Furgar-se el nas compulsivament pot perforar l'envà nasal i impactar negativament en la qualitat de vida
La Unitat Al·lerg-Rino al Centro Médico Teknon, una de les principals unitats a Espanya especialitzada en el tractament de malalties respiratòries i trastorns nasals dirigida pel Dr. Isam Alobid, ha participat juntament amb l’Hospital Clínic de Barcelona en un estudi1 sobre la rinotilexomania, un trastorn caracteritzat per l'acció compulsiva de furgar-se el nas. Els resultats han estat publicats a la prestigiosa revista mèdica Laryngoscope i revelen les conseqüències d'aquesta pràctica per a la salut nasal i emocional, així com la importància d'un enfocament terapèutic multidisciplinari.
A diferència de furgar-se el nas ocasionalment, la rinotilexomania és una condició crònica que pot provocar perforació de l'envà nasal, infeccions, hemorràgies nasals recurrents, dolor facial i fins i tot l'erosió de l'os al voltant del nas. El Dr. Alobid i la resta d'investigadors que van participar en l'estudi van examinar 37 pacients amb rinotilexomania que es van sotmetre a una reparació quirúrgica d'una perforació de l'envà nasal. Aquesta perforació, un forat a la paret que separa les fosses nasals, és sovint una conseqüència de furgar-se el nas de forma crònica.
Una de les principals troballes de l'estudi és que la perforació de l'envà nasal associada a la rinotilexomania afecta greument la qualitat de vida dels pacients. Els símptomes més comuns inclouen la formació de costres, l’obstrucció nasal, l’epistaxi (sagnat nasal) i el xiulet nasal. A més, l'impacte s'estén més enllà del que és físic: el domini del son va ser el que més es va veure afectat, seguit de l'emoción, la funció i els símptomes nasals.
Els pacients van presentar pitjors puntuacions al component mental que al component físic dels qüestionaris de qualitat de vida. Aquesta troballa ressalta com la rinotilexomania no només afecta la salut física, sinó que també incideix significativament en el benestar emocional.
L'alta prevalença de trastorns conductuals relacionats
L'estudi també va revelar que una part considerable dels pacients amb rinotilexomania presenta BFRB (per les sigles en anglès Body-focused repetitive behavior) comportaments repetitius relacionats amb la compulsió. De fet, el 57,1% dels pacients van informar de la presència de més d'un BFRB, sent els més comuns l'onicofàgia (mossegar-se les ungles), seguida de la dermatilomania (rascar-se la pell) i tricotil·lomania (arrencar-se els cabells). Aquest fenomen no és exclusiu de la rinotilexomania; estudis previs mostren que els BFRB són comuns a la població general, amb una prevalença que pot arribar al 64% per a l'hàbit de mossegar-se les ungles. Aquesta alta comorbiditat entre els trastorns conductuals subratlla la importància d'abordar el tractament de la rinotilexomania des d'una perspectiva multidisciplinària.
La cirurgia reconstructiva mínimament invasiva presenta una taxa d'èxit del 96,6%, però destaca la importància de tractar l'hàbit.
Pel que fa al tractament, els resultats de l'estudi indiquen que la reconstrucció de l'envà nasal mitjançant tècniques endoscòpiques avançades com l'ús de penjalls pediculats (trossos de teixit/mucosa de l'interior del nas, que inclou un vas sanguini per garantir que l'àrea afectada rebi una bona aportació sanguínia, afavorint la curació), aconsegueix una taxa d'èxit del 96,6% en els pacients operats. Tot i això, es va observar que el 10,3% dels pacients (n = 3) van patir una re-perforació (tornen a tenir forat a l'envà) a causa de la persistència de l'hàbit de furgar-se el nas, cosa que subratlla la necessitat de tractament continu i, en alguns casos, l'ús de teràpies conductuals i farmacològiques.
La intervenció quirúrgica ha demostrat ser eficaç en la millora de la qualitat de vida dels pacients, alleujant els símptomes nasals i promovent la recuperació de l'envà nasal.
La importància de l'enfocament multidisciplinar
El Dr. Alobid assenyala que "la rinotilexomania no ha de ser vista només com un problema físic, sinó com un trastorn que requereix un tractament integral amb un enfocament multidisciplinari". La combinació de cirurgia per reparar la perforació nasal i teràpies conductuals i psiquiàtriques per tractar els trastorns subjacents, com l’ansietat o el trastorn obsessivocompulsiu (TOC), és clau per a un tractament exitós.
L'especialista també explica la seva recomanació als pacients amb algunes pautes importants com "mantenir una bona higiene nasal, utilitzar solucions salines per humitejar les fosses nasals i evitar gratar-se o furgar-se el nas".
La rinotilexomania com un "problema ocult"
L'estudi també ressalta la importància de la sospita clínica en pacients amb símptomes nasals associats a la rinotilexomania. Segons el Dr. Alobid, "molts pacients no se senten còmodes compartint el seu hàbit, cosa que converteix la rinotilexomania en un 'problema ocult'. La clau per abordar-ho és fer preguntes amb respecte i sense judici, perquè els pacients se sentin segurs en revelar aquest comportament".
A més, l'estudi emfatitza que la rinotilexomania és una condició greu que afecta tant la salut nasal com el benestar emocional dels pacients. Es destaca la necessitat d'un tractament especialitzat que combini cirurgia per a la reparació de les perforacions nasals i un enfocament psicològic i psiquiàtric per tractar els trastorns conductuals subjacents.
La Unitat Al·lerg-Rino al Centro Médico Teknon, dirigida pel Dr. Isam Alobid està formada per un equip d'experts que ofereixen un enfocament innovador en la investigació i el tractament de patologies relacionades amb el nas, els pits paranasals i els trastorns respiratoris, i està a l'avantguarda de la cura i l'atenció de la salut nasal i respiratòria.
1Self-Induced Nasal Septal Perforation: Rhinotillexomania—A Different Entity From Nose Picking
