Artritis idiopàtica juvenil (AIJ)

L'artritis idiopàtica juvenil (AIJ) és una malaltia inflamatòria autoimmune crònica que afecta nens i adolescents menors de 16 anys. Comprèn un espectre de fenotips amb presentacions clíniques, cursos de malaltia i pronòstics variables.

L'AIJ es classifica en diversos subtipus:

  • AIJ oligoarticular (persistent o estesa): involucra quatre o menys articulacions (persistent si roman així, estesa si involucra més articulacions després dels primers mesos).
  • AIJ poliarticular (factor reumatoide positiu o negatiu): afecta cinc o més articulacions, amb factor reumatoide positiu o sense.
  • AIJ sistèmica: es caracteritza per artritis amb característiques sistèmiques com febre, erupció cutània, limfadenopatia, hepatomegàlia o esplenomegàlia.
  • AIJ psoriàsica: Artritis amb psoriasi o antecedents de psoriasi al pacient o en un familiar de primer grau.
  • Artritis relacionada amb entesitis: inflamació al lloc d'inserció del tendó o lligament a l'os, amb artritis o sense.
  • Artritis indiferenciada: no encaixa en cap de les categories anteriors.

El diagnòstic implica una avaluació integral que inclou antecedents mèdics, examen físic, proves de laboratori (p. ex., marcadors inflamatoris, factor reumatoide, anticossos contra el pèptid citrulinat cíclic) i estudis d'imatges (p. ex., raigs X, ecografia , ressonància magnètica). És fonamental excloure altres causes d'artritis infantil, com ara infeccions o tumors malignes.

El tractament bàsic té com a objectiu alleujar el dolor, reduir la inflamació, preservar la funció articular i millorar la qualitat de vida i inclou: medicaments antiinflamatoris no esteroides per al dolor i la inflamació, injeccions intraarticulars de corticosteroides per a la inflamació articular localitzada i fisioteràpia i teràpia ocupacional per mantenir la mobilitat i funció de les articulacions,

Pot ser necessari un tractament avançat per a pacients amb una resposta inadequada a les teràpies bàsiques o una malaltia greu. Les opcions inclouen:

  • Medicaments antireumàtics modificadors de la malaltia (FAME), com ara metotrexat, sulfasalazina o leflunomida, per suprimir l'activitat de la malaltia i prevenir el dany articular.
  • Agents biològics que es dirigeixen a vies inflamatòries específiques, com ara inhibidors del factor de necrosi tumoral (TNF), bloquejadors del receptor d'interleucina-6 (IL-6) o inhibidors d'interleucina-1 (IL-1).
  • Les visites periòdiques de seguiment amb un equip multidisciplinari que inclogui reumatòlegs, pediatres, fisioterapeutes i terapeutes ocupacionals són essencials per monitoritzar l'activitat de la malaltia, ajustar-ne el tractament, manejar les complicacions i abordar els aspectes psicosocials de la malaltia.

El pronòstic de l'AIJ varia segons el subtipus, l'activitat de la malaltia, la resposta al tractament i la presència de complicacions. Amb un diagnòstic primerenc, un tractament agressiu i una estreta vigilància, molts nens amb AIJ poden aconseguir la remissió o una baixa activitat de la malaltia i portar una vida normal.