Test "IN VITRO" (laboratori)

Per valorar la immunitat humoral es determinen les immunoglobulines humorals.

Per estudiar la probabilitat de la sensibilització es realitza la immunoglobulina IgE total en sèrum.

Per determinar l'al·lergen responsable, es valoren sempre els nivells dels anticossos específics a la sang, mitjançant tècniques d'IgE específiques i actualment amb el suport del diagnòstic molecular. Es poden determinar al·lèrgens nadius purificats i al·lèrgens recombinants (enginyeria genètica).

Per als episodis aguts, severs d'algunes patologies al·lèrgiques cal determinar mediadors inflamatoris, a la sang, com la histamina plasmàtica, la triptasa sèrica i a l'orina com la metilhistamina, per a sospites de patologies com l'anafilàxia i la mastocitosi sistèmica.

En patologies cutànies al·lèrgiques, de vegades cal fer biòpsies cutànies i es determina amb l'estudi de l'infiltrat cel·lular, la detecció de marcadors cel·lulars específics a la pell afectada.

Per a estudis de patologies més complexes es poden realitzar excepcionalment tècniques més sofisticades com la immunotransferència de proteïnes (Immunobloting), que és útil per identificar proteïnes d'extractes al·lergògens, reconegudes per la IgE del pacient, i tests cel·lulars com el test d'alliberament d'histamina i els tests basats en la citometria de flux (TAB i TTL).


TRACTAMENT


1. IMMUNOTERÀPIA

L'únic tractament que pot alterar la història natural de la malaltia al·lèrgica és la IMMUNOTERPIA AL·LERGEN ESPECÍFICA.

Consisteix en l'administració repetida de l'al·lergen específic amb una pauta mensual que permet tolerar la dosi màxima eficaç amb l'objectiu de proporcionar un increment de la tolerància immunològica al·lergènica amb la consegüent millora clínica.


2. FÀRMACS BIOLÒGICS

Són fàrmacs amb anticossos monoclonals que realitzats de forma continuada són mútils en algunes patologies greus com l'asma bronquial greu, la urticària crònica i la dermatitis atòpica severa.