Castro Domínguez Francisco

La dermatomiositis és una malaltia rara del teixit conjuntiu autoimmune caracteritzada per la inflamació dels músculs i la pell. Dins de la categoria de miopaties inflamatòries idiopàtiques, un grup de trastorns que impliquen inflamació muscular crònica. La dermatomiositis afecta principalment els músculs proximals al tronc, provocant debilitat muscular i s'associa amb manifestacions cutànies distintives.

Característiques clíniques:

Debilitat muscular: debilitat muscular proximal, que sovint afecta els músculs de les espatlles, els malucs i les cuixes.

Canvis a la pell:

• Pàpules de Gottron: Pàpules planes o elevades de color porpra vermellós als artells.
• Erupció heliotropa: erupció violeta o vermellosa a les parpelles superiors.
• Signe de Gottron: taques vermelloses sobre les articulacions, especialment els artells.
• Eritema: eritema generalitzat de la pell o erupció a les zones exposades al sol.

Criteris de diagnòstic:

El diagnòstic de dermatomiositis es basa en una combinació de troballes clíniques, de laboratori i histopatològiques. Els criteris de diagnòstic inclouen erupcions cutànies característiques, debilitat muscular, enzims musculars elevats (com la creatina cinasa) i troballes específiques de la biòpsia muscular.

Tractament:

El tractament de la dermatomiositis té com a objectiu controlar la inflamació, controlar els símptomes i millorar la funció general. Normalment implica un enfocament multidisciplinari i els tractaments poden incloure:

Corticoides (prednisona): els corticoides en dosis altes solen ser el tractament inicial per suprimir la inflamació. Un cop controlats els símptomes, la dosi es redueix gradualment.

Medicaments immunosupressors: es poden utilitzar medicaments immunosupressors adjunts, com el metotrexat, l'azatioprina, el micofenolat de mofetil o els inhibidors de la calcineurina, per reduir la dependència dels corticoides i gestionar la resposta autoimmune.
Biològics:

Els agents biològics com el rituximab, que s'orienten a vies immunitàries específiques, es poden considerar en casos que no responen als tractaments convencionals.

Teràpia física: La teràpia física és essencial per mantenir la força muscular, la flexibilitat i la funció.

Protecció solar: les mesures de protecció solar, inclosa la protecció solar i la roba protectora, són crucials per gestionar les manifestacions de la pell fotosensible.

Tractaments tòpics: es poden utilitzar corticoides tòpics o altres teràpies dirigides a la pell per a la afectació de la pell.

Gestió de la disfàgia: si hi ha disfàgia (dificultat per empassar), es poden recomanar modificacions en la dieta i teràpia de la parla.

És important el seguiment regular de l'activitat de la malaltia, els enzims musculars i els possibles efectes secundaris dels medicaments.

Els plans de tractament estan individualitzats en funció de la gravetat dels símptomes, l'abast de la afectació muscular i de la pell i la salut general del pacient. El diagnòstic precoç i l'inici del tractament són crucials per millorar els resultats i prevenir les complicacions associades a la inflamació crònica i la debilitat muscular.