Un estudi de la Clínica Oftalmològica TACIR investigarà la relació entre la covid-19 i les trombosis retinianes

La covid-19 és una malaltia amb un rang molt variat de gravetat, des de casos asimptomàtics o molt lleus fins a l’associació amb pneumònia atípica i síndrome de destret respiratori agut amb una mortalitat elevada. Des que va irrompre, fa un any i mig, se’n continuen descrivint i recopilant una gran multitud de símptomes, i els oftalmològics no en són cap excepció, entre els quals destaquen les trombosis oculars, i ara es pretén analitzar la seva relació exacta amb la covid-19 per mitjà d’un estudi retrospectiu de la Clínica Oftalmològica TACIR, situada al Centro Médico Teknon de Barcelona.

"Al llarg de l’any 2020 i durant aquest 2021, s’han anat notificant diferents casos d’esdeveniments trombòtics retinians en diferents països. Amb el nostre estudi pretenem analitzar l’augment de casos diagnosticats de trombosi de vena central de la retina o qualsevol de les seves branques", explica el Dr. Diego Castanera, del Departament de Cirurgia Refractiva, Cataractes i Còrnia de la Clínica Oftalmològica TACIR, que també assenyala com de manera paral·lela s’investigarà la relació que hi ha entre l’augment de casos de trombosis oculars i el diagnòstic concomitant de malaltia per coronavirus.

L’estudi també buscarà, més endavant, veure si hi ha alguna possible relació entre l’administració de les diferents vacunes contra la SARS-CoV-2 i un augment del nombre de trombosis, tot i que la hipòtesi de partida és que no es produirà aquest increment.

Simptomatologia molt variable

Un dels grans reptes que presenten els pacients que han patit una trombosi ocular és que els símptomes poden ser molt variats. A més, solen aparèixer al voltant dels catorze dies després de l’inici de la infecció per coronavirus, i, depenent de la ubicació de la trombosi, aquesta patologia pot passar desapercebuda fins que no es desenvolupi un quadre més extens.

Entre els possibles símptomes, s’inclouen la variació en l’agudesa visual, que pot anar des d’una disminució molt lleu i subtil fins a la pèrdua completa de la visió en un ull, l’aparició o l’augment de mosques volants o ombres en la visió o la visió distorsionada, i no és usual associar dolor en l’inici de la patologia. "Com que aquestes manifestacions intraoculars poden passar desapercebudes, és molt recomanable no ajornar els exàmens oftalmològics complets, per tal de poder prevenir complicacions en cas que hi hagués hagut alguna manifestació ocular per covid-19", afegeix el Dr. Diego Castanera.

Resposta immunitària

Durant tot aquest temps de pandèmia, s’han descrit tot un seguit de manifestacions que afecten les estructures més internes de l’ull, com poden ser trombosis de la vena central de la retina i de les seves branques col·laterals, embòlies arterials retinianes i neuritis òptiques, entre d’altres.

"La literatura actual relaciona aquestes vasculitis retinianes amb una possible cascada trombinflamatòria secundària a una resposta immune amb excés de citoquines, o també per la intervenció directa de les partícules víriques. Però, considerant que normalment l’afectació del segment posterior de l’ull es produeix entre una i quatre setmanes després de l’inici dels símptomes generals de covid-19, és més possible que la patogènesi sigui per un procés immunomediat, més que no pas per una afectació directa del virus o les seves partícules", comenta el Dr. Diego Castanera. En altres infeccions virals, com el dengue o el chikungunya, també s’han descrit aquest tipus d’oclusions retinianes de tipus vasculitis, que igualment justifiquen que puguin estar causades per una resposta immune tardana.

Altres patologies relacionades amb la covid-19

No només s’han descrit trombosis oculars relacionades amb la covid-19, també hi ha una altra sèrie de patologies oftalmològiques descrites que estan associades amb aquesta malaltia. L’afectació més freqüent és la conjuntivitis inespecífica, que sol causar símptomes lleus que es poden correspondre amb hiperèmia ocular o ull vermell, llagrimeig i fins i tot molèstia causada per la llum o fotofòbia.

De manera paral·lela i indirecta, es pot associar aquesta malaltia amb la síndrome MADE (de les sigles en anglès d’ull sec associat a mascareta o Mask Associated Dry Eye), descrita per la Universitat de Waterloo. "Aquesta síndrome genera sequedat ocular que es pot associar a irritació, picor, ull vermell i llagrimeig, i està causat pel vapor que expulsem durant cada respiració, que s’orienta cap a la superfície de l’ull quan la mascareta no està completament adaptada al contorn del nas", explica el Dr. Diego Castanera, que afegeix que això causa l’evaporació constant de la pel·lícula lacrimal i la consegüent queratitis o inflamació de la còrnia responsable de tots aquests símptomes.