Instituto del Corazón Quirónsalud Teknon lidera un estudi que ajudarà a minimitzar el risc de mort sobtada en pacients que pateixen miocardiopatia hipertròfica
La detecció de cicatrius al miocardi per ressonància magnètica cardíaca permet identificar tractaments que minimitzen aquest risc.
El passat mes de febrer es va publicar a la revista oficial de l'European Heart Rhythm Association (EHRA), una branca de la Societat Europea de Cardiologia (ESC), un estudi que demostra que utilitzant una ressonància magnètica cardíaca amb realç tardà de gadolini (LGE-CMR) es poden detectar aquelles cicatrius miocardíaques que representen un factor de risc addicional per a les arrítmies ventriculars a la miocardiopatia hipertròfica.
Què és la miocardiopatia hipertròfica
La miocardiopatia hipertròfica (HCM) és una malaltia genètica del múscul cardíac en què el teixit muscular del miocardi es torna anormalment gruixut. Aquesta hipertròfia pot afectar diferents parts del cor i pot causar una varietat de símptomes com són: dificultat per respirar, dolor al pit, fatiga, marejos o desmais. En alguns pacients, la miocardiopatia hipertròfica pot augmentar el risc d'arrítmies cardíaques potencialment perilloses o fins i tot provocar la mort sobtada cardíaca.
Objectius i tècnica utilitzada a l'estudi
Aquest estudi liderat pel Dr. Antonio Berruezo, director del Departament d'Arrítmies i de Recerca i Innovació de Instituto del Corazón Quirónsalud Teknon, avalua l'arquitectura de la cicatriu del miocardi i com afecta la induïbilitat d'arrítmies ventriculars en cada pacient. Durant el procés de diagnòstic s'apliquen estímuls elèctrics per generar arrítmies i valorar la resposta del teixit cicatricial cardíac quant a la capacitat d'afavorir l'aparició d'aquestes arrítmies. Quan en un pacient determinat es poden induir o provocar arrítmies ventriculars durant un cateterisme del cor (estudi electrofisiològic), vol dir que el pacient té més risc que això passi de forma espontània i determinarà el tipus de tractament, com pot ser la implantació d'un desfibril·lador.
Per detectar aquestes cicatrius s'ha utilitzat un sistema de ressonància magnètica cardíaca amb relleu tardà de gadolini. El gadolini és un agent de contrast que s'acumula en àrees del cor on hi ha canvis cicatricials al teixit. Això és cicatrius, inflamació o altres danys. El processament posterior de la ressonància magnètica cardíaca permet la identificació de la cicatriu i de les seves zones: fibrosi densa (nucli), fibrosi intermèdia i canals de teixit viable que connecten àrees de miocardi normal dins de zones de nucli no excitables.
Aquests canals són els responsables, majoritàriament, que es produeixin aquestes arrítmies en malalties cardíaques isquèmiques i no isquèmiques, com en el cas de la miocardiopatia hipertròfica.
La identificació de cicatrius amb canals al seu interior va demostrar en aquest estudi, que pot identificar aquells pacients en què és més fàcil induir arrítmies ventriculars i, per tant, tindrien un risc més gran de presentar-les de forma espontània. S'estan duent a terme estudis amb més pacients, a partir d'aquesta informació, que validarà que l'arquitectura de la cicatriu (amb canals al seu interior) es pugui considerar un factor de risc addicional per a la mort sobtada en aquesta població.
Conclusions
Les conclusions d'aquest estudi acabat de publicar amplien les d'estudis previs en què s'evidencia que no és només la quantitat de fibrosi al miocardi sinó també la composició del teixit cicatritzat els factors rellevants per a la induïbilitat i les característiques de l'arrítmia ventricular en pacients amb miocardiopatia hipertròfica. Cal destacar que l'estudi va més enllà d'informes anteriors en investigar la relació entre l'arquitectura de la cicatriu i l'arrítmia ventricular i suposa un pas més cap a la identificació dels substrats que impliquen l'aparició espontània de l'arrítmia ventricular a la miocardiopatia hipertròfica.
Amb les troballes d'aquest nou estudi s'estableix una base per a la hipòtesi que l'estimulació ventricular programada (EVP) podria revelar arrítmia ventricular induïble i ajudar a avaluar el risc de mort sobtada entre individus amb patrons complexos de realç tardà de gadolini (RTG). Això té una rellevància especial quan l'avaluació estratificació del risc no aconsegueix proporcionar criteris concloents per a la candidatura a la implantació d'un desfibril·lador implantable (DAI).
Els resultats complets de l'estudi es poden consultar a: https://academic.oup.com/europace/article/26/3/euae050/7610977
