Artrosi de maluc

L'artrosi de maluc és una condició degenerativa de l'articulació del maluc que pot causar dolor, rigidesa i inflamació.


Origen:

L'origen de l'artrosi de maluc pot ser multifactorial i pot estar influït per diversos factors. Algunes de les causes i factors de risc comuns inclouen:

  • Desgast natural: Amb l'envelliment, el cartílag que recobreix l'articulació del maluc es desgasta gradualment. Aquest desgast natural del cartílag pot conduir al desenvolupament d'artrosi de maluc en persones d'edat avançada.
  • Lesions prèvies: Lesions al maluc, com fractures d'ossos o lesions del cartílag articular, poden augmentar el risc de desenvolupar artrosi de maluc en el futur. Les lesions poden alterar l'estructura i la funció de l'articulació del maluc, cosa que contribueix al desgast del cartílag.
  • Malformacions estructurals: Anomalies estructurals del maluc, com la displàsia de maluc o la malaltia de Legg-Calvé-Perthes, poden predisposar a l'artrosi de maluc. Aquestes condicions poden alterar la congruència i l'estabilitat de l'articulació, cosa que augmenta la càrrega i el desgast del cartílag.
  • Sobrecàrrega i ús excessiu: Activitats físiques intenses, esports d'impacte o feines que involucren càrrega excessiva al maluc poden augmentar el risc d'artrosi de maluc. La sobrecàrrega repetitiva i la tensió excessiva a l'articulació del maluc poden danyar el cartílag i accelerar-ne el desgast.
  • Factors genètics: Alguns estudis suggereixen que certs gens poden predisposar una persona a desenvolupar artrosi de maluc. La genètica pot influir en l'estructura i la funció dels teixits articulars, cosa que pot augmentar el risc de desenvolupar la malaltia.

Diagnòstic:

El diagnòstic de l'artrosi de maluc es basa en una avaluació clínica completa i en proves de diagnòstic. Alguns dels mètodes utilitzats per diagnosticar l'artrosi de maluc inclouen:

  • Història clínica: El metge recopilarà informació sobre els símptomes del pacient, com dolor al maluc, rigidesa, limitació del moviment i antecedents mèdics rellevants. També s'indagarà sobre possibles factors de risc, com ara lesions prèvies o antecedents familiars d'artrosi.
  • Examen físic: Durant l'examen físic, el metge avaluarà la mobilitat del maluc, la presència de dolor, crepitació (soroll de fricció) i signes de deformitat o alteracions a la marxa.
  • Radiografies: Les radiografies són una eina de diagnòstic fonamental per avaluar l'artrosi de maluc. Les imatges radiogràfiques poden mostrar signes característics de la malaltia, com l'estrenyiment de l'espai articular, la formació d'osteòfits (esperons ossis) i la deformitat articular. Les radiografies també poden ajudar a descartar altres condicions que puguin causar símptomes semblants.
  • Ressonància magnètica (RM): En alguns casos, es pot utilitzar la ressonància magnètica per obtenir imatges més detallades dels teixits tous del maluc, com el cartílag i els lligaments. La RM pot proporcionar informació addicional sobre el grau de dany a l'articulació i ajudar a descartar altres patologies.
  • Ecografia: Tot i que la radiografia i el ressò magnètic són les proves d'imatge més comunes per al diagnòstic de l'artrosi de maluc, l'ecografia també pot tenir un paper en l'avaluació de l'articulació. L'ecografia pot ajudar a avaluar el gruix del cartílag, la presència de líquid sinovial (vessament articular) i l'estructura dels teixits tous.

Fenotips:

  • Artrosi primària vs. secundària: Aquesta classificació es basa en la causa subjacent de l'artrosi de maluc. L'artrosi primària es refereix a la malaltia degenerativa que passa a causa del desgast natural de l'articulació amb l'edat. L'artrosi secundària es produeix com a resultat de lesions, malalties o anomalies estructurals preexistents del maluc, com a displàsia de maluc, artritis reumatoide o altres condicions.
  • Fenotip inflamatori: Alguns pacients amb artrosi de maluc poden presentar signes i símptomes d'inflamació a l'articulació, com inflor, calor i envermelliment.
  • Fenotip mecànic: Aquest fenotip es caracteritza per factors mecànics, com la biomecànica alterada de l'articulació del maluc, la presència d'osteofits i la distribució asimètrica del desgast articular.

Tractament:

El tractament de l'artrosi de maluc té com a objectiu alleujar els símptomes, millorar la funció i endarrerir la progressió de la malaltia. Els enfocaments de tractament poden variar segons la gravetat dels símptomes i l'afectació de l'articulació.


Maneig conservador:

  • Medicaments analgèsics i antiinflamatoris: Es poden receptar medicaments com ara paracetamol, AINEs (antiinflamatoris no esteroïdals) per controlar el dolor i reduir la inflamació.
  • Teràpia física: La fisioteràpia pot incloure exercicis d'enfortiment i estirament, així com modalitats físiques com la teràpia amb calor o fred per millorar la mobilitat i la força del maluc.
  • Pèrdua de pes: Si el pacient té sobrepès o obesitat, perdre pes pot alleujar la càrrega a l'articulació del maluc i reduir-ne l'estrès.
  • Infiltracions intraarticulars: Es poden realitzar injeccions de corticosteroides a l'articulació del maluc per reduir la inflamació i el dolor. Aquestes infiltracions poden proporcionar un alleugeriment temporal dels símptomes, però no són una solució a llarg termini.

Tractament quirúrgic:

  • Artroplàstia de maluc: En casos d'artrosi de maluc avançada i amb símptomes greus, es pot considerar la cirurgia de reemplaçament de maluc. Aquesta opció implica l'eliminació de l'articulació feta malbé i el seu reemplaçament per una pròtesi artificial.
  • Osteotomia: En alguns casos, especialment en pacients joves amb deformitats o malformacions específiques, es pot fer una osteotomia per reposicionar o realinear l'articulació i alleujar els símptomes.
  • Cirurgia artroscòpica: En casos selectius, la cirurgia artroscòpica es pot utilitzar per tractar certes condicions associades amb l'artrosi de maluc, com la lesió del labrum o la remoció de cossos lliures intraarticulars.