos", conclou el Dr. Ramírez-Paesano.