Garcés Gatnau Joan Ramon
Encara que els diferents tipus de càncer de pell es manifesten de maneres diferents, qualsevol lesió (gra, crosta, cicatriu, ferida, protuberància, piga...) que aparegui, canviï, sagni o creixi sense motiu aparent i no tendeixi a la curació o guariment i empitjora de manera alternativa, ha de ser controlada pel seu dermatòleg. El dolor és un signe poc important, ja que el càncer de pell rarament fa mal.
- Carcinoma basocelular
La manera més típica és una petita cicatriu protuberant i dura que sembla una gota de cera, una mica més translúcida, amb petites venes a la superfície, que no fa mal i que pot arribar a sagnar espontàniament, guarir-se amb una petita crosta i tornar a sagnar novament. Fa un creixement lent que s'aprecia
en mesos. Es localitza gairebé sempre a la cara i sobretot a la zona del nas, encara que pot afectar qualsevol part del cos. Si es deixa evolucionar, pot arribar a ser molt destructiu. Al tronc se sol manifestar com una zona de pell rasposa d'aspecte "brut", ben delimitada, amb una lleugera picor i creixement lent. - Carcinoma espinocel·lular (escatós)
Se sol presentar com a lesions nodulars tipus "berruga", "pastilla" o "banya" de creixement més ràpid, vermelloses, consistència dura, opaques i amb una lleugera inflamació al voltant. Es localitzen habitualment a zones "solars", com el dors de la mà, el llavi inferior, l'escot, les orelles, el front i el cuir cabellut en els pacients calbs. A vegades, les cèl·lules canceroses es limiten a l'epidermis (la capa més superficial de la pell) durant un temps, mostren una evolució més lenta, sense invasió. Aquests carcinomes espinocel·lulars in situ es coneixen amb el nom de malaltia de Bowen o d'eritroplàsia de Queyrat (quan apareixen al gland).
Altres lesions planes, amb descamació, vermelloses, amb espícules, localitzades a les mateixes zones en persones de pell clara, poden ser precursores d'aquest tipus de càncer i es coneixen com a queratomes actínics o solars (QA). Considerats per alguns autors com verdaders carcinomes espinocel·lulars superficials, la seva incidència és molt elevada i tenen una evolució altament recidivant. Amb un comportament benigne, la seva importància com a lesions precursores de carcinomes espinocel·lulars els posiciona com a diana i blanc de proves de múltiples tractaments que busquen tractar el càncer de pell en l'origen: abans que aparegui.
Queratomes actínics al dors de les mans d'una persona de pell clara (fotografia superior). Detall de les mateixes lesions. Es poden observar les crostes formant espícules, amb inflamació al voltant (fotografia inferior). - Melanoma
Una piga irregularment pigmentada (marró, negra, vermella, blanca, grisa, blava...), asimètrica, plana o protuberant, de vora irregular, habitualment amb més de 0,6 cm de diàmetre, que pot sagnar o canviar de forma, créixer, etc.També l'aparició d'una lesió nova "que sembla una piga", creix i canvia de forma o textura a qualsevol part del cos. La regla més coneguda per reconèixer un melanoma és l'ABCD:
A= Asimetria
B= Bandes o vores irregulars
C= Color variable
D= Diàmetre generalment més gran de 6 mmA d'asimetria
Els melanomes adquireixen forma asimètricaB de banda
Els melanomes mostren les vores irregulars i habitualment dentadesC de color
Els melanomes solen tenir diferents tonalitats de color:
marró, beix, negrós, blavenc, etc.
D de diàmetre
Els melanomes habitualment fan més de 6 mm de diàmetre
Matí | Tarda | |
---|---|---|
Dilluns | 10.00 - 15.00 h | 15.00 - 20.00 h |
Dimarts | 10.00 - 15.00 h | 15.00 - 20.00 h |
Dimecres | 10.00 - 15.00 h | 15.00 - 20.00 h |
Dijous | 10.00 - 15.00 h | 15.00 - 20.00 h |
Divendres | 10.00 - 15.00 h | 15.00 - 20.00 h |