Psoriasi

Què és la psoriasi?

PsoriasisPsoriasis

La psoriasi és una malaltia crònica i no contagiosa que presenta brots de plaques vermelles amb escates localitzades freqüentment en colzes, genolls i cuir cabellut, tot i que pot afectar altres zones, incloses les ungles i les articulacions.

La psoriasi no és contagiosa. Les persones de l'entorn del pacient han de saber que no poden contraure la malaltia en contacte amb un psoriàtic. No cal prendre cap precaució especial en la relació amb persones psoriàsiques, fins i tot encara que es tracti de relacions íntimes.

Quan i per què apareix?

L'edat de començament és variable, més freqüent entre els 15 i 35 anys. L'evolució de la psoriasi és imprevisible, capritxosa i caòtica, tot i que sempre és benigna. La psoriasi és una malaltia crònica: acompanya a aquell que la pateix durant tota la vida. Evoluciona en forma de brots, la durada dels quals pot variar d'algunes setmanes a alguns mesos. Entre els brots, les plaques desapareixen totalment o parcialment i fins i tot de vegades sembla que la persona s'ha curat completament. Aquestes remissions totals o parcials poden sobrevenir de forma espontània.

Quins tractaments hi ha actualment?

Tòpics

Habitualment la majoria d'especialistes recepten alguna combinació de cremes amb corticoide i derivats de la vitamina D. Els resultats són, en general, poc satisfactoris.

El sol és el nostre gran aliat per combatre la Psoriasi. És molt necessari hidratar bé la pell quan s'està prenent el sol i després perquè aquest remei natural sigui eficaç.

Via oral

  • Acitretí (Neotigason ®). Regula el creixement i la diferenciació dels queratinòcits i té propietats antiinflamatòries. Està especialment indicat en psoriasi pustulosa generalitzada, en psoriasi palmo -plantar i en psoriasi de plaques gruixudes. És molt adequat en combinació amb el sol natural o artificial. Els efectes secundaris generals poden ser: teratogenicitat (dany fetal); necessita control regular d'enzims hepàtics i lípids en sang; els cutanis: sequedat d'ulls, llavis i boca, caiguda de cabell. En el cas de dosis elevades pot produir dolor muscular i articular.
  • Metotrexat. És el tractament d'elecció en artritis psoriàsica, especialment incapacitant. Resulta molt útil en les formes extenses de psoriasi de pell, especialment quan són de ràpida aparició, o en psoriasis menys extenses però que s'han mostrat rebels i resistents a tot tipus de teràpies. També en els casos en què la malaltia condiciona molt psicològicament el pacient. Posseeix una acció principalment antiinflamatòria i s'administra de forma oral o intramuscular una sola vegada cada setmana, normalment durant 8-12 setmanes. S'elimina pel ronyó, per tant no s'ha de receptar a aquells pacients que tinguin insuficiència renal crònica. Pot danyar el fetge, de manera que tampoc s'ha d'administrar a pacients amb alteracions hepàtiques ni a persones alcohòliques i hi ha la possibilitat de toxicitat de medul·la òssia en tractaments prolongats. Els efectes secundaris més freqüents són nàusees, anorèxia, fatiga i mal de cap les 24 hores següents a l'administració del medicament.
  • Ciclosporina. És un medicament immunosupressor (baixa les defenses) i antiinflamatori. Està indicat en la psoriasi crònica severa, en plaques, amb una gran millora d'ungles i artritis en la seva administració prolongada. L'efecte secundari més freqüent i temible és l'afectació renal, que depèn sobretot de la dosi diària rebuda, especialment quan supera els 3 mg. per quilogram de pes i dia. Afortunadament, i gràcies a la detecció precoç, aquesta alteració renal és completament reversible després de la suspensió del tractament. També pot produir hipertensió arterial, que igualment baixa quan s'interromp el tractament. Altres efectes secundaris són hipertricosi (augment de borrissol), tremolor i fatiga.
  • PUVA. Aquestes sigles fan referència a l'ús de psoralens (P) orals i exposició a raigs UVA. S'administra al pacient un fotosensibilitzant en pastilla o supositori (8-metoxipsoralè, trimetoxi psoralè) i dues hores després s'exposa a la cambra d'UVA controlant la dosi de raigs segons la sessió i el color de la pell del pacient. Es recomana realitzar les sessions a última hora del dia o de la nit, ja que en cas contrari la persona ha de protegir els seus ulls amb ulleres de sol durant les 8 hores que dura el seu efecte.

Tractaments biològics per a la psoriasi

La teràpia biològica de la psoriasi es considerarà en pacients adults amb psoriasi moderada o greu, quan el pacient no presenti contraindicació, no toleri o no respongui a la resta dels fàrmacs utilitzats per al tractament d'aquesta malaltia (metrotrexat, acitretí i / o ciclosporina).

A causa del seu mecanisme d'acció, es requereixen controls mèdics regulars que de vegades s'acompanyen de proves complementàries com una anàlisi de sang, una radiografia de tòrax o un test de Mantoux (intradermoreacció –una reacció inflamatòria local que es produeix després d'injectar el líquid-).

Els fàrmacs biològics s'autoadministren de manera subcutània amb xeringues d'injecció amb una pauta setmanal variable en funció del medicament emprat.

El tractament de la psoriasi (ja sigui tòpic, sistèmic o biològic) ha de ser personalitzat per a cada pacient. S'han de tenir en compte diferents aspectes del pacient com l'edat, el sexe, els hàbits, els antecedents patològics, el tipus de psoriasi i els tractaments realitzats prèviament. Valorant aquests aspectes, el seu dermatòleg, juntament amb el pacient, optarà per l'opció terapèutica més apropiada en el seu cas.

Etanercept (Enbrel ®). Presenta una acció terapèutica sobre les lesions cutànies de la psoriasi i també sobre el component inflamatori de les articulacions (artritis psoriàsica). Es presenta en xeringues que el pacient s'autoadministra de manera subcutània una o dues vegades per setmana durant cicles de fins a sis mesos de tractament.

Els efectes adversos més freqüents de l'Etanercept són la cefalea i les reaccions inflamatòries locals en el lloc d'injecció del medicament.

L'Etanercept està contraindicat en pacients amb historial d'infeccions greus, insuficiència cardíaca avançada, malaltia desmielinitzant o càncer.