La presència i la mida de la cicatriu miocardíaca prediuen millor el risc de mort sobtada cardíaca

«Els estudis previs havien demostrat que la presència, l’extensió i les característiques de la cicatriu miocardíaca eren útils per predir esdeveniments arrítmics greus tant en la miocardiopatia isquèmica com en la no isquèmica. Això podria utilitzar-se per seleccionar els pacients amb més risc d'arrítmia, que es beneficiarien més d'un desfibril·lador automàtic implantable enfront de la teràpia de resincronització cardíaca aïllada amb marcapassos però sense funció de desfibril·lació, tant en el moment de la implantació com en el del recanvi del dispositiu», explica el Dr. Berruezo, que assenyala com això és particularment important en pacients amb fracció d'ejecció del ventricle esquerre severament reduïda. «Aquests pacients són candidats per a teràpia de resincronització cardíaca, ja que s'espera que en millori l’estat clínic. El problema està en el fet que després de superar el llindar del 35% molts d'ells perden la indicació per a un desfibril·lador automàtic implantable, que serviria per a la prevenció primària de la mort sobtada».

D'aquesta manera, en l'estudi es va poder comprovar que la presència i la mida de la cicatriu miocardíaca detectada per ressonància magnètica amb realç tardà amb gadolini determinava la probabilitat d'esdeveniments arrítmics greus independentment de la resposta a la teràpia de resincronització i de la cardiopatia subjacent. «Així mateix hem pogut veure que únicament la combinació d'absència de cicatriu i resposta positiva a la teràpia de resincronització s'associava amb una supervivència favorable a llarg termini», continua el Dr. Antoni Berruezo.

Les troballes d'aquest estudi també apunten a possibles canvis en la classificació de les miocardiopaties. Tradicionalment les miocardiopaties s'han classificat en isquèmiques enfront de no isquèmiques, i això es fa servir per determinar, entre altres coses, el risc de mort sobtada cardíaca i mortalitat per totes les causes en candidats a teràpia de resincronització cardíaca. «Aquest treball que ara hem publicat i altres d’anteriors suggereixen la necessitat d'un nou estudi i de començar a utilitzar el concepte de miocardiopatia associada a cicatrius en contraposició a la no associada a cicatrius per estimar millor el risc de mort sobtada cardíaca en els pacients candidats a teràpia de resincronització cardíaca», afegeix el Dr. Berruezo.