Malaltia de Dupuytren

La malaltia de Dupuytren, també coneguda com a contractura de Dupuytren, és una afecció crònica del teixit connectiu que causa una contracció progressiva i permanent dels dits, generalment el quart i el cinquè, a causa de la formació de teixit cicatricial al palmell de la mà.


Epidemiologia:

La malaltia de Dupuytren és més comú en persones d'ascendència europea, especialment als països nòrdics i en aquells amb ascendència cèltica. Afecta més comunament homes més grans de 50 anys, encara que les dones també es poden veure afectades. S'ha observat que la malaltia de Dupuytren és més comú en persones amb antecedents familiars de la malaltia i en aquells amb malalties cròniques com ara la diabetis mellitus i l'alcoholisme.


Etiopatogènia:

La causa exacta de la malaltia de Dupuytren no es coneix amb certesa, tot i que es creu que pot estar relacionada amb factors genètics i ambientals. S'han identificat diversos factors de risc, com l'edat, el sexe masculí, la història familiar de la malaltia, la diabetis mellitus, el consum d'alcohol, el tabaquisme i l'ús de medicaments.


Símptomes:

La malaltia de Dupuytren es caracteritza per una contracció progressiva i permanent dels dits, generalment el quart i el cinquè, a causa de la formació de teixit cicatricial al palmell de la mà. Els símptomes solen començar amb l'aparició de petits bonys o nòduls al palmell de la mà, que poden ser dolorosos o sensibles al tacte. Amb el temps, aquests nòduls poden formar cordes o bandes de teixit que s'estenen cap als dits, cosa que provoca una contracció progressiva dels mateixos. En casos greus, la malaltia de Dupuytren pot limitar la capacitat de realitzar activitats quotidianes, com ara agafar objectes o escriure.


Diagnòstic:

El diagnòstic de la malaltia de Dupuytren es basa en els símptomes i l'exploració física de la mà per part del metge. En alguns casos, es poden fer proves complementàries, com ara una radiografia o una ressonància magnètica, per avaluar l'extensió de la malaltia.


Tractament:

El tractament de la malaltia de Dupuytren depèn de la gravetat de lafecció. En casos lleus, es poden recomanar mesures conservadores, com ara la fisioteràpia o la teràpia ocupacional per millorar la mobilitat de la mà. En casos més greus, es pot recomanar la cirurgia per extirpar el teixit cicatricial i alliberar els dits afectats. En els darrers anys, s'ha desenvolupat un tractament no quirúrgic, que consisteix en la injecció d'enzims per dissoldre el teixit cicatricial. Aquest tractament es coneix com a injecció de col·lagenasa i pot ser una alternativa a la cirurgia en alguns casos.