Inici
| Unidades especializadas
| Medicina i cirurgia sense sang
| Recursos tecnològics i farmacològics

Recursos tecnològics i farmacològics

Ofereixen una atenció mèdica amb tècniques que representen la millor opció

La Unitat de Medicina i Cirurgia Sense Sang potencia i utilitza una sèrie de recursos tecnològics i farmacològics per dur a terme els seus objectius d’oferir una atenció mèdica amb tècniques o procediments quirúrgics àmpliament utilitzats avui dia i que representen la millor opció per a aquells pacients que rebutgen o volen minimitzar l’ús de components sanguinis, ja sigui per necessitats, valors o creences. Aquests recursos inclouen una sèrie de tècniques que es caracteritzen perquè són al menys invasives possible, recuperen o minimitzen la sang del llit quirúrgic i/o afavoreixen l’hemostàsia.

Tècniques quirúrgiques o diagnòstiques
La utilització d’una o una altra tècnica quirúrgica és condicionada per la patologia del pacient, aconsellada pel cirurgià i acceptada pel pacient.

En podem destacar:
- Tècniques endoscòpiques
  Acostumen a ser poc invasives. Són tècniques quirúrgiques utilitzades com a primera elecció que minimitzen les pèrdues de sang. Destaquen:
  
  Laparoscòpia. Aquesta tècnica consisteix en la introducció, a la pell i els teixits, d’un sistema òptic flexible en la cavitat abdominal que mitjançant la il·luminació permet captar imatges de la zona a diagnosticar. Aquestes imatges es visualitzen al monitor i permeten diagnosticar i tractar amb més precisió. Els procediments realitzats poden tenir més o menys complexitat. Hi destaquem les tècniques diagnòstiques per determinar problemes abdominals o pelvicoginecològics (laparoscòpies exploratòries), apendicitis, realització de biòpsies, resecció de vesícula biliar, histerectomies o cirurgia del còlon, etc.
  
  Artroscòpia. Igual que la laparoscòpia, que utilitza un sistema òptic, l’artroscòpia és un procediment mèdic que usa un sistema òptic similar, encara que més petit, per poder observar l’interior de les articulacions. Com a tècnica quirúrgica permet resoldre determinats problemes articulars sense necessitat d’obrir l’articulació, reduint els riscos i permetent una recuperació molt més ràpida del pacient. L’artroscòpia està indicada com a prova complementària en el procés diagnòstic de problemes articulars i com a tècnica o procediment terapèutic. S’utilitza habitualment en genoll, espatlla, colze, canell, maluc, peu i turmell.
  
  Endoscòpia de columna. La cirurgia endoscòpica de columna permet tractar de forma eficaç l’hèrnia discal, amb compromís neurològic o sense, afectacions com una estenosi del canal lumbar o una simple protrusió patològica d’una part del disc vertebral que pot provocar molèsties al pacient quan es mobilitza cap a l’exterior.
  
  Endoscòpia digestiva. Aquesta tècnica permet visualitzar el tub digestiu (gastroscòpia o fibrogastroscòpia) o el còlon (colonoscòpia) mitjançant la introducció d’un sistema òptic a la zona. Les imatges capturades permeten elaborar i efectuar un diagnòstic més precís en aquells casos en què existeix un problema digestiu (tumors, malformacions, sospita d’úlcera, etc.) i dur a terme tècniques terapèutiques.
- Làser
  El làser és una tècnica que empra l’amplificació de la llum mitjançant emissió estimulada de radiació. Aquesta tècnica permet realitzar, segons les seves característiques, talls nets en cirurgia, menys sagnants i de gran precisió.
  
  En l’actualitat hi ha múltiples procediments que es duen a terme amb aquesta tècnica: operacions de pròstata, hemorroidectomia, varices, intervencions ginecològiques.
- Cirurgia robòtica
  El sistema quirúrgic Da Vinci ofereix un sistema innovador quirúrgic que combina l’eficàcia de la cirurgia oberta amb un mètode mínimament invasiu. Aquesta tècnica permet realitzar intervencions complexes amb la màxima precisió a través del robot Da Vinci, que té quatre braços, dels quals dos reprodueixen els moviments del cirurgià en temps real, la qual cosa permet més precisió i resultats òptims; un altre conté una càmera que ofereix imatges de la zona a intervenir, i el quart és un suport als braços que operen.
  
  Aquest sistema ofereix un procediment mínimament invasiu, menys risc de complicacions, una estada hospitalària més curta i un temps de recuperació més petit que amb la cirurgia convencional.
- Sistema Novalis
  El Sistema Novalis és un sistema de radiocirurgia i radioteràpia que permet tractar els tumors de forma precisa mitjançant la combinació de tecnologies avançades. La plataforma de radiocirurgia Novalis ofereix el tractament no invasiu per a una àmplia gamma de tumors malignes, sense danyar el teixit sa proper ni involucrar-hi la cirurgia tradicional.
- Radiologia intervencionista
  Hemodinàmica, angiografia i neurointervencionisme. L’hemodinàmica permet realitzar un estudi anatòmic i funcional del cor, centrant-se en la dinàmica i mecànica de la sang a l’interior d’artèries i venes. Aquest estudi s’elabora mitjançant la introducció de catèters prims a través de les artèries (cateterisme cardíac) i permet conèixer amb exactitud l’estat dels vasos sanguinis de tot el cos i del cor i actuar-hi amb la col·locació de malles o stents (angioplàstia) per restablir o millorar el flux sanguini cardíac. Les intervencions per cateterisme permeten elaborar un diagnòstic i tractament precís de diverses malalties, no només d’origen cardíac, sinó també d’origen vascular (angiografia). L’angiografia permet estudiar el sistema vascular (artèries i venes) de forma invasiva i no invasiva, segons la tècnica utilitzada en cada cas. Així mateix, en el cas de patologia vascular permet reparar-la mitjançant la col·locació d’endopròtesis (stents), pilotes inflables intraarterials (angioplàsties), tot això sense necessitat de cirurgia i sense transfusions de sang.
  
  PAAF (punció aspirativa amb agulla fina). Existeixen altres procediments que permeten minimitzar les pèrdues de sang i que han suposat un gran avenç en el diagnòstic i tractament de malalties. Són les PAAF (punció aspirativa amb agulla fina). És un procés percutani que es duu a terme a través de la pell, en el qual mitjançant una agulla fina es realitzen biòpsies, drenatges d’abscessos, etc. guiats per les diferents tècniques radiològiques: escàner, mamografia, ecografia. Es fan tant en tòrax i abdomen com en os.
  
  Ablació percutània. L’ablació percutània de lesions tumorals és una altra de les noves tècniques que es poden realitzar dins de l’entorn de la Unitat de Medicina i Cirurgia Sense Sang. Consisteix en una tècnica en la qual es «cremen» tumors primaris o metastàtics del fetge, pulmó o ronyó. Mitjançant una sonda fina guiada per TC, s’introdueix una sonda o agulla prima al nucli de la lesió tumoral i es destrueix mitjançant radiofreqüència o microones.
  
  El seu metge li indicarà quina és la millor opció en funció de la patologia o intervenció prevista.
Fase intraoperatòria
- Prevenció del descens de la temperatura. Al quiròfan és habitual el descens de la temperatura corporal del pacient. Aquest descens, per sota dels 36º, té efectes sobre la capacitat de les plaquetes per aturar la sagnia a escala dels petits vasos sanguinis. Per això és important que durant l’acte operatori es mantingui en valors normals la temperatura dels pacients, per evitar aquest efecte perniciós; per a això es poden utilitzar mantes tèrmiques i l’escalfament previ dels sèrums que s’administren al pacient.
- Posició del pacient. L’anestesista és especialment acurat en el moment de posicionar el pacient a la taula de quiròfan perquè no es generin, per compressió, àrees de congestió venosa que condicionarien una sagnia més gran durant l’acte operatori.
- Recuperadorsintraoperatoris. En aquelles intervencions en què es prevegi un risc més elevat de sagnia es disposarà de la possibilitat d’utilitzar els recuperadors de sang intraoperatoris. Aquests aparells funcionen aspirant la sagnia que es produeix dins del camp operatori i la sang és conduïda a un reservori especial, on es renta i centrifuga per separar-la de tots aquells elements que no puguin ser després administrats per via endovenosa (glòbuls de greix, petits fragments d’os o de teixit). La sang recol·lectada, rentada i centrifugada és reinfosa al pacient, i manté sempre la continuïtat del circuit. El sistema permet recuperar la sang a l’intraoperatori i postoperatori immediat, i es pot reinfondre la sang recuperada fins a un màxim posterior a la intervenció. Per això aquesta tècnica és admesa per aquells pacients que per motius religiosos rebutgen l’administració de sang. Existeixen diversos models de recuperadors intraoperatoris, adaptats al tipus de cirurgia que s’ha de fer. A vegades, per exemple, quan la intervenció quirúrgica es realitza sobre un territori infectat, no és possible utilitzar els sistemes de recuperació intraoperatòria.
- Administració de fàrmacs intraoperatoris. A les intervencions de cirurgia ortopèdica amb sagnia intraoperatòria considerable (pròtesi de genoll, de maluc, etc.) s’ha demostrat que l’administració d’un fàrmac anomenat àcid tranexàmic redueix la sagnia quirúrgica en un 30%. L’àcid tranexàmic actua inhibint la destrucció del coàgul que es forma de manera fisiològica per aturar la sagnia.
- Hemodilució aguda normovolèmica. L’hemodilució normovolèmica és una tècnica simple i segura que es duu a terme al nostre centre. La tècnica consisteix en l’extracció d’1 a 3 unitats de sang del pacient, a través d’una via arterial o venosa, cap a bosses col·lectores sanguínies abans o després de la inducció anestèsica, alhora que es reposa o es restaura el volum circulant amb col·loide o cristal·loides en la mateixa quantitat al volum extret. Les unitats de sang extretes es mantenen connectades a una altra via venosa del pacient sense solució de continuïtat, per això aquelles persones que rebutgen la transfusió de sang per motius religiosos poden utilitzar aquesta tècnica. L’hemodilució normovolèmica només es considera en aquelles intervencions quirúrgiques en les quals la pèrdua estimada sanguínia s’aproxima o pot superar els 1.000-2.000 ml. Requereix unes condicions prèvies del pacient i uns nivells d’hemoglobina preoperatòria de 14 grams/litre, almenys.
Fase postoperatòria
A la fase postoperatòria d’algunes intervencions quirúrgiques, el cirurgià pot indicar la utilització de drenatges recuperadors si preveu que la sagnia a les primeres 6 hores del postoperatori serà superior a uns 500 ml.

Els drenatges recuperadors permeten aspirar la sagnia que es produeix en el focus quirúrgic, filtrar-la i recol·lectar-la en una bossa especial que conté un element anticoagulant. Dins de les primeres 5 hores del postoperatori, segons els protocols interns de la Unitat, aquesta sang filtrada es pot administrar al pacient per contribuir a la disminució del grau d’anèmia postoperatòria. El sistema es constitueix en forma de circuit sense solució de continuïtat amb el pacient, per la qual cosa el seu ús està generalment acceptat per aquells pacients que per raons religioses no admeten la transfusió de sang autòloga.

Altres mesures dirigides a la reducció de la sagnia:
- Control de la tensió arterial. La hipertensió és un factor que condiciona una sagnia postoperatòria més elevada, per això és important que ja des del postoperatori immediat s’administrin al pacient els fàrmacs necessaris per mantenir les xifres tensionals del pacient dins de rangs normals.
- Analgèsia. El dolor és un factor inductor d’estrès i, per això, per acció directa i indirecta (elevant la tensió arterial), és també un element potenciador de la sagnia. L’equip mèdic s’encarregarà d’ajustar una pauta analgèsica adequada per aconseguir un control correcte del dolor postoperatori.
- Nàusees. Les nàusees, a través de l’augment de la pressió al territori venós, són un altre element que pot potenciar la sagnia postoperatòria. Per això, de forma protocol·litzada, tots els pacients sotmesos a cirurgia major reben tractament farmacològic per evitar l’aparició de nàusees i vòmits.
Què és l’anèmia?
Què és l’anèmia?

L’hemoglobina és una proteïna de les cèl·lules vermelles de la sang (component dels glòbuls vermells) que porta l’oxigen a totes les parts del cos. L’anèmia és la patologia que es produeix quan el nivell d’hemoglobina (Hb) és baix o més baix del normal, concretament quan el té un nivell inferior a 13 gr/dL en el cas dels homes, i de 12 en les dones.

Els símptomes que presenta l’anèmia són fatiga, intolerància a l’exercici, mal de cap, dificultats per respirar, taquicàrdia, marejos, nàusees, pèrdua de pes, disminució de la libido i dificultat per mantenir l’atenció.

Així mateix, l’anèmia pot ser un símptoma, és a dir, una condició temporal conseqüència d’altres condicions de salut; o pot ser un problema crònic, derivada d’alguna alteració permanent que cursi amb aquest dèficit.

Anèmia ferropènica

L’anèmia més habitual és l’anèmia ferropènica, que es produeix quan hi ha un dèficit de ferro (Fe). Les principals causes del dèficit poden ser un increment en la demanda (èpoques de ràpid creixement –infància i adolescència–), un augment de les pèrdues (dones en edat fèrtil) o una ingesta inadequada (malnutrició, mala absorció secundària a patologies diverses com la malaltia inflamatòria intestinal o infecció per Helicobacter Pylori, reseccions gàstriques o interaccions farmacològiques –per exemple, antiàcids.

En aquests casos, l’anèmia pot ser:
- Anèmia lleu. Les persones amb anèmia lleu poden no presentar símptomes o que aquests siguin lleus.
- Anèmia severa. Les persones amb anèmia severa poden tenir problemes que impedeixin dur a terme activitats habituals, sentir-se cansat o, segons del grau, poden presentar dificultats per respirar.
Els estudis han demostrat que l’anèmia es troba present en un percentatge molt elevat de pacients abans d’una cirurgia. Després de la cirurgia, l’anèmia augmenta, sobretot en aquells pacients més fràgils o als quals s’ha practicat una cirurgia d’alt risc o traumatològica.
- Què causa l’anèmia en pacients de cirurgia?
  L’anèmia es pot trobar present abans de la cirurgia, especialment en persones que pateixen malalties cròniques o oncològiques, o que presenten mala absorció alimentària, metrorràgies importants, deficiència en l’alimentació (persones d’edat avançada), úlceres gàstriques, etc.
  
  En el cas dels pacients que ja s’han sotmès a una cirurgia anteriorment, la sagnia operatòria durant l’acte quirúrgic, la recol·lecció de sang recollida per drenatges i les extraccions repetides (en pacients crítics) poden agreujar aquest nivell d’anèmia.
- Encara que no pateixi anèmia, és possible que em tractin amb un tractament antianèmic?
  Sí, a la Unitat valorem quin procés mèdic, intervencionista o quirúrgic s’ha de dur a terme i si aquest comporta un risc de sagnia baix, mitjà o alt. Segons les seves característiques personals, de la patologia, dels antecedents i si fa algun tractament mèdic, li podem oferir l’administració d’algun complement farmacològic per elevar el nivell d’hemoglobina.
  
  És per aquest motiu que és important contactar amb la Unitat almenys 3-4 setmanes abans de la intervenció, per diagnosticar i assegurar un nivell d’hemoglobina òptim abans de la intervenció quirúrgica.
- Quins són els efectes de l’anèmia no tractada en pacients de cirurgia?
  Una anèmia després de la cirurgia s’ha vinculat amb un risc més elevat d’infecció, dificultat de sutura en la ferida quirúrgica, més necessitat d’assistència respiratòria amb ventilador i més complicacions davant de persones que no la pateixen. Els pacients amb anèmia severa acostumen a ser candidats a transfusions de sang, en alguns casos podent allargar l’estada hospitalària. És per això que es considera molt important tractar i corregir l’anèmia abans de dur a terme la cirurgia.
- Quins tractaments hi ha disponibles per ajudar-me?
  Hi ha diferents tractaments possibles:
  
  Medicaments que estimulen la producció de cèl·lules vermelles de la sang (EPO o eritropoetina) han estat aprovats per corregir l’anèmia abans de la cirurgia i s’ha demostrat la seva utilitat per reduir les transfusions en pacients anèmics la cirurgia de les quals implica grans quantitats de pèrdua de sang.
  
  Ferro, endovenós o oral. Segons el nivell d’hemoglobina, la patologia de base i la intervenció a realitzar, se li’n prescriu un o l’altre.
  
  A vegades és possible que se li prescrigui algun complement vitamínic (àcid fòlic o vit. B6 o B12) per fer una aportació suplementària d’aquestes vitamines necessàries per a la fabricació de glòbuls vermells. Així mateix, una aportació extra de vitamina C contribuirà a una absorció més elevada del complement de ferro administrat.
  
  Aquests medicaments són més eficaços quan s’administren tres o quatre setmanes abans de la cirurgia, per la qual cosa és important conèixer si pateix anèmia al més aviat possible. El seu metge l’ajudarà a proporcionar el tractament més adequat per a vostè, tenint en compte les causes de l’anèmia i el seu nivell.

Carrer de Vilana, 12, 08022 Barcelona

932 906 200