L’Institut anuncia l’inici d’un estudi amb postbiòtics en pacients que pateixen DMAE

• Javier Asarta, CEO de Igen Biolab Group: "La DMAE afecta unes 700.000 persones a Espanya i actualment no existeix cap tractament per a aquesta malaltia".
• Jordi Monés, MD, PhD i autor d'l'estudi: "A més dels beneficis mèdics per als pacients, cal remarcar la reducció de la càrrega socioeconòmica al prevenir o millorar els estadis avançats de la DMAE".
• Si l'estudi amb el producte de Igen Biolab Group aconsegueix bons resultats, es durà a terme un assaig multicèntric.

L'estudi pilot per avaluar la progressió de la degeneració macular relacionada amb l'edat (DMAE) i la resposta a la suplementació amb postbiòtics en pacients amb aquesta patologia va a càrrec de l’investigador principal, el Dr. Jordi Monés, MD, PhD, especialista i director de l’Institut de la Màcula i de la Barcelona Macula Foundation: Research for Vision, i el laboratori biotecnològic Igen Biolab Group. Aquest assaig es desenvoluparà a l'Institut de la Màcula, adscrit al campus del Centre Mèdic Teknon, i si hi ha bons resultats, es durà a terme un assaig multicèntric.

DMAE-atrofica-2-RGB1-718x384El fonament de la realització d'aquest estudi clínic es basa en les següents premisses: "La predisposició genètica només ens respon en part a la incidència, i especialment, a la progressió i severitat de la DMAE. Sabem que els factors epigenètics són crucials per determinar la progressió i gravetat de la malaltia. Una de les millors vies per modular aquests factors és incidir en el microbioma. Per això, una bona aproximació és l'ús dels postbiòtics, un aliment funcional, que podria modular l'epigenoma dels pacients que pateixen DMAE, atròfia macular i neovascularització coroïdal sense els riscos associats a la modificació del microbioma mitjançant l'ús de bacteris vius i, per tant, canviar el curs de la malaltia", explica l'autor de la investigació.

DMAE, principal causa de ceguesa en majors de 50

La DMAE és la principal causa de ceguesa total de persones majors de 50 anys als països desenvolupats. "Actualment no hi ha tractaments per a aquesta malaltia que causa la pèrdua progressiva de la visió, de manera que si els resultats són favorables, suposarà un gran avanç per a pal·liar una malaltia que afecta unes 700.000 persones a Espanya (el 1,5% de la població actual) i és de les patologies associades a la ceguesa que més creixeran en els propers anys.¹ ", explica el CEO de Igen Biolab Group, Javier Asarta.

"A més dels beneficis mèdics personals per als pacients, la millora funcional i la consegüent reducció de la càrrega socioeconòmica al prevenir o millorar els estadis avançats de la DMAE ja sigui en els pacients, en les seves famílies o en tota la societat seria enorme, utilitzant una teràpia amb efectes secundaris mínims i donada per una via d'administració fàcil i segura ", afegeix el doctor Monés.

La DMAE és una veritable epidèmia en augment, que afecta actualment a prop del 20% de les persones de 85 anys o més. Actualment, la DMAE afecta el 8,7% de la població mundial, amb una estimació de 196 milions el 2020, i augmentarà a 288 milions el 2040. El doctor Monés explica que "la DMAE és una malaltia multifactorial complexa, amb components genètics, epigenètics i ambientals, a més de processos específics de senescència cel·lular".

L'enfocament postbiòtic, una possibilitat

Per superar els riscos, les limitacions i la dependència de la utilització de cèl·lules bacterianes intestinals vives ha sorgit recentment un altre enfocament. "Els mateixos efectes beneficiosos antiinflamatoris, immunomoduladors, antiproliferatius i antioxidants, però evitant els riscos de bacteris vius, poden obtenir-se mitjançant l'ús de lisats cel·lulars, també coneguts com postbiótics", explica el Dr. Monés, MD i PhD.

I afegeix: "S'ha demostrat que els postbiòtics poden imitar els efectes dels probiòtics sobre la salut, evitant al mateix temps la necessària administració de microorganismes vius, que poden tenir riscos significatius com la resposta inflamatòria local similar a la de la salmonel·la, la bacterièmia i la fungemia, i la possible transferència del gen de la resistència als antibiòtics. Per tant, l'enfocament postbiòtic representa una alternativa més segura per evitar el risc "