L’ús de les mascaretes dispara les cirurgies maxil·lofacials

Aquest últim any i mig no només ha tingut la pandèmia de covid-19 com a protagonista. Les mascaretes s’han convertit en un complement imprescindible i la seva presència en les nostres vides s’ha tornat una cosa quotidiana, ajudant-nos a frenar el contagi de la SARS-CoV-2. Però, a més, el seu ús també ha permès que algunes persones es decidissin a fer el pas per dur a terme determinades intervencions, com, per exemple, les de cirurgia ortognàtica, una intervenció quirúrgica que s’encarrega de corregir les deformitats dento-craneo-maxil·lofacials mitjançant moviments ossis maxil·lars i mandibulars, per aconseguir l’equilibri perfecte entre totes les característiques facials del pacient.

Dins d’aquesta cirurgia ortognàtica, un dels procediments principals és la cirurgia ortofacial, que inclou procediments i tècniques destinats a corregir, millorar o modificar els elements facials relacionats amb la boca, el nas, els pòmuls, els ulls i el contorn facial, i que faran que la nova cara del pacient, després de la cirurgia ortognàtica, tingui la millor harmonia possible. No es tracta només d’intervencions amb una finalitat estètica, sinó que a vegades també s’hi busca una important correcció i millora de les condicions funcionals. "L’ús de les mascaretes ha provocat que moltes persones s’hagin decidit a fer el pas sabent que els ajudarien durant el postoperatori, ja que els cobririen part de la cara i no es veuria l’operació", explica el Dr. Federico Hernández-Alfaro, director de l’Instituto Maxilofacial englobat en el Centro Médico Teknon. D’aquesta manera, s’ha vist com el nombre d’aquestes intervencions s’ha incrementat un 30%, al seu centre.

Durant el temps de pandèmia, moltes persones han estat més conscients que mai de les seves cares. El teletreball i les conferències a través de plataformes com Zoom i similars, així com més presència a les xarxes socials, han motivat que moltes persones tinguin més presents que mai les coses que els agradaria arreglar-se. "Sumat a això, hi ha el fet que molta gent ha estalviat, durant aquest any i mig, perquè no han pogut fer moltes activitats, com ara viatjar o anar més sovint a restaurants i locals d’oci, de manera que han pogut disposar de prou diners per afrontar aquestes intervencions i millorar allò amb què no estaven satisfets".

Normalment, aquest tipus d’intervencions requeria, després de l’operació, entre dues i tres setmanes per poder recuperar la vida normal. El foment del teletreball també ha fet possible que moltes persones puguin incorporar-se abans a la feina i facilitar d’aquesta manera que es decideixin a portar a terme la intervenció. "El mateix increment de les teleconferències també ens ha permès captar més pacients internacionals, que ara no han de venir fins a Barcelona per a una primera consulta, sinó que és possible fer-la per videoconferència i després, gràcies a una planificació 3D, poden veure com serà el resultat, i només s’han de desplaçar per a l’operació", assenyala el Dr. Federico Hernández-Alfaro, que afegeix que, a més, l’Instituto Maxilofacial és un centre de referència on aquestes operacions es fan en amb prou feines una hora i mitja, quan en altres centres el més habitual és que durin entre quatre i cinc hores.

Tractament curatiu de l’apnea del son i millora de l’oclusió dental

L’estètica, sens dubte, és el reclam principal per a una operació d’aquest tipus. Així, doncs, fins a un 50% dels pacients que fan a l’Instituto Maxilofacial ho fan per aquest motiu. Però no és l’únic, ja que també pot haver-hi una patologia funcional que les faci necessàries.

Una de les motivacions funcionals principals a l’hora de decidir-se per una intervenció de cirurgia ortofacial és la de millorar la capacitat respiratòria del pacient. Quan la mandíbula o el maxil·lar són molt petits, això produeix que la via aèria sigui més estreta i sigui possible desenvolupar una apnea del son obstructiva. "Cal tenir en compte que constitueix un dels problemes de salut pública més importants, actualment. A Espanya pot afectar entre un 6 i un 8% de la població, amb importants repercussions des del punt de vista de la salut", comenta el Dr. Hernández-Alfaro.

En els casos més lleus d’apnea del son, se sol recomanar alguns canvis en l’estil de vida, com ara aprimar-se o deixar de fumar. Quan ja adquireix el grau de moderada a greu, hi ha una màquina que exerceix pressió d’aire per mitjà d’una mascareta mentre el pacient dorm. La pressió de l’aire és una mica més pronunciada que l’aire de l’ambient i suficient per aclarir les vies respiratòries. Tot i això, no es tracta d’un tractament curatiu, només pal·liatiu.

Segons les guies més recents de tractament, la cirurgia ortognàtica, una intervenció quirúrgica que s’encarrega de corregir les deformitats dento-craneo-maxil·lofacials mitjançant moviments ossis maxil·lars i mandibulars, per aconseguir l’equilibri perfecte entre totes les característiques facials del pacient, és l’únic procediment que pot curar de manera immediata i definitiva aquest problema. "Diferents articles han demostrat que els pacients amb apnea del son que s’operen de cirurgia ortognàtica d’avanç mandibular, maxil·lar o bimaxil·lar aconsegueixen un increment del 70% de les vies aèries perdurable en el temps. Fins a un 30% dels pacients que intervenim en la nostra clínica venen per aquest motiu", afegeix el Dr. Federico Hernández-Alfaro.

Una altra motivació funcional per dur a terme alguna d’aquestes intervencions ortofacials està relacionada amb l’oclusió dental. Quan la mandíbula o el maxil·lar són més grans o petits del que haurien de ser, el pacient té problemes per poder encaixar les dents, cosa que es coneix com maloclusió dental. En aquests casos és possible, movent els ossos, solucionar aquestes dificultats, que no només tenen un component estètic, sinó que també corregeixen la disfuncionalitat que es pugui produir per aquesta maloclusió. Alguns dels símptomes provocats són les dents desviades, apinyades o que sobresurten, cosa que provoca problemes per menjar i parlar, dolor habitual als músculs facials o a la mandíbula, respirar per la boca sense tancar els llavis o mossegar-se les galtes amb freqüència. "Cal assenyalar que la cirurgia ortognàtica no corregeix les dents desviades, aquest terreny és de l’ortodòncia. Però amb els dos tractaments combinats s’aconsegueix corregir la maloclusió de manera més eficaç", explica el Dr. Federico Hernández-Alfaro.

"Aquests tractaments en general són desconeguts pels pacients, que no saben que gràcies a intervencions mínimament invasives, a través de petites incisions a la boca, es pot modificar l’estructura facial i aconseguir una solució definitiva per a tothom. I, tot i que l’estètica té un pes molt important, no cal obviar que en molts casos també hi ha una justificació funcional per dur-les a terme", conclou el Dr. Hernández-Alfaro.