Què és la Sensibilitat química múltiple?

La sensibilitat química múltiple és un trastorn caracteritzat per símptomes recurrents i debilitants que els pacients atribueixen a lexposició a nivells baixos de múltiples substàncies químiques comunes. Tot i que la seva etiopatogènia no està completament establerta, s'han proposat hipòtesis des d'enfocaments tant fisiopatològics com psicogènics.

L'etiologia de la sensibilitat química múltiple continua sent objecte de debat. Algunes de les hipòtesis inclouen:


Mecanismes fisiopatològics:

Disfunció del sistema nerviós central (hipersensibilitat sensorial): Es proposa que els pacients presenten una resposta hipersensible als sistemes olfactiu i somatosensorial.

Alteracions de l'eix hipotàlem-hipòfisi-suprarenal: Disfunció en la regulació de l'estrès i l'homeòstasi.

Estrès oxidatiu i dany cel·lular: Augment de radicals lliures i disminució de la capacitat antioxidant.

Inflamació crònica de baix grau: S'ha suggerit que citocines proinflamatòries poden contribuir a la sensibilització.


Factors psicogènics:

Estrès, ansietat i antecedents de trauma psicològic s'han associat amb l'aparició de símptomes.

Alguns autors proposen que la Sensibilitat química múltiple pot compartir característiques amb trastorns somatomorfs o funcionals.


Factors predisponents:

  • Exposició aguda o crònica a substàncies químiques (p. ex., solvents, pesticides).
  • Predisposició genètica o epigenètica.
  • Sexe femení (es reporta amb més freqüència en dones).

Diagnòstic:

El diagnòstic de la sensibilitat química múltiple és clínic i es basa en criteris suggerits com els de Cullen (1987) o adaptacions posteriors. Aquests inclouen:

  • Símptomes multiorgànics recurrents després d'exposició a químics en baixes concentracions.
  • Identificació de desencadenants específics (perfums, solvents, fum de tabac, productes de neteja).
  • Exclusió d'altres condicions mèdiques o psiquiàtriques.

Criteris diagnòstics comuns:

  • Símptomes crònics i reproduïbles després d'exposicions químiques específiques.
  • Millora dels símptomes en evitar lexposició.
  • Afectació multiorgànica (sistema respiratori, digestiu, neurològic, cutani, etc.).

Exclusió de diagnòstics diferencials incloent asma, al·lèrgies, intolerància alimentària, malalties autoimmunes, trastorns psiquiàtrics, entre d'altres.

No hi ha biomarcadors específics per a la Sensibilitat química múltiple. Se solen fer proves per descartar altres malalties.

No hi ha un tractament curatiu, i el maneig se centra en el control de símptomes i la millora de la qualitat de vida. Els enfocaments inclouen:


Estratègies d'evitació:

  • Minimitzar lexposició a desencadenants identificats.
  • Ús dambients controlats (p. ex., purificadors daire).

Intervencions mèdiques:

  • Tractaments simptomàtics segons els sistemes afectats (antihistamínics, ansiolítics, antioxidants, entre d'altres).
  • La teràpia cognitivoconductual pot ajudar a millorar la percepció dels símptomes.