Preguntes freqüents
- Preguntes freqüents sobre rejoveniment facial
- En què consisteix la blefaroplàstia?
La blefaroplàstia és la tècnica quirúrgica utilitzada per millorar l’expressió dels ulls i la mirada. Es pot fer a la parpella superior, a la parpella inferior o a totes dues, mitjançant la blefaroplàstia bilateral. Es tracta d’una cirurgia senzilla que requereix anestèsia local ambulatòria. Amb la blefaroplàstia s’aconsegueix il·luminar la mirada, mantenir-ne l’expressió i eliminar-ne els trets de cansament o tristor. Això s’aconsegueix tibant la musculatura, eliminant la pell sobrant i extirpant les bosses de greix que poden crear una mirada envellida. La blefaroplàstia permet rejovenir l’expressió de tot el rostre.
- Després d’una intervenció de rejoveniment facial, em canviarà l’expressió?
Una de les màximes obsessions de la cirurgia estètica actual és que no canviï l’expressió i les faccions del pacient. Un exemple n’és el lífting. Actualment, a part d’estirar la pell, es fa un estirament muscular de la part interna per tal de no canviar les faccions. Amb aquesta tècnica no solament s’obté un millor resultat, sinó que és més natural i durador.
- Quina és l’edat indicada per a un tractament de rejoveniment facial?
En el rejoveniment facial els conceptes han anat canviant. Abans, un pacient es plantejava fer-se un tractament a partir dels 50 anys. Avui dia, no existeix una edat concreta per iniciar unes pautes de rejoveniment facial, encara que com més aviat es comencin millor. Des de jove és necessari cuidar-se, hidratar-se la pell, portar una dieta correcta, utilitzar la protecció solar adequada, etc. Quan la pell comença a envellir, uns tractaments estètics d’aportació de vitamines o d’hidratació extra a partir dels 30-35 anys poden millorar molt la seva qualitat. No s’ha d’oblidar, tampoc, que el tabaquisme va en contra del rejoveniment facial. En els tractaments quirúrgics l’edat ha anat disminuint, mitjançant tractaments més petits, com a petites blefaroplàsties als 40 o 45 anys, que aconsegueixen uns resultats més naturals que un gran estirament més endavant.
- Quins són els tractaments quirúrgics més efectius en cirurgia facial?
El tractament més efectiu per a l’envelliment facial és el lífting en qualsevol de les seves versions, ja que n’hi ha molts tipus i personalitzats segons les necessitats del pacient. En el rejoveniment facial no es poden oblidar els ulls: la cirurgia de les parpelles o blefaroplàstia permet arreglar bosses, ulleres, arrugues i pell sobrant o excedent. En l’actualitat, aquestes tècniques recolzen sobre altres tècniques complementàries que ens ofereixen millors resultats i més naturals. Una de les principals tècniques és el lipofilling o injecció de greix a les zones on es poden tenir més pèrdues amb l’envelliment: pòmuls, arrugues d’expressió o arrugues per envelliment. Es treballa amb teixit del mateix pacient, per la qual cosa no existeix rebuig i s’obtenen resultats importants. Altres tècniques de suport, com el Botox o petites implantacions d’àcid hialurònic, ajuden a obtenir resultats més naturals amb molta menys agressivitat i una ràpida recuperació del pacient.
- Quan parlem de rejoveniment facial, parlem de cirurgia?
En part sí. No es tracta d’intentar vèncer al temps, però sí aliar-s’hi per aconseguir que no sigui tan evident el seu pas. És necessari saber dissenyar intervencions que no siguin agressives, que siguin discretes i molt més confortables per als pacients. El més important és que les expectatives dels pacients siguin realistes. Tant la cirurgia com els complements mèdics no poden aturar el temps ni retrocedir-hi i s’han de comprendre els avantatges i els inconvenients. El pacient ha de tenir clar què és el que es pot aconseguir i el que no.
- Els resultats dels tractaments de rejoveniment facial són definitius?
El resultat que es busca en una cirurgia de rejoveniment facial és la naturalitat i va d’acord amb l’evolució de la persona i la seva edat. No s’ha d’oblidar que la cirurgia facial és molt personalitzada: s’ha d’estudiar cada cas en profunditat i personalitzar les tècniques quirúrgiques específiques segons el que s’hagi de corregir. No es busca canviar l’aspecte d’una cara, sinó recuperar aquells trets que el pacient troba distorsionats en la seva autoimatge. És una demanda molt íntima perquè el pacient es trobi bé amb si mateix sense que es noti que hi ha hagut una intervenció quirúrgica. Quant a la durabilitat del resultat, a partir dels 50 anys per exemple, es redueix l’efecte del pas dels anys, encara que el pacient ha d’entendre que la cirurgia no el pot aturar.
- La cirurgia facial pot solucionar un problema d’asimetria?
La cirurgia facial pot esmenar alguns tipus d’asimetria facial, per exemple, la produïda per una lesió del nervi facial íntegrament, l’asimetria facial congènita (s’ha d’esperar el desenvolupament corporal total per poder actuar-hi) i la produïda per malalties congènites. Actualment es poden utilitzar múltiples tècniques com la transposició d’un altre nervi que supleixi el nervi lesionat, les bandes aponeuròtiques, implants de greix, un mètode de llarga durada, o les pròtesis d’os o de silicona per aconseguir restablir l’equilibri.
- Un lífting serveix per reduir la papada?
Els pacients que sol·liciten un rejoveniment facial mitjançant lífting solen venir remesos per altres pacients que ja han estat sotmesos a aquest tipus d’intervenció, que són el millor dels avals per a aquest tipus de cirurgia. És una cirurgia meticulosa i l’especialista ha de tenir una àmplia experiència i saber tractar els teixits amb molta delicadesa per aconseguir resultats naturals. La pell és un dels teixits més amplis del nostre organisme, no suporta la tensió i no s’ha d’estirar, sinó recol·locar. La tensió s’ha de fer en teixits més profunds: les fàscies musculars. Aquests teixits es poden estirar i permetran resultats més permanents sense necessitat d’estirar la pell. Al coll trobem músculs molt fins, com el múscul platisma, que ha de ser tibat. També s’hi troben importants acumulacions de greix que donen lloc a la papada i que han de ser retirades parcialment per no esqueletitzar excessivament la zona i aconseguir uns contorns harmònics amb la resta de la cara. En conclusió, el lífting, realitzat per experts, és l’únic tractament aconsellable per corregir una papada.
- Quins resultats puc esperar d’un rejoveniment facial?
El rejoveniment facial i el lífting estan sol·licitats per moltes pacients madures. La cirurgia plàstica pot retardar l’envelliment de la pell perquè el pacient es vegi millor i recuperi l’autoestima que hagi pogut perdre amb l’aparició d’arrugues i la flacciditat de la pell. No obstant això, no complirà les expectatives d’un pacient que pretengui rejovenir 20 anys. Existeixen des de procediments senzills fins a grans intervencions, com el lífting cervicofacial. En aquestes intervencions cal estar preparat, ja que el canvi serà notat per familiars i amics. Per a aquells que no vulguin operacions complexes, existeixen procediments com el Botox o l’àcid hialurònic, amb els quals es millora sense que el canvi sigui tan notable.
- Quant de temps haig de romandre a la clínica després de la cirurgia facial?
La cirurgia de rejoveniment facial avui dia és molt àmplia, ja que es corregeixen molts dels defectes que origina el pas del temps. Des d’un punt de vista pràctic, se separa el concepte arrugues del de flacciditat. Encara que tots dos problemes puguin aparèixer conjuntament amb l’edat, se separen per la varietat de tractaments disponibles, cadascun apte per a un problema específic i per a una intensitat concreta. Les persones que presenten flacciditat al coll requereixen petites intervencions que estirin la pell que penja. Una altra persona amb flacciditat al terç mig requerirà un altre tipus d’intervenció i un pacient que presenti flacciditat a la cara sencera, requerirà un lífting complet. Ens movem des de cirurgies mínimament invasives, amb anestèsia local i de manera ambulatòria, a cirurgies més complexes que requereixen anestèsia general i una estada d’entre 24 i 48 hores a la clínica, com el lífting complet, una cirurgia més complexa amb la qual es corregeix la flacciditat del coll, les galtes, el terç mig, tota la cara i, fins i tot, el front. Per a les arrugues es poden utilitzar tractaments molt poc invasius. Un exemple són els implants, amb els quals s’emplenen les petites arrugues, com les de la zona superior del llavi. També s’utilitza el Botox a les zones d’expressió facial (el front i parts laterals de la cara) per paralitzar els petits músculs que provoquen l’arruga. Aquestes dues tècniques no requereixen anestèsia i es realitzen de manera ambulatòria. Altres intervencions més complicades, com el regeneració cutània per làser, els pílings complexos i l’abrasió, requereixen anestèsia local i una estada a la clínica de 24 hores.
- Quant de temps haig d’esperar per portar una vida normal després d’un tractament quirúrgic de cara?
Hi ha molts tipus de tractaments quirúrgics de cara, alguns són combinats. Generalment, els pacients desitgen reintegrar-se al més ràpidament possible a la vida social i laboral. En el lífting complet del terç mig-inferior de la cara, incloent-hi el coll, és habitual que el pacient es reincorpori a la seva vida normal, encara que amb certes limitacions, al cap de 4 o 5 dies i, fins i tot, abans de retirar els punts (que es fa als 6 o 7 dies). En el cas de la blefaroplàstia (eliminació de les bosses i de l’excés de pell sobrant tant a la parpella inferior com a la superior), habitualment s’utilitza una tècnica trasconjuntival; això fa que el postoperatori sigui més ràpid i que els ulls s’inflin menys, encara que variarà segons el pacient. Hi ha pacients a qui s’infla una mica la cara; pacients a qui, pràcticament, no se’ls infla i altres amb un nivell més elevat d’inflor, encara que això no implica que no pugui dur a terme una vida normal pocs dies després de la intervenció.
- Quan és la millor època de l’any per fer-se un tractament de rejoveniment facial?
Qualsevol època de l’any és un bon moment per un rejovenimentfacial. Per millorar la pell existeixen tractaments com les infiltracions, la maloplàstia, el làser, el píling i els tractaments quirúrgics de lífting, que aconsegueixen millorar la flacciditat del coll o eliminar les bosses dels ulls. Un bon moment per fer el tractament seria quan el pacient disposi d’uns dies, sobretot després de tractaments quirúrgics. En el cas de les infiltracions, normalment per edemes, es poden produir blaus. El moment indicat, doncs, és quan el pacient pugui dedicar uns dies al postoperatori. Com en tota cirurgia estètica, no s’ha d’exagerar, s’ha d’escollir bé l’equip d’especialistes i aquests han d’estudiar la pell i analitzar quin és el tractament més adequat al moment més oportú. Si un pacient vol estar bé tot l’any, haurà de dur a terme un manteniment i certs tractaments de cirurgia estètica per millorar la papada o eliminar les arrugues. Però l’important, més que l’època de l’any, és escollir bé els tractaments i l’empatia cirurgià-pacient.
- Preguntes freqüents sobre rinoplàstia
- Què passa si no estic satisfet/a amb el resultat d’una rinoplàstia?
El més important és fer una bona visita preoperatòria. Decidir com ha de ser el nas nou és pràcticament impossible, no es tracta de fer un nas a la carta. S’han de tenir unes expectatives correctes, ja que cada cas és diferent i s’obtindran uns resultats o uns altres. En la primera visita és molt important que el cirurgià sàpiga traslladar al pacient quines han de ser les seves expectatives reals. El pacient ha d’entendre que no es tracta d’aconseguir un nas igual que el d’una actriu o una altra pacient, sinó treure el màxim profit de les seves circumstàncies particulars. Si és així, en el 95% dels casos els resultats seran òptims, encara que existeix la possibilitat, poc freqüent, de requerir algun petit retoc sota anestèsia local, dut a terme en la mateixa consulta de forma ambulatòria per corregir una petita protuberància al dors o un petit enfonsament a la punta, encara que són poc habituals.
- Em reconeixeré amb el nas nou? Em reconeixeran els altres?
Sí, les persones del seu entorn el reconeixeran perfectament. Aquest és el gran canvi que ha experimentat en els últims anys la rinoplàstia. Avui dia es pot fer un canvi discret a la cara d’una persona i mantenir la naturalitat. El punt àlgid d’aquesta intervenció radica a aconseguir una harmonia entre les diferents proporcions de la cara, el mentó, els ulls, las galtes, el front, ja que el nas té un paper molt lligat a les proporcions. El nas no té per què ser bonic, fet que als pacients de vegades els costa d’entendre. L’important és que passi desapercebut i no sigui el centre de l’atenció. Un nas gran, per exemple, fa que els ulls semblin petits. El cirurgià expert en cirurgia nasal ha de controlar aquestes proporcions per aconseguir un nas discret i natural, sense que cridi l’atenció i aconseguir que la resta d’elements de la cara destaquin.
- Quin és la millor època de l’any per fer-se una rinoplàstia?
La rinoplàstia és una intervenció que es pot fer en qualsevol època de l’any. El postoperatori és relativament còmode, ja que solament es porta una cèdula i, en alguns casos, un tamponament, independentment de l’època de l’any. El sol tampoc té una influència excessiva en aquest tipus d’intervenció i és una factor poc rellevant.
- Qui és candidat a fer-se una rinoplàstia?
La rinoplàstia és la tècnica quirúrgica dirigida a tot aquell que vulgui una remodelació estètica i funcional del nas. En l’actualitat hi ha dues tècniques bàsiques: la rinoplàstia tancada i la rinoplàstia oberta. Clàssicament, la rinoplàstia tancada era la més convencional i utilitzada, però amb maniobres quirúrgiques més limitades, indicada per a nassos que presenten menys complicacions. La rinoplàstia oberta, una tècnica molt més innovadora, permet més maniobres quirúrgiques per a nassos més complexos.
- Deixa cicatrius una cirurgia de nas?
Una cirurgia de nas no deixa cicatrius. Mitjançant la rinoplàstia per via internasal, amb mètodes endoscòpics i microcirurgia, s’obté un resultat natural. El més important d’una rinoplàstia, ja sigui una reducció o una millora de la piràmide nasal, és la programació del procediment mitjançant exploracions i planificacions quirúrgiques per quantificar, valorar i, finalment, dur a terme la intervenció quirúrgica de manera més segura. L’endoscòpia, unida a la planificació, garanteix uns resultats més naturals i sense seqüeles. No s’ha de notar un nas operat, s’ha de trobar un resultat natural i aconseguir una expressió en harmonia amb els ulls, la boca i tot l’oval de la cara.
- Els resultats de la rinoplàstia són immediats?
Els resultats d’una rinoplàstia són immediats, però tenen un procés de 6 o 12 mesos. Es consideren immediats perquè en un nas aguilenc o deformat es veurà el canvi al cap d’una setmana, quan es tregui la pròtesi de plàstic. Encara que el resultat és immediat, hi ha un procés de postinflamació que va millorant al llarg dels mesos. En rinoplàstia, el postoperatori és més llarg quan es corregeix un problema de respiració, més que un problema estètic. Així mateix, les rinoplàsties posttraumàtiques després d’un accident poden requerir molts empelts i una intervenció més complexa.
- Després d’una rinoplàstia, quan em podré incorporar a la vida quotidiana?
Després d’una rinoplàstia, la incorporació a la vida quotidiana es pot considerar de diferents maneres. Cap al tercer o quart dia, es retiren els tamponaments, però encara queda inflor, blaus a les parpelles i la cèdula de damunt del nas. A partir dels 8 o 10 dies aquest inflor disminueix, els blaus o hematomes pràcticament desapareixen i es retira la cèdula del nas. A partir dels 10 dies, el físic i la presència del pacient és prou correcta com per fer vida normal, encara que pot variar una mica segons la persona.
- La rinoplàstia alterarà la meva funció respiratòria?
La rinoplàstia és la tècnica que s’utilitza per corregir el nas. No solament no perjudica la respiració sinó que, fins i tot, a part de la funcionalitat estètica, es busca una millora de la funció del nas, és a dir, la respiració. Hi ha pacients que a part d’un defecte estètic al nas (gran, tort, amb la punta generosa o amb el dors sortit), poden presentar desviacions internes de l’envà nasal, causa de problemes respiratoris. En aquest cas, se solucionen els dos problemes conjuntament: amb la rinoseptoplàstia s’aconsegueix un nas més bonic (millora estètica) i es millora la respiració (millora funcional), amb una intervenció de nas i septe.
- A partir de quina edat em puc operar el nas?
A partir de 18 anys, encara que existeixen pacients joves que ja són prou madurs per poder afrontar amb criteri la decisió d’intervenir-se o no, si la deformitat és realment important. No s’ha d’oblidar que, actualment, són cirurgies mínimament invasives. En algunes, únicament es corregeixen aspectes molt determinats com el dors nasal, la punta nasal o el septe, buscant resultats normals, naturals i amb un procés postquirúrgic al més curt possible; són processos que requereixen un ingrés de 24 hores. El pacient s’està durant una setmana amb un guix i a continuació pot començar a fer una vida normal, tenint molt present que no podrà prendre el sol durant el primer mes després de la intervenció quirúrgica.
- Quants dies haig de romandre ingressat/ada en una operació de nas?
Segons la rinoplàstia, l’ingrés pot ser ambulatori o hospitalari de 24 hores. A la rinoplàstia completa, el més habitual és que el pacient romangui 24 hores a la clínica i a la rinoplàstia parcial es pot fer de forma ambulatòria, de manera que el pacient pot abandonar la clínica el mateix dia. La rinoplàstia es duu a terme amb anestèsia general, excepte en el cas de la parcial i senzilla, que es fa amb anestèsia local i sedació. El pacient roman 24 hores ingressat i el postoperatori és relativament còmode. Si cal, s’utilitza un tamponament nasal de 24 a 48 hores i una fèrula de protecció que es retira al cap d’una setmana. Després de retirar la fèrula, el pacient té el nas una mica inflat però es podrà reintegrar a la vida normal. El resultat definitiu s’obté al cap de 6 mesos.
- És dolorós el postoperatori de la rinoplàstia?
Com en tota cirurgia plàstica, el postoperatori és molest, poden aparèixer inflors i s’ha de fer un repòs de 3 o 4 dies. La cirurgia de nas ha d’estar molt proporcionada amb els pòmuls, el mentó i formar l’anomenat triangle de «la bellesa». El més important no és escollir quin nas volem, sinó saber com podem millorar el nas segons la pell, l’edat, els cartílags i què proporcionarà més a la cara. El resultat no s’ha d’apreciar únicament per davant, sinó de tres quarts, en oblic i de perfil. No s’ha d’oblidar que el nas té una funcionalitat i ha de funcionar fisiològicament bé.
- Quins hàbits poden millorar els resultats d’una rinoplàstia?
Després d’una rinoplàstia s’han de diferenciar els hàbits previs a l’operació i els posteriors. Abans d’una rinoplàstia el primer és saber si existeixen al·lèrgies que alterin la respiració. En segon lloc, saber si el pacient ha tingut traumatismes o no per poder pronosticar i fer un diagnòstic correcte de la intervenció i si s’ha de treballar el tema funcional o no. En tercer lloc, si el pacient pren medicaments. La presa habitual d’àcid acetilsalicílic (aspirina) pot provocar una sagnia en la cirurgia i, per tant, uns resultats pitjors. Finalment, és recomanable prendre homeopatia entre 15 dies i un mes abans de la intervenció per a una millor recuperació, un millor resultat amb menys cicatriu i menys inflamació, dolor i edema. Després de la cirurgia hi ha tres coses molt importants. En primer lloc, l’aplicació de fred de forma continuada, amb tandes de 15 a 20 minuts tres vegades al dia durant tres dies, la qual cosa disminuirà l’edema. En segon lloc, és recomanable dormir en una posició semiasseguda, sense estirar-se del tot, perquè hi hagi menys inflamació. Finalment, i per sentit comú, evitar qualsevol cop al nas.
- Preguntes freqüents sobre cirurgia mamària
- Com s’aconsegueixen resultats naturals sense que es notin les pròtesis?
Hi ha dos elements clau per aconseguir bons resultats: la ubicació i la forma de la pròtesi. Tradicionalment existien dues ubicacions usuals: una per sota de la glàndula i una altra més profunda, per sota del múscul. En línies generals, com més prima és la pacient, més profunda s’ha de col·locar la pròtesi perquè no es noti. Actualment hi ha dos plans més de col·locació: via subfascial, per sota de la fàscia que recobreix els músculs, i intramuscular, col·locant la pròtesi per dins del múscul, indicat especialment per a dones esportistes. Paral·lelament, també ha evolucionat la forma de la pròtesi. Les antigues pròtesis rodones han adquirit una forma molt més anatòmica, amb les quals s’aconsegueix més naturalitat. A més de la forma, també és important el contingut de la pròtesi. Actualment s’utilitzen pròtesi amb gel de silicona d’alta cohesivitat, que ofereixen seguretat i durabilitat en el temps.
- Quins són els millors materials d’implants mamaris?
Actualment, un dels millors materials per a implants mamaris és la silicona. Malgrat la controvèrsia que va tenir fa anys quan es parlava dels seus efectes secundaris, es va comprovar que és un material magnífic per la durada, la tolerància a l’organisme i per les poques complicacions. Avui dia també s’estan introduint altres variants com les injeccions mitjançant empelts de Macrolane™, també conegut com a àcid hialurònic. L’avantatge d’aquesta tècnica és que no requereix intervenció, ja que mitjançant injeccions s’emplena la zona que es vol ampliar o engrandir. No obstant això, té una durada moderada (entre un any i mig i dos anys) respecte a les pròtesis mamàries que duren molts anys. Una altra opció que es planteja en un futur és l’autoinjecció de greix del mateix pacient que, en contenir cèl·lules mare, pot regenerar teixits.
- Com puc saber quina és la meva talla ideal?
Aquesta és una pregunta i una preocupació que tenen moltes pacients. El més important, més que la talla, és obtenir un resultat harmoniós i natural. Per aconseguir-ho, és fonamental tenir en compte certes característiques de la pacient com l’altura, l’amplària, la constitució i les mesures relacionades amb la mama original; l’amplària, l’altura, la qualitat dels teixits i la base d’implantació de la mama. Aquests paràmetres orienten sobre les pròtesis que s’han d’utilitzar i, consegüentment, sobre el seu volum. Avui dia existeixen molts tipus de pròtesis: anatòmiques, rodones, de més o menys projecció, més altes, més baixes, etc., la qual cosa permet escollir la pròtesi que més s’adapta a la pacient i aconseguir un resultat harmoniós i estètic.
- Les pròtesis de mama són segures?
Les pròtesis de mama d’avui dia són molt millors de les de fa 30 o 40 anys. Poden tenir un disseny anatòmic o arrodonit, però totes són de gel de silicona d’alta cohesivitat, independentment de la forma. Que siguin d’alta cohesivitat significa que són sòlides, la qual cosa proporciona més seguretat que fa anys. Amb aquest gel d’alta cohesivitat no és necessari fer recanvis tan freqüentment, ja que estan dissenyades per durar de 30 a 50 anys. Encara que l’experiència amb aquest tipus de pròtesi és de deu anys, són molts més que els que oferien les antigues pròtesis.
- Qui és candidat a una cirurgia de mama?
La cirurgia mamària tracta diferents casos encara que la intervenció més sol·licitada és l’augment mamari. Un augment mamari és correcte quan augmenta el volum de les mames de forma lògica i proporcionada. La pròtesi s’haurà d’adaptar a la nova situació dins de l’organisme on s’implanti. La relació entre la pròtesi i el cos ha de ser de confort, no forçada. Una pròtesi òptima per a una pacient pot no ser-ho per a una altra. S’ha de personalitzar al màxim el tractament, elaborant un estudi adequat del tipus de mama, del tipus de tòrax que té la pacient, de l’altura, de les dimensions, etc. Actualment això és possible perquè les pròtesis no són exclusivament rodones com abans, sinó que tenen formes determinades que s’adapten a cada situació i a cada persona. Dins del camp de l’augment mamari mereixen un esment especial les malformacions congènites. Afecta dones molt joves, amb asimetries mamàries per deformitats que condicionen la seva vida social i íntima. En aquests casos, no s’augmenta només la grandària de la mama, sinó que es modifica la forma que, de vegades, pot ser molt anòmala.
- Quants dies haig de romandre ingressada després d’una operació de mama?
Tant en cirurgies de reducció, com d’elevació o d’augment mamari, el procés habitual requereix ingressos de 24 hores. No s’ha d’oblidar que són cirurgies l’objectiu de les quals és trobar un resultat natural. En cirurgies d’augment mamari s’utilitzen tècniques mínimament invasives i endoscòpiques. Generalment es col·loquen els implants per sota del pectoral perquè no es notin, de manera que s’aconsegueix que les restes cicatricials siguin mínimes. El postoperatori d’una reducció o d’un augment mamari dura al voltant d’una setmana. L’ingrés de 24 hores es limita, sobretot en cirurgies d’augment mamari, a 8 hores, temps suficient en el qual la pacient ha d’estar en repòs absolut. A partir d’aquestes 8 o 24 hores, la pacient pot anar-se’n a casa i ha d’estar 48 hores més en repòs. A partir del tercer dia pot iniciar una activitat limitada sense esport i sense prendre el sol. Als quinze dies començarà el resultat definitiu, que culminarà als dos mesos després de la intervenció.
- Quines solucions hi ha per a les dones amb els pits caiguts?
Actualment els pits caiguts es poden corregir mitjançant mastopèxia, que permet suspendre els teixits que recolzaven a la pell. Al pectoral, s’agafa tota la glàndula, es fixa al pectoral, s’elimina la pell sobrant i, moltes vegades, es col·loca un petit implant per donar un resultat més natural i proporcionat amb la resta de l’organisme. Les mastopèxies són cirurgies molt habituals que busquen un pit natural, bonic, ben col·locat i no caigut. En resum, l’important és fixar la glàndula mamària al pectoral perquè la pell no tingui pes i el resultat sigui natural.
- Em quedaran cicatrius després d’una intervenció de pit?
Hi ha diferents tipus d’intervencions de pit i, segons el que es desitgi corregir i de la tècnica que s’utilitzi, canviarà la cicatrització. En l’augment mamari, intervenció més freqüent, les cicatrius són mínimes perquè la cirurgia consisteix a col·locar, únicament, una pròtesi a l’interior de l’organisme. Les incisions al solc submamari, les incisions periareolars, al voltant de l’arèola, o bé per via axil·lar, permeten amagar les cicatrius perquè no siguin perceptibles després de l’operació. La reducció mamària, per a aquelles dones amb excés de pit, implica una elevació mamària perquè les mames molt voluminoses també solen estar caigudes. En aquesta intervenció, la cicatriu pot ser més visible. En tot tipus d’intervencions de cirurgia estètica s’han de complir una sèrie de principis, com amagar al màxim les cicatrius que, en el cas de la mama, serà mitjançant incisions submamàries per sota del pit. Un altre principi és l’ús de sutures sofisticades mitjançant tècniques específiques que permeten que les cicatrius siguin de la màxima qualitat possible. A més, quan es retiren els punts, és recomanable que la pacient segueixi un tractament específic amb pegats de silicona i oli de rosa mosqueta per dissimular encara més la cicatriu. Finalment, a les reconstruccions mamàries després d’un càncer, hi haurà més o menys cicatrització segons la complexitat de la reconstrucció. Quan una mama és reconstruïda després d’un càncer, habitualment no s’opera només la mama que ha estat intervinguda, sinó que s’ha d’operar, també, la mama contralateral sana per igualar-les al màxim. En aquest tipus de cirurgia també s’hauran d’aplicar els principis explicats anteriorment.
- Quines dones són candidates a una reducció de pit?
Existeixen tres franges d’edat freqüents per sotmetre’s a la reducció de mames: entre 14 i 15 anys, pacients adultes i pacients postmenopàusiques. A la pubertat, desenvolupar un excessiu volum mamari crea un efecte devastador, falta de seguretat, timidesa i complexos. Les pacients adultes sol·liciten reduccions de mames per guanyar comoditat, tant a l’hora de vestir-se com de fer exercici físic. Finalment, les pacients postmenopàusiques desenvolupen símptomes crònics pel pes de les mames: bandes o canals produïdes per la marca del sostenidor, irritació a sota la mama, sobretot en èpoques de calor.
- Podré donar el pit després d’una cirurgia d’augment de mama?
Amb l’augment mamari per via submamària, és a dir, amb una incisió d’uns 4 centímetres just al nou plec submamari, s’aconsegueix que la cicatriu estigui situada a la zona menys visible de tota la mama. Anteriorment, la incisió es feia a la zona areolar i la cicatriu podia perdre qualitat i era més visible. A més, també se seccionaven els conductes galactòfors, encarregats de portar la llet fins al mugró, una zona que conté bacteris que, malgrat que no provoca infeccions, poden contaminar les pròtesis al seu pas a través de la zona. Per via submamària es treballa deixant lliure la glàndula mamària, que no presentarà cicatrius i serà útil pel que fa a la lactància. No es tracta d’aconseguir solament volum, sinó que la pròtesi i el cos es portin bé per a un bon resultat al llarg del temps.
.
- Què són les mames tuberoses? Com es poden corregir?
Una mama tuberosa és una mama tubular que no ha fet el desenvolupament anatòmic natural. Generalment és un problema bilateral, és a dir, que afecta tots dos pits. La correcció és relativament fàcil mitjançant una intervenció que dura dues hores, que necessita implants i una correcció de pell, el greix i el volum. Generalment es fa en edat primerenca, entre els 17 i els 18 anys. El postoperatori dura aproximadament una setmana o quinze dies. Passats aquests dies, la pacient podrà fer vida normal.
- Els resultats són definitius o hauré de canviar les pròtesis?
Els resultats són definitius, sigui un augment mamari, una reducció, una reconstrucció o una correcció de mames caigudes. Les pròtesis no s’han de canviar, encara que s’aconsella que als 10 o 15 anys es revisin, ja que el cos sí que canvia durant aquests 10 anys. És una cirurgia molt satisfactòria si es troben les proporcions més adequades i s’aconsegueixen resultats naturals. Els resultats dependran, també, de l’edat i de les expectatives de la pacient.
- Preguntes freqüents sobre cirurgia del contorn corporal
- La liposucció és efectiva per reduir el greix de la cintura en homes?
No solament és efectiva, sinó que és el procediment més eficaç i definitiu que es pot trobar. En l’home és la zona més sol·licitada, ja que és on tendeix a acumular-se el greix: flancs, laterals, costats, «michelins», etc. A les dones, en canvi, la zona més sol·licitada per acumulació de greix són les cuixes, també anomenat «perfil de guitarra» o «cartutxeres». Això es deu a problemes de tipus hormonal, ja que el sistema hormonal de l’home i la dona és diferent.
- Quant de temps de recuperació i ajuda necessitaré després d’una liposucció?
Les liposuccions poden ser grans, mitjanes o petites. Normalment, la cirurgia plàstica i estètica practiquen les mitjanes i les petites. En aquest tipus de liposuccions és fonamental que el pacient, durant la tècnica operatòria, estigui perfectament hidratat per poder abandonar la clínica 24 hores després i començar una vida pràcticament normal, amb l’ajuda d’una faixa. Els primers dies pot sentir una mica de dolor similar al del cruiximent. També s’adaptarà ràpidament a la faixa, ja que es pot dutxar cada dia i no necessita ajuda. El postoperatori no és complicat.
- Quines són les tècniques més efectives per reduir el greix corporal?
Per millorar el contorn corporal actualment s’utilitzen tant la liposucció com el lipofilling. Per reduir o extirpar volums o acumulacions de greix, s’utilitza la lipoescultura o liposucció en rusc d’abella. L’objectiu és aconseguir la retracció de la pell perquè els teixits es posin a lloc. Això s’aconsegueix amb cànules molt primes i superficials, que tracten tant l’acumulació greixosa com el greix subdèrmic, per a un resultat més definitiu. Amb el lipofilling, a part de l’extirpació de greix, es tracta el contorn del cos: es processa el greix, es prepara, s’eliminen les restes que no són eficaces i es reintrodueix en determinades àrees per donar volum i aconseguir un resultat molt més harmònic, definit i estètic.
- És dolorós el postoperatori d’una liposucció?
Els pacients parlen d’una sensació similar a la del cruiximent. Una liposucció ben efectuada, amb els dispositius moderns existents, és poc traumàtica. Tant les cànules com els aparells que hi van connectats exerceixen un tipus de succió molt discret que no arrenca els teixits, com passava abans, sinó que delimita com és la zona de greix a ser absorbida respectant els elements nobles com les artèries, les venes i especialment les terminacions nervioses. Aquesta intervenció no està indicada en tots els pacients, sinó que és apropiada per acumulacions molt concretes de greix al contorn corporal. Està indicada, especialment, en persones relativament joves, amb una qualitat adequada de la pell. Encara que una liposucció estigui ben feta, s’ha de tenir en compte que, una vegada retirat el greix sobrant, la pell que hi ha per damunt s’ha de recol·locar, igual que es recol·loca en l’abdomen d’una dona jove després d’un embaràs.
- Qui és candidat a una liposucció?
Una liposucció és tan coneguda que són candidats tant els homes com les dones. Cal tenir en compte que una liposucció ha d’anar acompanyada d’altres hàbits, com l’exercici físic i una alimentació adequada. Són candidats tots aquells pacients que tinguin un problema de lipodistròfia, és a dir, un excés de greix, encara que no serien candidats aquells que amb una reducció alimentària poden solucionar el problema. És una intervenció senzilla que es pot fer per zones o globalment (megaliposucció). La intervenció no deixa cicatrius, és molt efectiva i és una de les més sol·licitades.
- Fa temps em van operar d’obesitat i ara tinc la pell molt flàccida a moltes zones del cos. Com ho puc solucionar?
Quan existeix un excés de pes (obesitat mòrbida) s’utilitza la cirurgia bariàtrica, un tractament que no es fa en cirurgia plàstica en reduccions molt importants de pes (50, 60 i fins a 70 kg). Després d’aquesta cirurgia, la flacciditat que es pot originar sí que pot ser corregida per un cirurgià plàstic; es pot tractar a qualsevol zona del cos, des de la cara, mitjançant lífting, els pits, mitjançant mastopèxies (elevació i tensió de la mama caiguda), l’abdomen, mitjançant abdominoplàstia (tensió a la zona de l’abdomen que ha quedat flàccida) o la part interna de les cuixes, mitjançant meloplàstia cural (estirament de la cuixa cap amunt, amagant la cicatriu en l’engonal fins al solc gluti). A les parts posteriors del cos també es pot corregir la flacciditat: a l’esquena o en la natja (natja trista), que pot requerir la tensió de la pell o la col·locació de pròtesi de natja en pacients amb natges desdibuixades. La cirurgia plàstica sí que duu a terme intervencions d’obesitats localitzades. Les més freqüents són les d’abdomen, per reduir la panxa; o a les cuixes, per corregir les cartutxeres. Les intervencions d’obesitats localitzades consisteixen en liposuccions de molts tipus: molt àmplies, molt concretes (com a l’interior del genoll) o massives (a l’abdomen, els costats i els glutis). Es pot utilitzar des d’una petita cirurgia ambulatòria fins a una de més àmplia que requereixi un ingrés hospitalari.
- A quines zones del cos respon millor la liposucció?
La liposucció és una tècnica quirúrgica que consisteix en l’aspiració del greix sobrant mitjançant una cànula molt fina, amb uns resultats que varien en funció de la qualitat de la pell del pacient (segons aquesta qualitat s’actua amb un procediment o un altre). La liposucció es pot practicar a moltes parts del cos: la papada, els braços, ginecomàstia en el cas dels homes, l’abdomen, les cuixes, la cuixa interna, els panxells, etc. Actualment es treballa la liposucció en rusc d’abella, que aconsegueix uns resultats definitius, una pell tersa i dura.
- Puc tornar a engreixar després d’una liposucció?
La liposucció no està concebuda com un tractament per aprimar-se. Cal veure-la com una tècnica que modela el cos i, sobretot, que modela algunes zones on hi ha dipòsits de greix, passius o lipodistròfies, que no es modifiquen ni amb dietes ni amb exercici. Abans d’una liposucció s’ha de valorar exhaustivament l’estat de la pell i de les zones a tractar, per tenir unes expectatives realistes i uns resultats que s’ajustin. El pacient pot engreixar després d’una liposucció, però ho farà de manera uniforme, ja que els dipòsits que li produïen una malformació, com les cartutxeres, no tornaran a sortir igual que abans.
- La liposucció serveix per a combatre la cel·lulitis?
La cel·lulitis és la inflamació de les cèl·lules grasses: unes acumulacions que donen la forma de pell de taronja. En aquests casos la liposucció no està indicada. No obstant això, sí que és efectiva en altres casos. És una tècnica relativament senzilla i això ha fet que se n’hagi popularitzat la utilització. La liposucció només s’ha de fer en casos d’acumulacions molt concretes de greix. Les pistoleres, a les dones, en són un cas clàssic. També és comú l’abdomen en els cas dels homes, a la papada o a la cara interna dels genolls. La liposucció no és la solució indicada per a un problema d’obesitat, sinó per modelar la silueta. A més, és important que el pacient tingui una bona qualitat de pell. En pacients a partir de 50 anys, la pell pot quedar flàccida. En les persones joves, una vegada extirpat el greix, la pell sobrant pot tornar al seu lloc i recol·locar-se.
- Em quedaran cicatrius després d’una liposucció?
La liposucció és una tècnica orientada a la remodelació del contorn corporal, de realització senzilla, però que exigeix una gran concentració per part de l’especialista. Les cicatrius són mínimes i la recuperació requereix una sèrie de punts, així com una faixa diària durant un mes perquè la pell es readapti al nou volum, massatges de drenatge limfàtic que ajuden que aquesta readaptació es faci de forma més ràpida i, també, paciència. El pacient ha de recordar que es podrà reincorporar a la vida quotidiana ràpidament, però que el resultat s’observarà a llarg termini, després de dos o tres mesos.
- Després de donar a llum m’ha quedat la pell del ventre molt flàccida… Hi ha alguna intervenció que serveixi per corregir-ho?
La cirurgia del contorn corporal després de l’embaràs es basa en dues cirurgies: la liposucció i l’abdominoplàstia. L’ideal és una combinació de les dues poc després del part. La liposucció a l’abdomen i l’esquena, i l’abdominoplàstia contra la flacciditat. Una altra intervenció freqüent, també, és la reconstrucció de la paret muscular. Els músculs rectes abdominals es dilaten després de l’embaràs i això s’ha de corregir amb sutures i l’eliminació de la pell mitjançant abdominoplàstia. Cal recordar que aquests tractaments s’han de combinar amb exercici físic postpart i programes de nutrició que fan que els resultats siguin molt satisfactoris.
- Quins són els riscos d’una cirurgia corporal?
Encara que poden ser els mateixos que a la vida quotidiana, s’han de valorar els més habituals. Els riscos principals d’una cirurgia corporal es deuen a les zones de més tensió. El primer que ha de saber el pacient és que si hi ha zones amb més tensió hi pot haver un eixamplament que s’haurà de corregir al cap de sis mesos amb anestèsia local.
- Preguntes freqüents sobre cirurgia reconstructiva
- En quines circumstàncies es pot reconstruir la mama de forma immediata en cas d’extirpació?
La reconstrucció d’una mama extirpada, ja sigui immediata o diferida (ajornada), depèn de la causa que ha portat a l’extirpació. Segons el tipus, la grandària i la localització del càncer de mama, i de la histologia d’aquesta lesió mamària, els cirurgians plàstics i els oncòlegs prenen una decisió conjunta. En alguns casos estarà indicada la reconstrucció immediata en la mateixa operació en què es fa l’extirpació, i en altres casos està indicat fer-ho després del tractament de radioteràpia, quimioteràpia, etc.
- Quina tècniques hi ha per a una cirurgia reconstructiva de mama?
Des de fa anys, es duen a terme reconstruccions immediates després d’una mastectomia. Amb això s’evita l’impacte psicològic de la pacient després d’una extirpació de mama. Les tècniques que s’utilitzen per a aquest tipus de reconstruccions són variades i depenen de la pacient i del resultat de la mastectomia. És important que la mastectomia i la reconstrucció siguin desenvolupades per dos cirurgians: un d’oncològic i un altre de plàstic. Un dels mètodes són els expansors tissulars, unes pròtesis que es van emplenant de sèrum fins que s’aconsegueix el volum adequat per després col·locar la pròtesi definitiva. La reconstrucció mamària amb penjall de dorsal ample és una transposició del múscul dorsal de l’esquena amb pell cap a la zona mastectomitzada, una tècnica molt segura i molt utilitzada, amb poques complicacions. La transposició d’un penjall TRAM és una intervenció més complexa, amb més complicacions i indicada en casos molt concrets, utilitzant el penjall de l’abdomen. Finalment existeix el DIEP, tècniques de microcirurgia que necessiten un equip multidisciplinari i una alta especialització, amb unes indicacions molt concretes, i que ofereixen uns bons resultats.
- Qui és candidat a una microcirurgia reconstructiva?
El candidat ideal per sotmetre’s a una microcirurgia reparadora és una persona que té un problema de salut important, una deformitat, moltes vegades referida per algun especialista o pel seu propi metge, que necessita una reconstrucció complexa però definitiva i en un sol temps. Moltes vegades aquesta persona ha estat sotmesa a altres cirurgies o, si el problema és molt complicat, requereix aquest tipus de tècnica, ja que no pot ser solucionat amb les tècniques clàssiques. És una tècnica que es pot aplicar a tot l’organisme, a pacients que tenen problemes a la cara, com paràlisi, deformitats... i és possible, fins i tot, el trasplantament de cara o la reconstrucció del pit després del càncer mamari en el mateix moment que el cirurgià extirpa el tumor. La microcirurgia reparadora també permet salvar extremitats per evitar-ne l’amputació i solucionar problemes als pulmons, el cor, l’abdomen, etc.
- Per a què serveix la cirurgia reconstructiva?
La cirurgia reconstructiva és una part molt important de la cirurgia plàstica, reparadora i estètica. Consisteix a retornar l’anatomia, retornar les estructures anatòmiques o els teixits que s’han perdut per un problema oncològic o per un accident o una malformació congènita. En l’actualitat, les tècniques quirúrgiques que s’empren són semblants a les de la cirurgia estètica. En reconstruccions de mama, després d’una mastectomia, l’objectiu és obtenir un pit normal i natural, com si no hagués estat operat anteriorment. La cirurgia reconstructiva també s’utilitza per a reconstruccions abdominals per eventracions, hèrnies o per pèrdua de la premsa hipocràtica. També en cirurgies de piràmide nasal o rinoplàsties on hi ha una insuficiència ventilatòria, una dificultat en la respiració o una tumoració que s’ha d’extirpar.
- La cirurgia reconstructiva, és apta per tractar cremades i cicatrius?
La cirurgia reconstructiva es diferencia de la cirurgia estètica perquè està dirigida a aquells pacients que han sofert un accident, un tumor, cremades de primer, segon o tercer grau amb un nivell d’urgència superior. No obstant això, tota cirurgia reconstructiva ha de ser cirurgia estètica, ja que han de ser reconstruccions al més estètiques possible. Tot cirurgià plàstic és cirurgià reconstructor.
- Què és la cirurgia reconstructiva?
La cirurgia plàstica es divideix en estètica i reparadora. La reparadora o reconstructiva és la que es duu a terme després de sofrir cremades, accidents (reconstrueix el nas, les cavitats orbitàries o les orelles) i després de tumors, ja siguin cutanis o mamaris. Actualment, la reconstrucció mamària després d’una mastectomia es pot fer d’una forma molt estètica. Hi ha múltiples tècniques disponibles i s’ha de començar des de la més senzilla fins a la més complexa. No s’ha d’oblidar que la cirurgia reconstructiva és una part de la cirurgia estètica i l’objectiu final són reconstruccions al més estètiques possible.
- Què és la cirurgia reconstructiva?
La cirurgia plàstica i reconstructiva és una part de l’especialitat que difereix una mica de la cirurgia estètica, que s’utilitza quan no hi ha patologia, per millorar l’estètica d’alguna part del cos. La cirurgia plàstica, reparadora i reconstructiva s’utilitza quan hi ha una patologia, ja sigui congènita o adquirida. És molt àmplia, pot tractar des de malformacions congènites, com nens amb el llavi leporí, malformacions a l’orella, la cara o les mans (sindactília o dits units). També es pot utilitzar en patologies de tipus traumàtic, com les cremades, que requereixen grans intervencions de reconstrucció, segons el percentatge de superfície cremada. Una altra faceta de la cirurgia reconstructiva, i una de les més utilitzades per l’equip del Dr. Bassas, és la correctora, per a casos de càncer de pell, una lesió molt freqüent. Habitualment, aquests pacients se sotmeten a extirpacions àmplies de pell que, en alguns casos, impliquen deformitats en la cara que es poden corregir.
- Què és la cirurgia reconstructiva?
És l’element central de l’especialitat de la cirurgia plàstica que tracta aspectes patològics, oncològics, conseqüències d’accidents o cremades que necessitin una reparació dels teixits tous de l’organisme. En la cirurgia reconstructiva, el cirurgià plàstic està més íntimament implicat en la reconstrucció mamària postmastectomia, en la qual s’empren tècniques i procediments quirúrgics d’última generació per obtenir, restaurar o recuperar l’aspecte de l’organisme, en aquest cas de la mama de la pacient abans del procés oncològic. Actualment s’estan duent a terme reconstruccions mamàries amb teixits autòlegs i procediments expansors. S’hi aconsegueixen resultats a curt termini amb molt poca agressió quirúrgica, la qual cosa s’agraeix en aquest tipus de pacients.
- En què es diferencia la cirurgia reconstructiva de la cirurgia plàstica i estètica?
La cirurgia reconstructiva forma part de la cirurgia plàstica, reparadora i estètica, i és el tractament de casos en els quals preval més la reconstrucció que l’estètica. Alguns exemples són la cirurgia reconstructiva de mama després d’una mastectomia per càncer, el tractament de l’extirpació i la cobertura dels càncers de pell, que pot ser més o menys àmplia segons el tipus de tumor, moltes malformacions congènites com la ginecomàstia en l’home o les mames tuberoses en la dona. Les mames tuberoses, encara que poden passar desapercebudes, estan entre la cirurgia reconstructiva i la cirurgia estètica i requereixen un tractament complex, ja que el pol inferior de la mama no està desenvolupat i hi ha un anell que constreny la part inferior (el solc) que fa que aquesta mama es desenvolupi de forma anormal. Així mateix, existeixen altres tractaments amb seqüeles, com cremades, i certes cirurgies purament reconstructives.
- Quins són els últims avenços en cirurgia reconstructiva?
En els últims 10-15 anys l’evolució de la cirurgia reparadora ha estat important. Actualment, es poden fer cirurgies que abans semblaven impossibles. La microcirurgia permet realitzar reconstruccions amb teixits del mateix pacient amb una fiabilitat i uns resultats estètics molt superiors als que existien anteriorment. Amb aquestes tècniques, i gràcies als avenços en el diagnòstic per la imatge, es pot fer un mapa anatòmic de cada pacient per poder moure, traslladar o trasplantar teixits. En el camp de la cirurgia estètica aquestes tècniques s’empren, sobretot, en la reconstrucció mamària, i s’hi poden utilitzar teixits de la mateixa pacient per aconseguir una naturalitat que abans era gairebé impossible. També es poden dur a terme reanimacions en pacients amb paràlisi a la cara o als membres superiors i inferiors. A més, permet corregir deformitats congènites o adquirides a la cara per col·locar tots els ossos on correspon. Pel que fa als tumors o deformitats traumàtiques, adquirides o congènites, mitjançant microcirurgia vascular, venosa, dels vasos limfàtics o nerviosa, permeten aconseguir al màxim un estat semblat al que tenia el pacient abans de la malaltia, el traumatisme, l’accident, o el tumor.
- Quan és necessari aplicar tècniques de cirurgia reconstructiva?
La cirurgia plàstica es divideix en estètica i reparadora. La reparadora o reconstructiva [Carme1] és la que es duu a terme després de sofrir cremades, accidents (reconstrueix el nas, les cavitats orbitàries o les orelles) i després de tumors, ja siguin cutanis o mamaris. Actualment, la reconstrucció mamària després d’una mastectomia es pot fer d’una forma molt estètica. Hi ha múltiples tècniques disponibles i s’ha de començar des de la més senzilla fins a la més complexa. No s’ha d’oblidar que la cirurgia reconstructiva és una part de la cirurgia estètica i l’objectiu final són reconstruccions al més estètiques possible.
- Quins són els vessants de la cirurgia plàstica?
La cirurgia plàstica té dos vessants: un s’encarrega de l’estètica i l’altre de la reconstrucció, encara que tots dos estan lligats: no es pot parlar d’una reconstrucció sense un resultat estètic. El vessant reconstructiu abasta des de cremades fins a reparacions per malalties congènites i adquirides, per traumatismes, per tumors o per accidents. En l’actualitat es treballa molt en la reconstrucció mamària. Un punt clau és la reconstrucció immediata al moment de l’extirpació de la mama. El cirurgià plàstic ha de col·laborar íntimament amb tots els equips de manera disciplinar: ginecòlegs, cirurgians, radiòlegs i oncòlegs. La reconstrucció mamària immediata obre una llum en un moment en què la pacient sofreix certa preocupació i alteració en la seva vida. Els resultats d’aquest tipus d’intervenció són bons i psicològicament la pacient sofreix menys. La reconstrucció es fa amb pròtesi o amb teixits propis, i la indicació d’una o l’altra dependrà de la necessitat o no de radioteràpia.
- Després d’una extirpació de mama per càncer, totes les pacients es poden fer una reconstrucció?
En principi, totes les pacients que han estat sotmeses a una mastectomia per càncer de mama són susceptibles de poder-se fer una reconstrucció mamària. Cal tenir clar dos factors, el primer és l’elecció de la tècnica (teixits propis o pròtesi). Avui dia s’ha avançat en la qualitat dels resultats utilitzant el greix corporal, que aconsegueix més naturalitat. El segon factor a valorar és quan es fa la intervenció. Hi ha dos moments claus: al moment de l’extirpació de la mama i després. Si es fa al moment de l’extirpació (reconstrucció immediata), la pacient sortirà amb la mama reconstruïda. També es pot realitzar després de l’extirpació i després que la pacient segueixi tots els tractaments necessaris (quimioteràpia, radioteràpia, tractament hormonal). Aquesta tècnica és coneguda com a reconstrucció diferida.