Castro Domínguez Francisco

El dolor temporomandibular, sovint conegut com a trastorn temporomandibular o disfunció temporomandibular, és un terme que s'utilitza per descriure un conjunt de trastorns que afecten les articulacions temporomandibulars i els músculs que controlen el moviment de la mandíbula.

Causes:

El dolor temporomandibular pot ser causat per diverses raons, que inclouen:

• Bruxisme: El grinyolar o estrènyer les dents de manera involuntària, generalment durant la nit, pot exercir una pressió excessiva en les articulacions temporomandibulars i els músculs de la mandíbula.
• Lesions a la mandíbula: Traumatismes o lesions a la mandíbula poden desencadenar el dolor temporomandibular.
• Maloclusió: Una mossegada incorrecta o una alineació deficient de les dents pot augmentar el risc de dolor temporomandibular.
• Estrès: La tensió i l'estrès poden portar a estrènyer la mandíbula o grinyolar les dents, cosa que contribueix al dolor temporomandibular.
• Artritis: En alguns casos, l'artritis pot afectar les articulacions temporomandibulars i causar dolor.

Diagnòstic:

El diagnòstic del dolor temporomandibular implica diversos passos:

• Història clínica: El metge recopila informació sobre els símptomes, la durada del dolor, els factors desencadenants i la història mèdica del pacient.
• Examen físic: Durant l'examen, el metge avalua la mobilitat de la mandíbula, els músculs de la mandíbula i la presència de dolor o sensibilitat.
• Estudis d'imatge: Les radiografies, la ressonància magnètica (RM) o la tomografia computaritzada (TC) es poden utilitzar per visualitzar les articulacions temporomandibulars i descartar altres afeccions.
• Avaluació dental: En alguns casos, un dentista pot avaluar la mossegada i l'alineació de les dents.

Tractament:

El tractament del dolor temporomandibular pot variar segons la gravetat de l'afecció i pot incloure-hi:

• Maneig de l'estrès: Es poden recomanar tècniques de relaxació, teràpia cognitivoconductual o la reducció de factors estressants per controlar l'estrès.
• Fisioteràpia: Un fisioterapeuta pot desenvolupar un programa dexercicis específics per enfortir els músculs de la mandíbula i millorar la mobilitat.
• Fèrules o protectors bucals: Aquests dispositius s'utilitzen per protegir les dents i les articulacions temporomandibulars de la pressió excessiva i el bruxisme.
• Medicaments: Es poden receptar analgèsics, relaxants musculars o antiinflamatoris per alleujar el dolor i la inflamació.
• Cirurgia: En casos greus i resistents al tractament conservador, la cirurgia pot ser considerada, però és un darrer recurs.

El tractament ha de ser personalitzat i supervisat per un professional de la salut, que pot incloure dentistes, fisioterapeutes i especialistes en dolor temporomandibular. La rehabilitació i la prevenció de recaigudes són fonamentals en el maneig del dolor temporomandibular. L'elecció del tractament dependrà de la gravetat de l'afecció i la resposta individual del pacient.