Policondritis recidivant

La policondritis recidivant és una malaltia autoimmune rara que afecta el teixit cartilaginós i altres teixits connectius.


Epidemiologia:

La policondritis recidivant és una malaltia rara, amb una prevalença d'uns 3.5 casos per milió de persones. Pot afectar persones de qualsevol edat, però generalment es diagnostica en persones de 40 a 60 anys i es presenta més sovint en dones que en homes.


Etiopatogènia:

La causa exacta de la policondritis recidivant encara no es comprèn completament, però es creu que és una malaltia autoimmunitària, en què el sistema immunològic ataca per error el teixit cartilaginós i altres teixits connectius. S'han identificat diversos gens associats amb la malaltia, inclosos els gens que codifiquen proteïnes del col·lagen, però encara calen més investigacions per comprendre millor l'etiologia de la malaltia.


Diagnòstic:

El diagnòstic es fa mitjançant la combinació de símptomes, troballes clíniques i resultats de proves de laboratori i d'imatge. Els símptomes inclouen dolor articular, inflamació, envermelliment i calor a les articulacions afectades, així com deformitats del nas i les orelles. Les proves de laboratori poden mostrar signes d'inflamació, com ara nivells elevats de proteïna C reactiva i sedimentació globular. La imatgeologia, com la tomografia computaritzada (TC) i la ressonància magnètica (RM), també poden mostrar inflamació a les articulacions afectades.


Tractament:

No hi ha cap cura per a la policondritis recidivant, per la qual cosa el tractament s'enfoca a controlar els símptomes i prevenir complicacions. Els corticosteroides, com ara la prednisona, són el tractament de primera línia per reduir la inflamació. Els immunosupressors, com el metotrexat i l'azatioprina, també poden ser útils en alguns casos. En casos més greus, poden ser necessàries teràpies biològiques, com ara el rituximab. La cirurgia pot ser necessària per corregir deformitats al nas oa les orelles.