Unitat d'Al.lèrgia Alfons Malet
1 . TESTS CUTANIS (PRICK TEST)
És la tècnica principal que es fa servir per al diagnòstic de malalties al·lèrgiques respiratòries, alimentàries, etc).
Es tracta d'una prova molt segura i simple d'executar que ens ofereix resultats de forma eficaç, ràpida i sensible.
S'aplica a l'avantbraç una gota dels diferents al·lèrgens a testar i amb una llanceta es punteja a través de cadascuna de les gotes 1 mm per tal que travessi la superfície cutània. En cas que el pacient presenti al·lèrgia, es produirà l'aparició d'una pàpula corresponent a l'al·lergen sospitós.
Hi ha una altra tècnica dins aquest grup:
PRICK-PRICK: tècnica usada principalment en el diagnòstic de l'al·lèrgia alimentària en què es realitza la prova usant l'aliment fresc sospitós de la reacció.
Àcars
Himenòpters
Animals
2. PROVES EPICUTÀNIES (PATCH TEST)
Conegudes com les proves del pegat, s'utilitzen per al diagnòstic d'èczemes de contacte i ens serveix per a l'estudi d'una reacció al·lèrgica quan és deguda a un producte químic de baix pes molecular (haptè). Les causes d'èczema de contacte poden ser diverses (tòxiques, al·lèrgiques, irritatives, etc.) Les dermatitis de contacte al·lèrgiques més freqüents són les dermatitis de contacte a metalls (níquel) i productes químics (derivats cautxú, resines, perfums, etc).
Les proves es fan amb l'aplicació d'uns pegats a l'esquena: s'apliquen habitualment un dilluns i es deixen a l'esquena 48 hores passades les quals es treuen i es dibuixa l'esquena per saber on és aplicada cada prova i se'n fa la lectura a les 72-96 hores de l'aplicació de les proves.
Hi ha unes sèries professionals que contenen productes específics segons la sospita clínica (cautxú, metalls, plàstics/gomes, cosmètics, etc.), molt útils per al diagnòstic de dermatitis professionals.
3. PROVES FUNCIONALS RESPIRATÒRIES.
Les malalties al·lèrgiques més freqüents són les respiratòries. És important poder realitzar un bon estudi funcional del pacient, per això tenim diverses eines:
ESPIROMETRIA I TEST DE BRONCODILATACIÓ
Aquest test s'utilitza per avaluar la capacitat bronquial del pacient i l'afectació que causen malalties com l'asma, tos persistent, bronquitis o malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC).
Per fer el test broncodinàmic es realitza una espirometria inicial i posteriorment s'inhalen un broncodilatador en aerosol per tornar a repetir la mateixa maniobra 15-20 minuts després.
MESURAMENT DE L'ÒXID NÍTRIC EXHALAT
Està dirigida a avaluar el grau d'inflamació bronquial en malalties respiratòries com l'asma eosinofílica, així com la bona resposta al tractament amb els broncodilatadors i els corticoides inhalats.
TEST DE METACOLINA O HIPERREACTIVITAT BRONQUIAL
És una tècnica útil per a pacients seleccionats que necessiten completar l'estudi de l'asma bronquial, de l'asma laboral i de vegades per esforç.
RINOMANOMETRIA
Tècnica que mesura l'obstrucció nasal, cercant les variacions de pressió en passar el flux d'aire per les fosses nasals i per mesurar les resistències.
4. TÈCNIQUES DE PROVOCACIÓ
TEST DE PROVOCACIÓ NASAL
És el test en què s'instil·la a les fosses nasals l'al·lergen sospitós a diferents concentracions, i es valoren els canvis de fluxos i resistències, així com la simptomatologia clínica.
La rinomanometria amb el test vasoconstrictor permet valorar la hiperreactivitat nasal.
TEST DE PROVOCACIÓ CONJUNTIVAL
Consisteix a instil·lar a nivell del sac conjuntival un al·lergen sospitós a diferents concentracions per comprovar si es produeix simptomatologia ocular.
TEST DE PROVOCACIÓ ORAL ESPECÍFIC AMB ALIMENTS
Es fan a l'hospital de dia per identificar l'aliment responsable de la reacció al·lèrgica o per comprovar la tolerància.
TEST DE PROVOCACIÓ ESPECÍFIC AMB FÀRMACS
Es realitza a l'hospital de dia i es poden fer tècniques cutànies (prick test i intraderm reaccions) i tècniques de provocació oral a dosis progressives. És útil per comprovar una reacció al·lèrgica o buscar un fàrmac alternatiu.