Tractament de Genoll

RODILLA

Lesió del lligament creuat anterior (LCA)

El lligament creuat anterior es troba dins de l'articulació del genoll i proporciona estabilitat rotacional al genoll. Aquesta és una de les lesions de lligaments del genoll més comuns i importants que generalment ocorren quan un lligament s'esquinça durant un moviment sobtat de torsió amb el genoll en hiperextensió.

Tractament:

El tractament depèn de la gravetat i les lesions associades, així com del nivell d'activitat de l'individu. Es pot recomanar un programa de rehabilitació o cirurgia.

• Cirurgia: el lligament es reconstrueix o repara amb un procediment artroscòpic. La cirurgia de reconstrucció de l'LCA, majoritàriament, utilitza un autoempelt (una part del seu propi cos) per reemplaçar el lligament o l'al·loempelt (una part d'un donant mort).

Lesions del lligament creuat posterior (PCL)

El Lligament Creuat Posterior està ubicat a la part posterior del genoll i és més fort i més gruixut que el Lligament Creuat Anterior. Ajuda a l'estabilitat per al desplaçament posterior. Es lesiona amb menys freqüència que l'LCA i és més difícil de diagnosticar. La lesió generalment és causada per un traumatisme forçat mentre el genoll està en flexió. Les lesions poden anar des d'un estirament fins a una ruptura total del lligament i, en general, també fa malbé altres elements del genoll.

Tractament:

El tractament depèn de l'extensió del dany i les lesions associades que generen inestabilitat al genoll.

• Conservador: si només el lligament està involucrat, es pot fer servir una fèrula d'extensió.
• Cirurgia: requerida en lesions agudes del LCP i si el pacient és físicament molt actiu, si hi ha inestabilitat significativa o lesions òssies associades.

Dany del cartílag del genoll

El cartílag és un teixit connectiu protector relliscós compost per condròcits que recobreix les extremitats òssies de cada articulació, ajudant a esmorteir la pressió mecànica que suporta l'articulació del genoll. El cartílag del genoll pot lesionar-se per ús excessiu crònic, girs o impactes sobtats.

Tractament:

• Conservador: si la lesió no és greu o si l'estil de vida no és gaire actiu, els AINE i la fisioteràpia són bones opcions. Es pot valorar associar el tractaments conservadors amb infiltracions intraòssies de Plasma Rica en Plaquetes (PRP) o Cèl·lules Mare Mesenquimals.

• Cirurgia: inclou microfractures per estimular la formació de teixit cicatricial protector i el trasplantament de cartílag. Els trasplantaments generalment es realitzen en persones joves.

  Les dues cirurgies de reemplaçament de cartílag més comuns són:

  • Implantació de condròcits autòlegs: consisteix a extreure el cartílag sa del propi pacient i fer que es multipliqui amb tècniques de cultiu cel·lular que després es trasplanta novament a l'articulació.

  • Trasplantament osteocondral: el trasplantament directe de cartílag sa del pacient o d'un donant.

  Depenent de l'àrea lesionada, aquests procediments es poden fer mitjançant artroscòpia o cirurgia oberta.

Lesions de menisc

Cada genoll té dos meniscs en forma de "C", fets de fibrocartílag molt fort que proporciona amortiment entre l'os de la cuixa i la tíbia. Són importants per a l'estabilitat articular intervenint en la propiocepció, transmissió de forces i també en la lubricació del genoll. La lesió dels meniscs és freqüent i es pot deure a traumatismes o condicions degeneratives.

Tractament:

• Conservador: per a esquinços longitudinals parcials o estables i radials mínims amb genolleres i activitat reduïda.
• Cirurgia: per artroscòpia, depenent de la localització i tipus de lesió:
  • La sutura meniscal s'utilitza per reparar esquinços longitudinals en nansa de cub a la part perifèrica del menisc.
  • La meniscectomia parcial s'utilitza per al teixit danyat, especialment a la part perifèrica, que es retira quan no és possible suturar.
  • El trasplantament de menisc (aloempelt) consisteix a trasplantar un menisc d'un donant després d'extirpar el menisc totalment o parcialment.
  • L'implant de col·lagen meniscal es pot realitzar si la paret meniscal està intacta i es realitza amb tendó d'Aquil·les boví purificat que s'insereix al genoll com a estructura de suport.

Inestabilitat rotuliana aguda

La ròtula, s'assenta al solc troclear i s'uneix als ossos de la cuixa i la canyella mitjançant tendons. La inestabilitat passa quan la ròtula se surt del solc troclear en doblegar o estirar el genoll. La inestabilitat i luxació aguda o traumàtica de la ròtula generalment és causada per mecanismes de torsió al genoll quan està en extensió completa. Això sol anar acompanyat d'una lesió del lligament patelofemoral intern.

Tractaments:

• Conservador: consistent en la immobilització del genoll durant sis setmanes amb escaiola seguida de fisioteràpia.
• Cirugía: implica la reconstrucció del lligament patelofemoral intern.

Inestabilitat petelar crònica

La inestabilitat patelar crònica (subluxació) és quan en flexionar el genoll, la ròtula es disloca parcialment i se'n surt del lloc. Pot ser causada per activitats i esports extrems. La possibilitat d'una segona luxació és alta després d´una lesió inicial.

Tractaments:

L'objectiu del tractament és realinear la ròtula i corregir la flexió del quàdriceps.

• Reconstrucció per reconstruir el lligament femororrotulià intern mitjançant empelt, fixació o tensió.
• Trocleoplàstia per modificar la tròclea del fèmur.
• Realineació del mecanisme extensor per corregir l'alineació del dispositiu extensor.

Dolor Patelofemoral

La funció principal de la ròtula és protegir l'articulació del genoll. El dolor patelofemoral (genoll del corredor) pot ser causat per un ús excessiu, una rotació inadequada o una mala alineació de les articulacions del maluc i el genoll i per un traumatisme repetitiu o fort. És un dolor que afecta un alt percentatge de persones i esportistes i és la principal causa de mal de genoll en els joves.

Tractaments:

• Conservador: consistent en activitat modificadora, estiraments, antiinflamatoris, gel i fisioteràpia amb ortesi i perímetre infrarotulià.
• Injeccions intraarticulars de corticoides, glicosaminoglicans i plasma ric en plaquetes (PRP).
• Tractament amb cèl·lules mare mesenquimals.
• Cirurgia: consistent en tècniques de regeneració del cartílag.

Fractures de fèmur distal

Les fractures de fèmur distal tenen lloc a l'extremitat inferior del fèmur i poden ser una fractura ubicada fora de l'articulació, una fractura en una part de l'articulació o una fractura de tota l'articulació.

Tractaments:

El tractament gairebé sempre serà quirúrgic amb la tècnica exacta determinada cas per cas.

Fractures rotulianes

Les fractures rotulianes ocorren a la ròtula, al petit os que protegeix l'articulació del genoll, on s'uneixen el fèmur i la tíbia. Es poden classificar en estables, transversals, de pol inferior o superior, verticals i osteocondrals.

Tractaments:

• Conservador: possible en fractures estables no desplaçades o verticals i consisteix en immobilització durant sis setmanes.
• Cirugía: es requereix per a tots els altres tipus de fractures i la tècnica es determina cas per cas.

Fractures de l'altiplà tibial

Les fractures de l'altiplà tibial tenen lloc a la part superior de la tíbia i són una lesió greu a l'articulació del genoll. Es poden classificar en extraarticulars, articulars parcials o articulars complets..

Tractaments:

• Conservador: per a les fractures no desplaçades, el tractament consisteix en la immobilització sense càrrega.
• Cirurgia: gairebé sempre es requereix per a fractures inestables amb l'objectiu de restablir l'estabilitat de l'articulació.

Pròtesis de genoll

El motiu més comú per a la cirurgia de pròtesis de genoll és l'artrosi, que és el resultat de diversos factors: edat, desgast del cartílag articular, predisposició familiar, sexe (les dones solen tenir artrosi de mans i genolls i els homes de maluc) , obesitat, repeticions de microtraumatismes per activitat esportiva o laboral, lesions cartilaginoses prèvies.

Tractaments:

Tractament Quirúrgic No Protèsic

• Infiltració intraarticular: Àcid hialurònic per ajudar en l'amortiment i la lubricació de l'articulació.
• Corticosteroides per reduir la inflamació.
• Plasma ric en plaquetes (PRP) que ajuda a la reparació del cartílag i l'alleujament del dolor.
• Rentat i desbridament artroscòpic: es realitza un rentat o rentat de l'articulació per eliminar qualsevol cartílag, os o rebuig danyat al voltant de l'articulació afectada.
• Abrasió, perforació i microfractura: la perforació de l'os subcondral ajuda a la formació de teixit fibrós al cartílag i, en última instància, l'ajuda a millorar.
• L'osteotomia talla i remodela l'os corregint-ne la deformitat i l'angle del genoll. És personalitzat i només es realitza en casos molt seleccionats.

Tractament protèsic

El reemplaçament de genoll està indicat quan hi ha dolor intens, deformitat progressiva important, pèrdua d'espai articular i quan altres tractaments com PRP, corticoides i cèl·lules mare no han estat efectius.

L'artroplàstia unicodília consisteix a reposar únicament la superfície articular afectada i es realitza en casos seleccionats.

L'artroplàstia total de genoll es fa per alleujar el dolor, obtenir estabilitat de l'articulació, angulació, alineació mecànica correcta i restaurar la línia articular adequada. L'artroplàstia total de genoll pot ser: unicompartimental, bicompartimental i tricompartimental.

Tipus de pròtesis de genoll

Les Pròtesis Constretes o Frontisses, (d'ús menys freqüent), estan indicades quan hi ha una deformitat considerable i una gran pèrdua òssia.

Pròtesis no constretes, (utilitzades amb més freqüència), permeten la mobilitat entre les parts femoral i tibial i permeten la preservació del Lligament Creuat Posterior.

• Cimentat.
• No cimentat.
• Híbrid: cimentat i no cimentat, sent la millor opció en os no osteoporòtic.
• Polietilè Tibial Mòbil.
• Segons es reemplaça o no la ròtula.