Inici
| Especialitats
| Ruyra Baliarda Xavier
| Menú Derecha
| Manual del paciente
| Manual del pacient. Guia del malalt operat del cor

Ruyra Baliarda Xavier

Cirurgia cardíaca

Manual del pacient. Guia del malalt operat del cor

Introducció Només tenim un cor i tenim l'obligació de cuidar-lo. Els postres hàbits de vida l'afecten directament, existint factors de risc molt coneguts com són l'augment del colesterol, l'obesitat, la hipertensió arterial, etc. que incideixen negativament en la nostra salut cardiovascular. Sovint, el mal és prou important com per requerir una intervenció quirúrgica.

Les operacions de cor més habituals es fan per canviar o reparar les vàlvules cardíaques o persolucionar les obstruccions de les artèries coronàries.

Altres vegades, el problema és l'artèria aorta, les membranes que envolten el cor (pericardi), els trastorns del ritme cardíac (arítmies) o defectes de naixement (malalties congènites).

Per poder solucionar totes aquestes malalties, un llarg llistat de professionals de la salut treballen de forma conjunta: cirurgians, cardiòlegs, anestesiòlegs, intensivistes del postoperatori, perfusionistes, personal d'infermeria, rehabilitadors, personal de suport i administratiu i un llarg etcètera.

La major part d'aquestes intervencions no es poden fer sense l'ajuda de la màquina de circulació extracorpòria (màquina cor-pulmó), que ens permet mantenir la circulació i l'oxigenació de la sang mentre treballem dins el cor.

Un especialista (perfusionista) s'encarrega de controlar aquests aparells durant tot el procediment.

Moltes vegades, podem utilitzar dispositius de mini-circulació extracorpòria o fins i tot realitzar l'operació amb el cor bategant i sense necessitat d'aquestes màquines.

Sol·licitud de visita

Nom

Cognom

Data de naixement

Telèfon

E-mail

Horari de contacte

Motiu de la consulta

Com ens ha conegut?

Companyia d''assegurances

Desitjo rebre informació i novetats de Centro Médico Teknon per e-mail

Entenc i accepto la política de privacitat

Vull rebre notícies i recomanacions de salut dels especialistes de Centre Mèdic Teknon

User Agent

E-mail d''enviament de resultat

titulo

Motiu de la seva consulta

Com funciona el cor?
El cor és un múscul molt sofisticat que batega més de 36 milions de vegades l'any per impulsar la sang a tot l'organisme. En cada batec, actua com una bomba que aspira la sang i l'expulsa mitjançant un mecanisme electromecànic complex.

Està constituït per 4 cavitats:
- 2 aurícules que reben la sang de tot el cos
- 2 ventricles que impulsen la sang cap als pulmons (per tal d'oxigenar-la) i cap a laresta de l'organisme (per irrigar tot els òrgans vitals)
Per controlar la sortida i l'entrada de la sang dins el cor i el flux adequat d'aquesta, hi ha 4 vàlvules cardíaques que actuen com a comportes entre les diferents cavitats.

Les vàlvules mitral i tricúspide regulen el pas de la sang entre aurícules i ventricles i les vàlvules aòrtica i pulmonar, entre els ventricles i les grans artèries que surten del cor.

Les artèries coronàries arrenquen de l'aorta i subministren al cor tota la sang i l'oxigen que necessita mitjançant una àmplia xarxa de ramificacions.

El cor té el seu propi sistema de marcapàs (teixit de conducció), capaç d'autoestimular-se i de mantenir un ritme cardíac. Aquest impuls elèctric activarà la mecànica de la contracció del cor.
Què és la malaltia coronària?
Per funcionar correctament, el cor necessita l'energia (oxigen i nutrients) que li arriba a través de les artèries coronàries.

Hi ha dos grans troncs coronaris que es converteixen en tres grans branques: l'artèria descendent anterior, l'artèria circumflexa i l'artèria coronària dreta, des de les quals milers de ramificacions fan arribar la sang fins a tots els racons de l'estructura cardíaca.

Hi ha diferents factors que poden afectar aquestes artèries: tabac, diabetis, hipertensió arterial, augment del colesterol, obesitat, estrès… Aquests són els factors de risc de la malaltia coronària. Els antecedents familiars també poden ser importants.

Dins d'aquestes artèries coronàries es van acumulant els dipòsits de greixos (ateroma), la qual cosa fa que la sang circuli cada vegada amb més dificultat. Quan demanem al nostre cor un treball suplementari (exercici, ansietat, digestió...) i aquest flux de sang no pot augmentar per les obstruccions, apareix l'angina de pit o l'infart de miocardi.

A més, la manca d'una irrigació adequada fa que el cor pugui perdre capacitat de contracció.

Hi ha diverses possibilitats de tractament per a aquest problema:
1. La medicació antianginosa
2. Les tècniques per obrir les obstruccions des de l'interior de les mateixes coronàries amb un catéter (angioplàstia i stent)
3. Intervenció quirúrgica (ponts coronaris o by-pass coronari)
Què són els ponts o by-pass coronaris?
Les intervencions quirúrgiques per tractar la malaltia coronària intenten fer arribar la sang a les zones del cor on no n'arriba prou per les obstruccions de les artèries coronàries.

Hi ha dues possibilitats:
1. Desobstruir les artèries afectades (cas menys freqüent).
2. Sobrepassar aquestes lesions i portar la sang mitjançant nous conductes (canonades) més enllà de les obstruccions. Aquesta és la solució més habitual i efectiva.
Aquests nous conductes els obtenim del mateix pacient i són trossos d'artèries del pit (artèria mamària), del braç (artèria radial) o venes de les cames (safenes).

Cada malalt necessita un nombre variable de ponts coronaris o by-pass segons les artèries coronàries que tingui afectades.

Els objectius de la cirurgia coronària són:
- Alleugerir o eliminar l'angina de pit
- Disminuir al màxim la possibilitat d'infart
- Millorar i allargar la qualitat de vida
Actualment, la cirurgia del by-pass coronari pot realitzar-se amb garanties utilitzant la màquina de circulació extracorpòria, els sistemes de mini-CEC o amb el cor bategant. Cada pacient necessitarà una intervenció a la seva mida segons les seves característiques.
Com es poden afectar les vàlvules del cor?
Les 4 vàlvules del cor són estructures molt complexes i delicades. El seu funcionament ha de ser perfecte perquè la sang circuli en la direcció correcta i amb la velocitat adequada.

Bàsicament, poden afectar-se de dues formes:
- Estenosi: la vàlvula queda estreta i dificulta el pas de la sang a través seu
- Insuficiència: el tancament de la vàlvula és imperfecte.
Ambdues situacions sobrecarreguen el cor i el fan treballar per sobre de la normalitat. Per intentar adaptar-se, aquest cor es fa més gran (cor dilatat) o més gruixut (cor hipertròfic), però, a la llarga, pot arribar a fallar (insuficiència cardíaca).

Les vàlvules poden estar afectades des del naixement (defecte congènit) o començar a donar problemes en edats adultes o en la vellesa (febre reumàtica, degeneració, calcificació, traumatisme…) i també es poden infectar (endocarditis).

En alguns casos, especialment si va patir febre reumàtica, és habitual que es puguin afectar diverses vàlvules a la vegada. La válvula pulmonar rares vegades s'afecta.
Com solucionar els problemes valvulars amb una operació?

La moderna cirurgia cardíaca li ofereix un ampli ventall de possibilitats per poder solucionar el seu problema valvular.

La situació ideal és poder reparar la seva pròpia vàlvula (cirurgia reconstructiva, reparadora o plàstia). Els avantatges de la reparació són que mantenim l'arquitectura i estructura del seu cor i, a més a més, moltes vegades evitem haver de prendre medicació anticoagulant de per vida.

Avui podem reparar quasi el 100% de les insuficiències de les vàlvules mitral i tricúspide, i aproximadament un 30% de les de la válvula aòrtica.

Quan les vàlvules estan molt engruixides o calcificades i han perdut totalment el seu aspecte i funció inicial, hem de substituir-la per una vàlvula nova. El substitut valvular podrà ser una pròtesi artificial (mecànica o biològica), un empelt humà de banc (homoinjert) o –en algunes ocasions– la pròpia vàlvula pulmonar del pacient (operació de Ross).

En cada cas, i segons les característiques del pacient i la seva edat, es decidirà quina és l'opció més adequada.

Les pròtesi mecàniques tenen una duradail·limitada llevat que s'infectin (no es "trenquen" mai). Només, en poquíssimes ocasions, pot ser necessària una substitució si s'infecten, es taponen per una trombosi o si falla el teixit d'implantació. D'altra banda, perquè funcioni correctament necessiten un tractament anticoagulant (Sintrom) de per vida.

Les pròtesi biològiques no necessiten Sintrom (tret dels primers tres mesos després de la intervenció en alguns casos), però tenen una durada limitada (entre 8 i 15 anys). Això representa que hi ha la possibilitat d'haver de tornar a operar al cap d'uns quants anys per tornar-les a canviar.

Cap dels dos tipus de pròtesi provoca rebuig en el pacient.
Altres intervencions cardíaques
Pot ser que en el seu cas no estiguin afectades ni les artèries coronàries ni les vàlvules cardíaques.

Hi ha altres malalties del cor que poden requerir una operació per intentar resoldre el problema:
- Un orifici o comunicació entre les diferents cavitats cardíaques. Acostumen a ser problemes congènits, que es tenen des del naixement i que es manifesten en edat juvenil
- Un augment desproporcionat de la mida del cor o de les grans artèries que en surten (aorta)
- La dissecció o trencament de l'aorta
- Un engreixament o acumulació de líquid en les membranes que envolten el cor (pericardi)
- Una alteració del ritme dels batecs del cor que faci necessària la col·locació d'un marcapassos o una cirurgia d'ablació de l'arítmia
- Una massa o tumor cardíac
- Etcètera
Com es decideix si seu problema cardíac requereix una operació?
El seu cardiòleg, metge de capçalera o metge d'empresa sol ser el primer que detecta o sospita del problema.

El següent pas és fer les primeres proves per arribar a un diagnòstic exacte de la seva malaltia.

El seu cas s'estudiarà en una sessió mèdico-quirúrgica on s'avaluarà:
1. La necessitat de l'operació
2. La solució quirúrgica més adient
3. El grau d'urgència i prioritat
4. El risc de la intervenció, la dificultat i el temps estimat de recuperació
Els cirurgians li explicaran, a vostè i a la seva família, els motius de l'operació, el tipus d'intervenció, com funciona tot el procés, els riscos que pot comportar i els plaços d'ingrés i de recuperació.

Si vostè ha de ser operat per un problema valvular, a vegades serà necessari realitzar un cateterisme previ per valorar l'estat de les seves artèries coronàries.

La coordinadora assistencial del nostre equip estarà a la seva disposició en tot moment per a qualsevol dubte o problema que tingui.
Quin és el risc de la seva operació?
És cert que totes les operacions de cor tenen un risc, però també és cert que aquest risc pot ser molt baix i que cada pacient és diferent.

Quan els metges li aconsellem una solució quirúrgica sempre valorem que el benefici (més temps de vida o millor qualitat de vida) superi el risc de l'operació.

Tingui present que, en contra del que molta gent pensa, actualment moltes intervencions cardíaques tenen un risc similar o fins i tot més baix que moltes operacions més habituals.

El risc d'una operació de cor dependrà de 4 factors principals:
1. Edat del pacient
2. Tipus de problema cardíac
3. Com s'ha afectat la funció cardíaca al llarg del temps
4. Altres malalties o antecedents que puguin dificultar l'operació i la recuperació: diabetis, hipertensió, embòlies prèvies, alteracions del ronyó o del fetge, problemes respiratoris, etc.
És important que sàpiga que el risc es refereix a l'operació en si mateixa (anestèsia i cirurgia) i al postoperatori.

Vostè i la seva família seran informats extensament pels cirurgians. Ells li explicaran com serà la seva operació, quin risc representa, quines possibles complicacions pot tenir i quant temps trigarà a recuperar-se.

Quan tingui tota la informació que vostè cregui adient, haurà de signar un full de consentiment informat perquè el puguem operar.
L'anestèsia en una operació de cor

Com ja hem comentat, el risc d'una operació de cor es refereix al procés operatori (anestèsia i cirurgia) i al període postoperatori.

L'anestèsia per a una operació de cor no és molt diferent a la d'altres intervencions de cirurgia major.

El treball dels anestesiòlegs comença molt abans de la intervenció, perquè participen en les sessions preoperatòries del seu cas. Abans de l'operació parlaran amb vostè per repassar totes les dades (al·lèrgies, medicacions, problemes respiratoris...) i estudiar les seves característiques físiques. També el premedicaran perquè descansi adequadament i entri relaxat a la sala d'operacions el dia de la intervenció.

Li faran una anestèsia general i durant el procés quirúrgic vostè estarà completament adormit i estretament vigilat mitjançant monitorització.

Una vegada finalitzi la intervenció, el prepararan perquè desperti ben aviat i en les condicions més confortables. A vegades podrà ser extubat en el mateix quiròfan.

En certs casos, pot aplicar-se una tècnica anestèsica anomenada anestèsia toràcica epidural.

L'anestesiòleg li col·locarà la tarda abans de la cirurgia un petit catèter a l'esquena que ens permetràpoder controlar el dolor i despertar-lo més aviat i millor. Això pot avançar la seva recuperació.
El dia de l'ingrés

a gran majoria dels pacients ingressen a l'hospital el mateix dia o un dia abans de la intervenció. Això és necessari si està prenent Sintrom o si falta alguna prova diagnòstica prèvia a l'operació.

Des de la Unitat d'Admissió de l'hospital passarà a la planta d'hospitalització de cirurgia cardíaca (habitualment plantes 2a i 3a).

Una infermera l'acollirà, valorarà les seves necessitats bàsiques i planificarà les seves cures. Un cirurgià de l'equip revisarà el seu historial i li aclarirà els seus dubtes.

Li demanaran un estudi preoperatori consistent en una analítica, un electrocardiograma i una radiografia de tòrax i se li reservarà sang per si fos necessària una transfusió. Per tant, si vostè ingressa el mateix dia de la intervenció ho haurà de fer en dejuni.

També rebrà la visita d'un anestesiòleg de l'equip qui valorarà l'estudi preoperatori, tornarà a revisar el seu historial i li explicarà la tècnica anestèsica escollida en el seu cas.

És molt important que practiqui la manera més adient per respirar, tossir i expectorar. Per això, serà fonamental el Tri-flow, un aparell amb tres boles que estimularà el seu treball respiratori.

Per evitar infeccions, se li rasurarà el pèl de la zona d'intervenció quirúrgica. Després del rasurat cal dutxar-se amb un sabó bactericida.

A partir d'aquella nit, haurà d'estar en dejuni complet. Si s'opera a la tarda, al matí li donaran un esmorzar molt lleuger.