Castro Domínguez Francisco

Què és?

L'osteoporosi és una malaltia esquelètica en què es produeix una disminució de la densitat de massa òssia. Així, els ossos es tornen més porosos, augmenta el nombre i la mida de les cavitats o cel·les que hi ha al seu interior, són més fràgils, resisteixen pitjor els cops i es trenquen amb més facilitat.

Causes

A l'interior de l'os es produeixen durant tota la vida nombrosos canvis metabòlics alternant fases de destrucció i formació d'os. Aquestes fases estan regulades per diferents hormones, activitat física, dieta, hàbits tòxics i vitamina D, entre altres factors.

En condicions normals, una persona arriba als 30-35 anys una quantitat màxima de massa òssia ("bec de massa òssia"). A partir d'aquell moment, hi ha una pèrdua natural de massa òssia.

Les dones tenen més freqüentment osteoporosi per diversos motius: el bec de massa òssia sol ser inferior al de l'home i amb la menopausa s'accelera la pèrdua d'os (osteoporosi postmenopàusica).

Hi ha moltes altres causes d'osteoporosi: alcoholisme, fàrmacs (glucocorticoides, tractament hormonal utilitzat per al tractament de càncer de mama i de pròstata…), malalties inflamatòries reumàtiques, endocrines, hepàtiques, insuficiència renal, entre d'altres.

Símptomes

L'osteoporosi s'anomena epidèmia silenciosa perquè no manifesta símptomes fins que la pèrdua d'os és tan important perquè apareguin fractures. Les fractures més freqüents són les vertebrals, les de maluc i les del canell (fractura de Colles o extrem distal del radi). La fractura de maluc té especial importància ja que es considera un esdeveniment greu pel fet que requereix intervenció quirúrgica, ingrés hospitalari i suposa per al pacient una pèrdua de qualitat de vida encara que sigui per un període curt de temps.

Prevalença

Aquesta malaltia afecta principalment dones després de la menopausa, encara que també pot fer-ho abans o afectar homes, adolescents i fins i tot nens. En concret, a Espanya, aproximadament 2 milions de dones pateixen osteoporosi, amb una prevalença a la població postmenopàusica del 25% (1 de cada 4). Aquesta malaltia és la causant d'unes 25.000 fractures cada any. Aproximadament 1 de cada 3 dones i 1 de cada 5 homes més grans de 50 anys patirà una fractura osteoporòtica a la seva vida.

Diagnòstic

Encara que sigui una malaltia silenciosa, actualment els reumatòlegs compten amb un gran ventall d'eines per al diagnòstic precoç i així adaptar el tractament, bé per prevenir la pèrdua de massa òssia o per combatre l'osteoporosi.

Hi ha hàbits de vida que poden ajudar a millorar la qualitat de l'os com són: l'ingesta adequada de calci, l'exercici físic i no fumar. La quantitat concreta de Calcio varia amb ledat, però molts adults necessitaran de 1.000 a 1.500 mg al dia. Aquesta ingesta es pot fer amb aliments naturals rics en calci (sobretot la llet i els seus derivats) o com a suplements en forma de medicaments (sals de calci). En aquest darrer cas hi haurà d'haver un control del vostre metge sobre la quantitat i la pauta d'administració.

De la mateixa manera, la vitamina D és una substància fonamental per a l'os. Les seves necessitats diàries s'aconsegueixen fonamentalment per la seva formació a la pell quan rep l'efecte de la irradiació solar.

Tractament

L'objectiu del tractament de l'osteoporosi és reduir el nombre de fractures per fragilitat.

Com a mesura generalitzada es recomana mantenir hàbits de vida saludable, com ara una dieta equilibrada rica en calci, abandonar el tabac i el consum excessiu d'alcohol, així com fer exercici diàriament amb control per evitar caigudes. A més, algunes persones poden requerir suplements de calci i vitamina D.

El tractament antiressortiu és aquell que evita la pèrdua de massa òssia. Dins aquest grup s'inclouen fàrmacs com els bifosfonats (alendronat, risedronat, zoledronat…), denosumab, moduladors selectius de receptors d'estrògens (raloxifè, bazedoxifè) i estrògens. El tractament osteoformador, com el seu nom indica, estimula la formació de nou os i dins aquest grup s'hi inclou la teriparatida. Finalment, el fàrmac que presenta un mecanisme d'acció mixt (antiresortiu i osteoformador) és ranelat d'estronci.

Tot i això, el reumatòleg valorarà les característiques del pacient, els seus antecedents patològics i els factors de risc d'osteoporosi i decidirà en cada situació quin és el fàrmac més adequat en cada cas.