Institut de Neurociències de Centro Médico Teknon: Innovació i excel·lència en l'atenció a pacients de parkinson i trastorns del moviment
L'Institut de Neurociències de Centre Mèdic Teknon és un referent en el tractament de malalties neurològiques, amb 12 unitats funcionals especialitzades. Entre elles, destaca La Unitat Funcional de malaltia de Parkinson y Trastorns del Moviment, dirigida per la Dra. Àngels Bayés i la Dra. Núria Caballol. Amb un enfocament integral i multidisciplinari, l'Institut combina un equip altament qualificat i tecnologia d'avantguarda per abordar patologies com ara el Parkinson, l'Alzheimer i altres malalties neurodegeneratives. Fundada el 1995, amb l'objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones afectades per malalties neurodegeneratives com el Parkinson, altres parkinsonismes i la síndrome de Tourette, la unitat ha estat pionera en recerca i innovació, consolidant-se com a centre d'excel·lència en el maneig d'aquestes malalties.
El Parkinson és una malaltia neurodegenerativa complexa amb símptomes variables a cada pacient. Tot i que el tremolor és el més conegut, la bradicinèsia (lentitud de moviments) és la seva manifestació central i afecta la mobilitat. Les diferències en els símptomes poden ser degudes a diversos factors, com ara la causa de la malaltia, la regió cerebral afectada i la capacitat de l'organisme per compensar el dany. La seva incidència està augmentant a causa de l'envelliment de la població. El diagnòstic, generalment entre els 55 i 65 anys, es pot endarrerir perquè els primers símptomes són subtils i, si no hi ha tremolor, poden passar desapercebuts durant mesos o anys.
Avenços en investigació i tractaments innovadors
Un dels reptes principals del parkinson és l'aparició de fluctuacions motores després de 3-5 anys d'evolució. Aquestes fluctuacions alternen moments de bona mobilitat (on) amb rigidesa o bloqueig (off) i dificulten l'ajust dels tractaments. La Unitat ha participat en diversos estudis europeus, entre els quals el projecte Rempark, que va portar al desenvolupament del sensor de moviment "Stat-on", capaç de registrar fluctuacions motores, discinèsies i bloquejos en temps real. Actualment, aquesta tecnologia està disponible per als pacients. "Aquest dispositiu ens permet ajustar els tractaments de manera precisa, millorant considerablement la qualitat de vida dels nostres pacients", va afirmar la Dra. Bayés.
En el cas de la síndrome de Tourette, la Unitat és pionera a Espanya en el diagnòstic neurològic i neuropsicològic, així com en l'aplicació del mètode CBIT, recomanat per la Tourette Syndrome Association dels EUA.
La intel·ligència artificial (IA) pot ser una eina clau en el maneig del Parkinson en el futur, segons explica la Dra. Bayès. Sensors amb IA poden detectar canvis subtils en la mobilitat i predir fluctuacions motores, ajudant els metges a ajustar millor la medicació. Un dels grans reptes del Parkinson és que, després de 5-10 anys d'evolució, molts pacients desenvolupen fluctuacions motores, moments de bona mobilitat (on) i rigidesa o bloqueig (off). La IA podria ajudar a anticipar aquests canvis i optimitzar el tractament a temps real.
A més, la investigació està avançant en noves molècules i teràpies per frenar la malaltia, com ara la immunoteràpia per eliminar l'acumulació d'alfa-sinucleïna, la proteïna clau en la malaltia. S'espera que el futur del tractament del Parkinson impliqui teràpies combinades i personalitzades, ja que és probable que la cura impliqui abordar diversos mecanismes alhora.
La disfàgia al Parkinson: un repte silenciós
La disfàgia és una dificultat per a la deglució que pot tenir greus conseqüències si no es tracta adequadament. En els pacients amb Parkinson, el problema s'agreuja a causa de la baixa consciència sobre aquest trastorn, cosa que comporta infravalorar la importància d'una alimentació adaptada. La manca de varietat i sabor a la dieta pot generar aversió al menjar i empitjorant l'estat nutricional dels pacients. Per abordar aquest problema, la Dra. Bayés ha escrit el llibre "Que menjar sigui un plaer", dirigit a persones amb Parkinson perquè puguin gaudir del plaer de menjar i cuinar sense comprometre la seva salut.
Jornada commemorativa de sensibilització al Dia Mundial del Parkinson.
El 10 d'abril, l'Hospital Sant Pau de Barcelona acollirà un esdeveniment organitzat per l'Associació Catalana de Parkinson (ACAP) per commemorar el Dia Mundial del Parkinson i el 40è aniversari. Durant l'acte, la Dra. Àngels Bayés presentarà el seu llibre sobre alimentació per a persones amb disfàgia "Que menjar sigui un plaer", en què explica com adaptar els plats tradicionals de sempre sense sacrificar sabor ni textura. La taula rodona sobre disfàgia serà conduïda pel xef Arnau París.
L’esdeveniment busca conscienciar sobre la importància d'una bona nutrició en pacients amb Parkinson. "Aquest llibre és fruit de la col·laboració entre neuròlegs, logopedes, nutricionistes i cuiners experts i representa un pas important per millorar la qualitat de vida dels nostres pacients, buscant combatre la monotonia alimentària i millorar la nutrició i el benestar", afirma la Dra. Bayès.
Compromís amb la investigació i el benestar del pacient
La Dra. Àngels Bayés ha estat reconeguda com una de les 100 millors especialistes al seu camp per la revista Forbes, i el seu treball en recerca i tractament ha contribuït significativament a millorar la vida dels pacients amb Parkinson i altres trastorns neurològics. La seva tasca, que combina atenció clínica, investigació i col·laboració amb associacions de pacients, reflecteix el compromís de l'Institut de Neurociències Teknon amb excel·lència i millora contínua en el tractament de malalties neurodegeneratives.
