Què és la teràpia cel·lular?

La teràpia cel·lular a l'artrosi és un enfocament de medicina regenerativa que busca promoure la reparació i regeneració del teixit articular danyat. Aquest tipus de teràpia utilitza cèl·lules mare o cèl·lules progenitores amb l'objectiu de restaurar la funció i l'estructura de les articulacions afectades per l'artrosi.

Hi ha diversos tipus de teràpia cel·lular que s'estan estudiant en el tractament de l'artrosi, entre les quals s'inclouen:


Teràpia amb cèl·lules mare mesenquimals:

Les cèl·lules mare mesenquimals es poden obtenir de diferents fonts, com la medul·la òssia, el teixit adipós o el cordó umbilical. Aquestes cèl·lules tenen la capacitat de diferenciar-se en diversos tipus de cèl·lules del teixit connectiu, com ara condròcits, que són les cèl·lules presents al cartílag. En ser injectades a les articulacions afectades per l'artrosi, s'espera que aquestes cèl·lules ajudin a regenerar el cartílag danyat i reduir la inflamació a l'articulació.


Teràpia amb plasma ric en cèl·lules mare:

En aquesta modalitat de teràpia, s'utilitza plasma ric en plaquetes (PRP) combinat amb cèl·lules mare obtingudes del pacient mateix. El PRP s'obté a partir de la sang del pacient i després es processa per concentrar les plaquetes i els factors de creixement. La combinació de PRP i cèl·lules mare s'injecta a l'articulació afectada per promoure la regeneració del teixit articular.


Teràpia amb condròcits autòlegs cultivats:

En aquesta tècnica s'extreu una petita mostra de teixit cartilaginós sa del pacient. A continuació, els condròcits (cèl·lules del cartílag) es cultiven al laboratori per obtenir una quantitat suficient de cèl·lules. Posteriorment, s'empelten els condròcits cultivats a l'articulació danyada, amb l'objectiu de regenerar el cartílag.


És important tenir en compte que la teràpia cel·lular a l'artrosi encara es troba en etapa de recerca i desenvolupament. Tot i que alguns estudis han mostrat resultats prometedors en termes d'alleugeriment del dolor i millora de la funció articular, l'evidència científica és limitada i calen més investigacions per determinar l'efectivitat a llarg termini, la seguretat i les millors pràctiques d'aplicació d'aquestes teràpies.