2 / de desembre / 2021 / Centro Médico Teknon

Una de les principals preocupacions en tota intervenció quirúrgica és reduir en la mesura que sigui possible els riscos que suposa i també minimitzar-ne les conseqüències. D'acord amb aquesta màxima, hi ha un interès cada cop més creixent per reduir l'exposició a la radiació tant dels pacients com del personal professional, tenint en compte que diversos estudis han demostrat la relació directa entre la dosi de radiació de les imatges mèdiques i el risc d'efectes secundaris permanents.

En aquesta línia s'emmarca un estudi dut a terme per l'equip del Dr. Antonio Berruezo, director del Departament d'Arrítmies, Recerca i Innovació de l'Institut del Cor del Centre Mèdic Teknon, que ha demostrat que és possible fer de manera segura i eficaç una ablació de fibril·lació auricular amb una reducció completa o gairebé completa de l’exposició radiològica. L'estudi, el més gran fins ara realitzat en aquest tipus d'intervenció, s’ha publicat a la revista Journal of Interventional Cardiac Electrophysiology.

«Aquest estudi de prova de concepte és un pas més cap a un canvi de paradigma que ja ha començat. L'ús de la fluoroscòpia s'ha de limitar a situacions en què sigui estrictament necessari. Amb aquest estudi hem demostrat la viabilitat d'una intervenció que utilitza equips fàcilment disponibles a la majoria dels laboratoris d'electrofisiologia i que permet mantenir la seguretat, l'eficàcia i l'eficiència del procediment», explica el Dr. Antonio Berruezo.

Superant la dificultat d'accés a l'aurícula esquerra

La fibril·lació auricular és l'arrítmia cardíaca més freqüent en persones adultes i l'ablació per radiofreqüència és una intervenció establerta i àmpliament realitzada per tractar-la. Diversos estudis previs ja havien demostrat que en ablacions del costat dret del cor en pacients que presentaven taquicàrdies supraventriculars s'aconseguien excel·lents resultats sense necessitat de fluoroscòpia, una tècnica usada per obtenir imatges en temps real fent servir raigs X de les estructures internes dels pacients. Tot i això, les preocupacions sobre l'accés transseptal al costat esquerre havien limitat l'ús d'abordatges sense aquesta fluoroscòpia per a les ablacions a l'aurícula esquerra.

Alguns estudis també havien apuntat que l'ús combinat d'imatge en 3D i ecocardiografia intracardíaca per guiar aquesta punció transseptal permetia la reducció o fins i tot l'eliminació de la fluoroscòpia. No obstant això, pel fet que no tots els serveis disposen d'ecocardiografia intracardíaca, per la necessitat de cardiòlegs capacitats i per l'increment del cost del procediment, a la majoria dels centres es continua utilitzant la fluoroscòpia per guiar la intervenció.

«Nosaltres hem plantejat un altre abordatge, en què utilitzem una ecocardiografia transesofàfica i d'aquesta manera podem fer una ablació de la fibril·lació auricular en què reduïm a zero o gairebé zero l'ús dels raigs X», comenta el Dr. Antonio Berruezo, que afegeix que per demostrar-ho s'ha realitzat un estudi en què van reclutar prospectivament entre el gener del 2021 i l'abril del 2021 un total de 111 pacients que es van sotmetre a una ablació per radiofreqüència amb intenció d'un abordatge de zero fluoroscòpia.

Els resultats obtinguts per aquest grup es van comparar amb els obtinguts en una cohort de control històrica, en què es va seguir el mateix flux de treball del procediment, excepte per un ús menys restrictiu de la fluoroscòpia que es va utilitzar per guiar la punció transseptal, però d’acord amb la recomanació de mantenir la radiació tan baixa com fos raonablement possible.

Bons resultats de la intervenció sense fluoroscòpia

Amb les dades obtingudes s'ha pogut comprovar que l'ablació sense fluoroscòpia i guiada per una ecocardiografia transesofàgica condueix a una reducció significativa de l'exposició radiològica, i que a més és un procediment segur i amb una taxa de complicacions molt baixa, no diferent del grup de control. «L'eficàcia del procediment també és comparable quan l'operació es realitza utilitzant fluoroscòpia i amb una alta taxa de èxit a llarg termini», afegeix el Dr. Antonio Berruezo.

Les dades obtingudes a l'estudi també han servit per comprovar que aquest enfocament és efectiu a tots els subgrups de possibles escenaris d'ablació, tant quan és la primera intervenció com quan es tracta de reintervenir o quan és una fibril·lació auricular paroxística o persistent; en tots s'aconsegueix una reducció significativa de l'exposició radiològica. «L'únic factor que prediu una fallada del procediment és l'obesitat, quan el pacient té un índex de massa corporal de més de 35 kg/m2. Això està en consonància amb un estudi observacional previ sobre pacients amb obesitat greu tractats amb ablació de fibril·lació auricular, que va mostrar un augment significatiu de les complicacions del procediment, que donen com a resultat un major ús de fluoroscòpia per ajudar en la intervenció», finalitza el Dr. Antonio Berruezo.