Ángel Rodríguez Jornet

Ángel Rodríguez Jornet

Especialitat:
Nefrologia
Especialitats:
  • Angiología, Cirugía Vascular y Endovascular
Hospitals on treballa:
  • Centro Médico Teknon
Informació general

Col·legiat nº 14.725

  • Llicenciatura: Medicina i Cirurgia (1972-1978) per la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona, l’any 1978. Unitat docent: Vall d’Hebrón. Títul: 7 de febrer de 1979.
  • Especialitat: MIR en Nefrologia (1979-1984). Ciutat Sanitària La Fe, Valencia (1979) i Ciutat Sanitària Vall d’Hebrón, Barcelona (1980-84). Títol: 4 de març de 1985.
  • Doctorat: En Medicina i Cirurgia l’any 1991 per la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona. Títol: 10 de desembre de 1991.

Experiència

  • Metge Resident i Adjunt Interí de Nefrologia de la Residencia Vall d ́Hebrón de Barcelona. Desenvolupament de la Unitat de Nefrologia (clínica i hemodiàlisi) d’un hospital comarcal.
  • Cap de la Unitat de Nefrologia de l’Hospital Comarcal Sant Andreu de Manresa
  • Cap Clínic de la Unitat de Nefrologia del Centre Hospitalari de Manresa
  • Metge Adjunt del Servei de Nefrologia de la Corporació Sanitària Parc Taulí, de Sabadell, des de 1991.
  • Metge Sènior del Servei de Nefrologia de la Corporació Parc Taulí, de Sabadell, des de 1999.
  • Metge Consultor del Servei de Nefrologia de la Corporació Parc Taulí, de Sabadell, des de 2003.
  • Metge Màster, nivell D, del Servei de Nefrologia de la Corporació Parc Taulí, de Sabadell, des de 2011.
  • Membre del Comitè d’Ètica Assistencial i del Comitè Ètic d’Investigació Clínica de la Corporació Sanitària Parc Taulí, de Sabadell.
  • President del Comitè Ètic d’Investigació Clínica d’aquest darrer hospital des de 1999 a 2008.
  • Curs de Gestió d’EADA, any 1993, per a Caps de Serveis, amb elaboració de projecte sobre una Unitat Nefrològica.
  • Corrector de revistes mèdiques científiques, nefrològiques especialment, i revisor de treballs en Congressos de Nefrologia, actualment en 2018.
  • Postgrau de Bioètica i Qualitat de vida per a la Universitat de Barcelona, curs 2000-2001.
  • Membre del Comitè Editorial de la revista Nefrologia, editada per la Societat Espanyola de Nefrologia, actualment en 2018.
  • Participació en ponències i taules rodones en diversos congressos, cursos, jornades, etc., en temes relacionats sobretot amb nefropatia isquèmica i hipertensió arterial vasculorenal per arteriosclerosi, problemes ètics en Nefrologia i Diàlisis, glomerulopaties i biòpsia renal percutània.
  • Premi Hospal de Nefrologia (Hemodiàlisis) atorgat per la Societat Espanyola de Nefrologia, l’any 2000. Fons per al Foment i Ajuda a la Investigació en el camp de la Insuficiència Renal. Atorgat pels treballs sobre la protocol·lització sobre la retirada de diàlisis de pacients tractats amb tractament substitutiu.
  • Premi "Cèsar Llamazares 2002 Fresenius Medical Care", atorgat per la revista Nefrologia pel treball "Pacients amb insuficiència renal crònica terminal retirats de diàlisis sota protocol·lització".
  • Premi Hospal de Nefrologia (Hemodiàlisis) atorgat per la Societat Espanyola de Nefrologia, l’any 2003. Fons pel Foment i Ajuda a la Investigació en el camp de la Insuficiència Renal. Atorgat pels treballs sobre les bacterièmies en hemodiàlisis per bacils gramnegatius.
  • Premi Jaume Suñol i Blanchart de l ́Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (juny-2004) a la millora de la informació dels pacients pel projecte: "Pacients amb insuficiència renal crònica terminal retirats de diàlisis sota protocol·lització. Document sobre voluntats anticipades en insuficiència renal crònica tractada amb diàlisis".

* Premi Doctor Joan Costa Roma-2017, al treball:
Usefulness of questionnaires on advance directives in hemodialysis units.

>>> Última publicació en revista de gran factor d' mpacte: Nephrol Dial Transplant:
Usefulness of questionnaires on advance directives in hemodialysis units.
A Rodríguez Jornet, LA Betancourt Castellanos, MI Bolós Contador, JC Oliva Morera, JA Ibeas López. Nephrol Dial Transplant 2017; 32: 1676-1682.

SOCIETATS CIENTÍFIQUES

  • Membre numerari de la Societat Espanyola de Nefrologia
  • Membre numerari de la Societat Catalana de Nefrologia. Antic membre de la seva Junta en qualitat de tresorer.
  • Membre numerari de la Societat Europea de Diàlisis i Trasplantament.

Titulació

Tesi Doctoral:

Utilització d’heparina de baix Pes Molecular en el circuit extracorpori d’hemodiàlisis.

Investigació i docència

EXPERIÈNCIA DOCENT

  • Professor des de l’any 1994-2010 de Cursos de Doctorat dins del Programa de Metges Residents en Cursos de Nefrologia i de Bioètica.
  • Professor de la Universitat Politècnica de Barcelona. Classe magistral sobre Nefropatia vascular/Nefropatia isquèmica. Programa E-FREN.
  • Professor dels cursos de Postgrau en Infermeria Nefrològica de les Escoles Universitàries Gimbernat, adscrites a la UMB. Fundació Parc Taulí, Institut Universitari. Curs de Postgrau en Infermeria Nefrològica 7a edició, 2017-2018.
  • Professor dels cursos de Postgrau i Màster en Malalties renals de l’Escola Universitària d’Infermeria, de la Creu Roja, Universitat Autònoma de Barcelona.
  • Tutor de residents de Nefrologia, de l’hospital Parc Tauli, de Sabadell, anys 2008 a 2015.

PROJECTES DE RECERCA

1.- Participant en 2 projectes d’investigació sobre Nefropatia vascular i Nefropatia isquèmica.
2.- Participant en 6 projectes d’investigació sobre tractament de glomerulopaties.
3.- Participant en 2 projectes de recerca en l’àmbit de la ètica en Nefrologia.

CAMPS D'ESPECIAL INTERÈS:

  • Hipertensió Arterial vasculorenal i nefropatia vascular i isquèmica
  • Glomerulopaties
  • Aspectes ètics del tractament de la Insuficiència renal crònica
  • Estudi metabòlic de la litiasi renal.

FACTORS DE RISC VASCULAR OBJECTIU DE L'ESTUDI I TRACTAMENT DE LA UNITAT DE PREVENCIÓ DELS FACTORS DE RISC VASCULAR.

1.- Hipertensió Arterial.

Principal factor de risc vascular causant de l'envelliment de las artèries de l'organisme, i per tant, de la circulació de les persones.
És important separar la hipertensió arterial essencial (80% de les causes de hipertensió) de la hipertensió arterial secundària (el restant 20% que pot tenir un tractament específic).

Es posa èmfasi en el seu diagnòstic i correcte tractament al ser el major causant de dany cardiovascular.

2.- Diabetis mellitus.

Segon factor de risc cardiovascular sobre el que s'insisteix un correcte tractament per evitar les complicacions compartides amb la hipertensió arterial sobre los òrgans diana: cor, ronyó, circulació general i sistema nerviós central.

3.- Tabaquisme.

La nostra Unitat de tractament dels factors de risc vascular té com tercer punt el facilitar la retirada d'aquest hàbit destacat com el tercer factor patogènic de la malaltia arteriosclerosa dels vasos sanguinis.

4.- Dislipèmia.

Encara que sigui el quart factor patogènic de dany cardiovascular, no és menys perjudicial que els anteriors. El correcte tractament de les alteracions del colesterol disminueix el risc de complicacions vasculars tals com les trombosis. És un punt bàsic de tractament del nostre Servei.

5.- Obesitat.

Quint factor sobre el que la Unitat de Prevenció de Factors de Risc Vascular del nostre Servei incideix d'especial forma per evitar les complicacions sobre la circulació cardíaca (coronaries), renal, extremitats inferiors i cerebral.

6.- Stress.

Factor sobreafegit però no per això menys important sobre el que s'ha d'incidir per intentar disminuir els riscos de complicacions cardiovasculars.

7.- Altres alteracions que estudien sistemàticament son les alteracions en el metabolisme de la homocisteína, àcid fòlic, altres dislipèmies i coagulopaties, etc. El seu tractament correcte influeix també en una millor i més llarga supervivència de les persones.

8.- El evitar la insuficiència renal crònica, la cardiopatia isquèmica i hipertensiva, els accidents vasculars cerebrals i la arteriopatia perifèrica són els clars objectius que la UNITAT DE PREVENCIÓ DE RISCOS VASCULARS del nostre Servei persegueix.

9.- L'estudi nefrològic de les alteracions i malalties també abraça el coneixement sobre la insuficiència renal crònica (la hipertensió arterial i la diabetis mellitus són les seves principals causes), las glomerulonefritis (tercera causa de insuficiència renal) i l'estudi metabòlic de la litiasi renal, causant encara d'insuficiència renal malgrat els avanços tecnològics aconseguits (litotrícia, cateterisme ureteral, etc.).

Publicacions

11 PUBLICACIONS REMARCABLES DE TREBALLS, SIGNATS COM PRIMER AUTOR, AMB CONCLUSIONS RELLEVANTS, INCLOENT RESPOSTES DE GRAN ÚTILITAT EN LA PRÀCTICA NEFROLÒGICA DIÀRIA

1.- Glomerulopaties:
a) Nefropatía por IgA. A Rodriguez Jornet, J Vila, E Ferrer, L Piera. Med Clin 1984; 83: 361-364.
Definició dels índexs histològics de mal pronòstic en la glomerulopatia mesangial per IgA, basats en la revisió de 37 pacients diagnosticats en un hospital de tercer nivell.

b) Glomerulonefritis mesangiocapilar idiopática. Estudio de 72 casos. M Valles Prats, E Espinel Garuz, JL Alloza Gascón-Molins, A Rodriguez Jornet, M Carrera Plans, E Ferrer Prevosti, L Piera Robert. Nefrología 1985; V: 17-24.

Glomerulonefritis membranoproliferativa y embarazo. A Rodríguez Jornet, M Valles, E Espinel, S Codina, E Ferrer, L Piera. Med Clin 1984; 82: 575-577.
Definició dels índexs pronòstics i terapèutics de la influencia del embaràs sobre el curs de la glomerulonefritis membranoproliferativa. Revisió de 18 embarassos en 14 dones. Estudi englobat en la més gran casuística de glomerulonefritis membranoproliferativa, en la que s’estableixen els índexs pronòstics clínics i histològics.

c) Vasculitis necrotizante con predominio de afección renal. A Rodriguez Jornet, JM Badal, A Munne, JM Marcos. Rev Clin Esp 1991; 188: 28-33.
Revisió d’un hospital comarcal establint criteris de possibilitats diagnòstiques i terapèutiques de la Glomerulonefritis extracapil·lar associada a vasculitis sistèmica. Entitat clínica pròpia fins a la data d’hospitals de tercer nivell en el nostre país.

2.-Utilización de Heparina fraccionada en Insuficiencia renal crónica en Hemodiálisis periódica. A Rodríguez Jornet, J Monasterio Aspiri, B Millán, F Cordón, A Anglés, M Tossa, A García, J Soler, J Modol. Nefrología 1993; XIII: 336-345.

Estudio de la función plaquetar y del metabolismo lipídico en pacientes con insuficiencia renal crónica en hemodiálisis periódica tratados con heparina convencional o con heparina de bajo Peso Molecular. A Rodríguez Jornet, J Monasterio, P Chacón, B Millán, F Cordón, M Picó, A García, J Modol, J Soler. Nefrología 1994; XIV: 92-100.

Es defineix per primer cop, la dosi d’heparina de baix pes molecular, a administrar en la pràctica diària de la hemodiàlisi periòdica. A partir de llavors es generalitza l’estandardització en la utilització d’aquesta heparina a dosi de 2500 o 5000 unitats anti- Xa, o la seva equivalència en altres heparines de baix pes molecular, en 20 o 40 mg, ev en una única dosi.

3.- Manejo de los pacientes tras la práctica de la biopsia renal percutánea. A Rodríguez Jornet, X Andreu, M García, J Falcó, I Jurado, M Rué, E Ponz, J Almirall, J Puig, L Donoso. Nefrología 1999; XIX: 318-326.

Estudi a partir del qual queda clar quins pacients es poden beneficiar de l’indicació de la biòpsia renal, i quins no en trauran profit o benefici.

4.- Hipertensión arterial maligna e insuficiencia renal aguda por consumo de cocaína. A Rodríguez Jornet, FJ Andreu Navarro*, D de Mendoza Asensi**, A Carvajal Díaz**, M Sala Rodò***, M Cervantes García***, M García García. Unidad de Nefrología. Servicio de Patología*. Unidad de Diagnóstico por Imagen de Alta Tecnología (UDIAT)**. Unidad de Medicina Interna***. Corporació Parc Taulí, Sabadell. Nefrología 2000; XX: 501-509.

De les primeres sèries que establien la relació hipertensió arterial maligna i consum de cocaïna en el nostre país. Establia criteris per pensar en el seu diagnòstic, i posterior tractament.

5.- Pacientes con insuficiencia renal crónica terminal retirados de diálisis bajo protocolización. A Rodríguez Jornet, M García García, P Hernando, J Ramírez Vaca, J Padilla, E Ponz, J Almirall, M Rué, JC Martínez Ocaña, E Yuste, M Cañellas, JM Ciurana, C Royo, S García Moreno. Nefrología 2001; XXI: 150-159.

Experiència pionera en l’estat espanyol en la limitació d’esforços terapèutics en els pacients tractats mitjançant hemodiàlisi periòdica. El protocol ha estat capdavanter i referència per molts serveis de Nefrologia de Catalunya i Espanya.

6.- Brote epidémico de bacteriemias por bacilos Gram-negativos (BGN), especialmente Enterobacter cloacae, en una Unidad de Hemodiálisis, en pacientes portadores de catéteres permanentes tunelizados. A Rodríguez Jornet, M García García, D Mariscal, D Fontanals, P Cortés, P Coll, J Falcó, N Ramírez, S Mayor, N Mañé, X Miret, E Yuste. Nefrología 2003; 23: 333-343.

Exposició clara d’un brot infecciós per bacteris gramnegatius, sobretot Enterobacter cloacae, en pacients en hemodiàlisis periòdica. Es descriu clarament el paper del vector humà com transmissor de les infeccions.

7.- a) Nefropatía isquémica: ¿revascularización o tratamiento médico conservador? A Rodríguez Jornet, J Ibeas, L Ribera, J Real*, J Perendreu**, J Falcó**, J Vallespin***, N Allegué***, A Giménez Gaibar***, M García García. Servicios de Nefrología, Epidemiología*, Radiología Intervencionista**, Cirugía Vascular***. Corporación Parc Taulí, Sabadell. Nefrología 2005; XXV: 258-268.

b) Muray S, Martin M, Amoedo ML, Garcia C, Rodriguez Jornet A, Vera M, Oliveras A, Gomez X, Craver L, Real MI, Garcia L, Botey A, Montanyà X, Fernández E. Rapid decline in renal function reflects reversibility and predicts the outcome after angioplasty in renal artery stenosis. Am J Kid Dis 2002; 39: 60-66.

c) Editorial a MEDICINA CLÍNICA. Dr A Rodriguez Jornet. Tratamiento de la nefropatía isquémica. Med Clin 2007; 128: 572-574.

d) Resumen estructurado. Análisis crítico del artículo del N Engl J Med 2009; 361: 1953-1962. ¿Cuál es el mejor tratamiento de la nefropatía isquémica de origen arterioscleroso: la revascularización endovascular o el tratamiento médico conservador?
Análisis crítico: A Rodríguez Jornet
Servicio de Nefrología. Corporación Sanitaria Parc Taulí. Sabadell. NefroPlus 2010; 3: 57-60.

Amplia experiència en el diagnòstic i tractament d’aquesta patologia vascular i renal, definint clarament quins pacients se’n beneficien de la revascularització renal, i quins, no. El gran nombre de pacients recollits en el nostre Centre va permetre la publicació d’un treball multicèntric, dirigit des de l’hospital Arnau de Vilanova, de Lleida.

8.- a) Diagnóstico y pronóstico de la Enfermedad aterombólica. A Rodríguez Jornet, FJ Andreu, R Orellana, J Ibeas, M Vallvé, V Esteve, MP Valenzuela, M García Garcia. Nefrología 2005; XXV: 637-644.

b) Enfermedad renal aterombólica: un análisis de los factores clínicos y terapéuticos que influyen en su evolución. E Gutiérrez Solís, E Morales, A Rodríguez Jornet, FJ Andreu, F Rivera, C Vozmediano, E Gutiérrez, A Igarzábal, AB Enguita, M Praga. Nefrología 2010; 30: 317-323.

Producte de la línia de recerca clínica en nefropatia isquèmica, se’n deriva la descripció de la sèrie més nombrosa en el nostre país de la malaltia aterombòlica, amb les seves conseqüències pronòstiques i terapèutiques.

9.- a) Documento de Voluntades Anticipadas de pacientes con insuficiencia renal crónica terminal en tratamiento sustitutivo mediante diálisis. A Rodríguez Jornet, J Ibeas López, J Real Gatius, S Peña Cadierno, JC Martínez Ocaña, M Garcia Garcia. Nefrología 2007; 27: 581-592.

b) Evaluación de la opinión de los pacientes con enfermedad renal crónica en diálisis respecto al fin de la vida y la planificación anticipada de cuidados. JA Sánchez Tomero, A Rodríguez Jornet, S Balda, S Cigarrán, JC Herrero, F Maduell, J Martín, R Palomar, Grupo de Ética y Nefrología de la SEN. Nefrología 2011; 31: 449-456.

c) Usefulness of questionnaires on advance directives in hemodialysis units. A Rodríguez Jornet, LA Betancourt Castellanos, MI Bolós Contador, JC Oliva Morera, JA Ibeas López. Nephrol Dial Transplant 2017; 32: 1676- 1682.

Experiència també pionera en l’estat espanyol, referència per molts Centres de Nefrologia de Catalunya i d’Espanya, en qüestionaris sobre Limitacions d’esforços terapèutics en el nostre àmbit clínic. Eina important en la feina diària de les Unitats d’Hemodiàlisi periòdica.

10.- a) Fibrosis retroperitoneal: características clínicopatológicas. A Rodriguez Jornet, FJ Andreu Navarro*, R Orellana Fernández*, J Ibeas López, M Garcia Garcia. Servicios de Nefrología y Patología*, Corporació Sanitaria Parc Taulí, Sabadell. Nefrología 2009; 29: 298-303.

b) Fibrosis sistémica por gadolinio en insuficiencia renal avanzada.
A Rodríguez Jornet, FJ Andreu Navarro*, R Orellana Fernández*, J Ibeas López, JR Fortuño Andrés**. Servicios de Nefrología, Patología* y Radiodiagnóstico**. Corporació Sanitaria Parc Taulí, Sabadell. Nefrología 2009; 29: 358-363.

Posada al dia d’aquesta entitat clínica, incidint sobretot en la terapèutica a seguir, basada en la corticoteràpia, i en els cateterismes ureterals urològics. Una entitat semblant, però d’etiopatogènia diferent, és el primer i únic cas descrit en l’estat espanyol, conseqüència de toxicitat per gadolini.

11.- A manera anecdòtica, a més a més de l’esmentada descripció del primer cas de Fibrosi sistèmica per gadolini, a Espanya, unes altres dues entitats he descrit per primer cop a l’estat espanyol: 1) Una síndrome de TINU; 2) Una afectació renal per síndrome de POEMS. Descrits a:

a) Nefritis tubulointersticial aguda y uveítis (síndrome TINU) con nefritis y Hepatitis granulomatosas. A Rodríguez Jornet, M Esquius, JM Badal. Med Clin 1987; 89: 554-557.

b) NefropatíaenelSíndromedePOEMS.RodríguezJornetA,Monteagudo Jiménez M, Andreu Navarro FJ, Martínez Pérez JM, Ponz Clemente E, Torremorell Balaguer D, García García M. Nefrología 1994; XIV: 499-503.

Comunicacions i ponències

Assistència a congressos, reunions i symposiums...

  • Participant en 105 comunicacions orals, 93 pòsters i 54 conferencies