Castro Domínguez Francisco

L'artrosi és una malaltia articular degenerativa que afecta comunament les articulacions que suporten pes, com els genolls i els malucs. Tot i que múltiples factors contribueixen a la seva progressió (edat, genètica, lesions prèvies), destaca un factor de risc modificable clau: l'excés de pes corporal.

Cada lliura de pes addicional augmenta la càrrega mecànica sobre les articulacions, accelerant el desgast del cartílag i exacerbant el dolor, la rigidesa i les limitacions funcionals. Més enllà de l'estrès mecànic, l'excés de teixit adipós contribueix a la "metainflamació", un estat d'inflamació crònica de baix grau vinculat a una producció més gran de mediadors inflamatoris per part de les cèl·lules greixoses. Aquest entorn inflamatori pot empitjorar la gravetat de l'artrosi, cosa que fa que el control eficaç del pes sigui una pedra angular de l'atenció integral de l'artrosi.

A mesura que augmenten les taxes d'obesitat també augmenta la urgència de trobar estratègies sostenibles i basades en evidència per a la reducció de pes a llarg termini. Les intervencions a l'estil de vida (nutrició equilibrada, exercici i fisioteràpia) continuen sent fonamentals. Tot i això, els avenços en farmacoteràpia han reforçat significativament el nostre arsenal terapèutic. Dos medicaments injectables, semaglutida i tirzepatida, han demostrat una eficàcia notable per promoure una pèrdua de pes substancial, reduint així potencialment la càrrega mecànica i inflamatòria de l'osteoartritis a les articulacions.

La semaglutida és un agonista del receptor del pèptid similar al glucagó-1 (GLP-1) que millora la sacietat, redueix la gana i retarda el buidatge gàstric. Inicialment aprovada en dosis més baixes per al tractament de la diabetis tipus 2, la semaglutida ara també està aprovada en una formulació de dosi més alta tant per l'Administració d'Aliments i Medicaments dels Estats Units (FDA) com per l'Agència Europea de Medicaments (EMA) per al control crònic del pes en adults amb obesitat o sobrepès i afeccions relacionades. En ajudar els pacients a aconseguir una pèrdua de pes mitjana al voltant del 15%, la semaglutida pot alleujar la càrrega articular i pot reduir la metainflamació, cosa que podria millorar els símptomes de l'artrosi.

La tirzepatida és un polipèptid insulinotròpic dependent de la glucosa (GIP) i un agonista del receptor GLP-1. Aquest enfocament únic de "doble cretina" produeix beneficis metabòlics i supressió de la gana encara més pronunciats que els agonistes de GLP-1 sols. Després de la seva aprovació inicial per a la diabetis tipus 2, la tirzepatida també ha estat aprovada per la FDA i l'EMA per al control crònic del pes. Els assaigs clínics indiquen que la tirzepatida pot aconseguir reduccions de pes del 20% o més, oferint un alleugeriment potencialment més gran tant de les tensions mecàniques com de la càrrega inflamatòria associades amb l'artrosi.

Tots dos fàrmacs milloren el control glucèmic, la pressió arterial i els perfils lipídics. Aquests beneficis donen suport a la salut metabòlica general, reduint encara més els factors de risc que poden agreujar la gravetat de l' artrosi.

La literatura científica explica que l'excés de pes corporal intensifica l' artrosi a través de dues vies principals:

Sobrecàrrega mecànica:

Més pes es tradueix en majors forces als genolls, els malucs i la columna vertebral. Això augmenta el desgast del cartílag i pot accelerar el dany articular. La reducció del pes corporal disminueix la tensió a les articulacions, cosa que sovint produeix una reducció del dolor i una millor mobilitat.

Metainflamació:

El teixit adipós secreta citocines inflamatòries i adipocines que contribueixen a un estat d'inflamació lleu a tot el cos. Aquesta metainflamació pot exacerbar els símptomes de l'artrosi i la degeneració de les articulacions. Una pèrdua de pes eficaç, com s'ha observat amb semaglutida i tirzepatida, pot ajudar a reduir aquesta càrrega inflamatòria, cosa que podria millorar la salut de les articulacions i alentir la progressió de l'artrosi.

Efectes secundaris

Els efectes secundaris gastrointestinals, com nàusees, vòmits i diarrea, són comuns amb tots dos medicaments, en particular durant la dosificació inicial. L'escalada lenta de la dosi i l'orientació professional poden mitigar aquests problemes. Tant la semaglutida com la tirzepatida es consideren relativament segures, i se segueixen acumulant dades de seguretat a llarg termini.