Nou assaig clínic per investigar l'apliació de cèl·lules mare en lesions de tendó

Investigadors del Centre Mèdic Teknon dirigits per l’equip de l’Institut de Teràpia Regenerativa Tissular (ITRT), liderat pels Drs. Robert Soler i Lluís Orozco, pretenen demostrar l'eficàcia de l'ús de cèl·lules mare mesenquimals expandides de medul·la òssia en el tractament de les lesions tendinoses, amb la col·laboració del Dr. Gil Rodas, dels Serveis Mèdics del Futbol Club Barcelona (FCB) i director de la Unitat de Medicina de l'Esport de l’Hospital Sant Joan de Déu, i el Dr. Xavier Alomar, de la Unitat de Radiologia de Creu Blanca, Barcelona.

Aquestes lesions són freqüents en esportistes –tant aficionats com d'elit– de diverses disciplines, encara que també es produeixen amb freqüència en l'àmbit laboral. Estan relacionades amb l'ús repetitiu i la sobrecàrrega mecànica. Els tractaments convencionals que s'han emprat fins a dia d’avui no han aconseguit aportar prou dades que n’avalin l’eficàcia a l'hora de reparar l'estructura del tendó danyat. Aquest nou estudi que es porta a terme al Centre Mèdic Teknon pretén demostrar l'eficàcia d'aquest nou abordatge i aportar les evidències que l’avalin com a tractament reparador.

QuirofnaTedoITRT2

"Ja tenim experiència en l'ús d'aquestes cèl·lules mare mesenquimals expandides per al tractament d'altres lesions, òssies, de disc intervertebral i cartílag, gràcies a més de dotze assaigs clínics. També hem demostrat en els estudis amb model animal que funcionen per a la curació i regeneració del tendó rotular", explica el Dr. Robert Soler, coordinador de l'estudi. Les evidències en estudis preclínics i els resultats d’estudis previs han fet que el Comitè d'Ètica i l'Agència Espanyola del Medicament i Productes Sanitaris autoritzin aquest assaig, que es du a terme per primera vegada en humans. "Amb aquest assaig clínic en fase I-IIa demostrarem la viabilitat i seguretat que té, així com els indicis d'eficàcia per a la curació clínica i regeneració del teixit a la zona de trencament", afegeix el Dr. Soler.

El reclutament dels primers pacients per a aquest assaig clínic ja ha començat i continua obert. L'assaig clínic té com a objectiu tractar un total de 20 pacients d'edats compreses entre 18 i 48 anys amb lesions proximals del tendó rotular. Deu d'aquests pacients rebran el tractament amb cèl·lules mare mesenquimals expandides (MSV) i els altres deu amb plasma ric en plaquetes (PRP), una de les tècniques emprades avui dia per al tractament d'aquestes lesions i que ajuda a disminuir-ne el dolor, però no a reparar els teixits.

"Com ja es va demostrar en l'assaig clínic i els múltiples tractaments compassius en l'artrosi de genoll, una lesió de cartílag, el PRP és un bon antiinflamatori, però no regenera. Les cèl·lules mesenquimals expandides no només tenen un gran efecte antiinflamatori, sinó que a més hem demostrat i publicat el potencial que tenen en la regeneració de teixits, en aquest cas cartílag", concreta el Dr. Soler.

Aquest nou assaig clínic de tendó és en la seva primera fase a doble cec (ni pacients ni metges avaluadors no saben què s'aplica a cada pacient). Als sis mesos s'obrirà el cec i, als pacients que no hagin tingut bona evolució, si eren pacients tractats amb cèl·lules, se'ls mantindrà el tractament fins als 12 mesos. Si eren pacients tractats amb PRP, se'ls convidarà a passar a una nova fase oberta en què se’ls tractarà amb cèl·lules mare mesenquimals expandides, que comporta l’obtenció de medul·la òssia, la selecció i el cultiu cel·lular de 23 dies en sala blanca i la posterior aplicació. "D'aquesta manera, se n’extrauran conclusions i una doble evidència: en la primera fase, MSV contra PRP; i en la segona fase, oberta, es veurà si els pacients que no han millorat amb PRP poden millorar amb les cèl·lules mare mesenquimals expandides", comenta el Dr. Soler.

Tècniques de darrera generació per al seguiment de la regeneració del teixit tendinós en la zona de trencament (GAP)

Imatge_reduida

En aquest nou assaig clínic, a banda de la tècnica més estesa, que és l'ecografia i l'eco-doppler per a visualitzar el trencament i vascularitzar la lesió, s'utilitzarà l’Ultra Tendon Characterization (UTC). Es tracta d'una ecografia especial per a la reconstrucció i caracterització del teixit tendinós. També es farà servir una ressonància magnètica nuclear T2 mapping de relaxació lenta que permet veure i quantificar amb precisió la lesió i el trencament del tendó i la seva evolució.

D’altra banda, per al seguiment clínic es duran a terme el test de l'escala analògica del dolor (VAS), el VISA-P (específic per a lesions del tendó rotular) i una dinamometria. "D'aquesta manera podem valorar no només la millora clínica del pacient sinó també la regeneració o no de la zona de trencament (GAP) en aquestes lesions de la zona proximal del tendó rotular i també veure la qualitat d'aquest nou teixit regenerat", explica el Dr. Soler.

La importància d'aquest nou assaig clínic és que, a més d'avaluar aquestes noves tècniques de diagnòstic i seguiment de les lesions tendinoses, s'avaluarà un nou tractament d'aquestes patologies complexes de trencaments del tendó rotular, que actualment no tenen un tractament definitiu. Posteriorment aquest es podrà aplicar en lesions d'altres tendons.

Alta prevalença en esportistes d’elit

Les tendinopaties motiven aproximadament el 30% de les consultes que es fan per dolors musculoesquelètics. Tanmateix, la seva incidència és molt difícil de determinar en la població general, perquè se solen diagnosticar tard i no existeix un tractament ben definit per a elles. Però en esportistes amateurs i d'elit la prevalença és molt alta, del 7 al 45%; són més freqüents en esports com el tennis, el futbol, ​​el bàsquet, el pàdel o el voleibol, on hi ha moviments i sol·licituds repetitives dels tendons.

L'origen d'aquestes lesions encara no és gaire clar, tot i que solen definir-se com un procés degeneratiu o una fallada en el procés de curació. L'escàs coneixement sobre el mecanisme de la lesió és la causa principal de l'absència d'un tractament eficaç per a aquest tipus de lesions. Amb aquest nou estudi dut a terme al Centre Mèdic Teknon s'espera aportar evidències suficients que avalin aquest nou tractament, amb el qual s'espera aconseguir curacions en un termini de 3 a 4 mesos.