Electromiografia
L'Electromiografia (EMG) és una disciplina especialitzada que s'ocupa de l'avaluació clínica i neurofisiològica de la patologia neuromuscular i de determinats aspectes de la patologia del Sistema Nerviós Central (SNC). En aquest sentit, l'Electromiografia és una extensió i una aprofundiment del diagnòstic clínic neurològic i utilitza els mateixos principis de localització topogràfica.
L'Electromiografia registra i analitza l'activitat elèctrica que es genera en els nervis i músculs, mitjançant l'ús d'estímuls elèctrics superficialment i, en cas que sigui necessari, amb l'estudi intramuscular utilitzant una agulla de calibre reduït que porta incorporat un elèctrode per a la seva anàlisi. No és necessària una preparació prèvia, tot i que el pacient haurà d'avisar l'especialista en cas que estigui embarassada, si porta un marcapassos o si pren anticoagulants. El pacient també haurà de portar, si en té, electromiogrames previs.
EMG. Electromiografia
L'Electromiografia és una prova en la qual cada pacient precisa una estratègia d'estudi individualitzada en funció del seu quadre clínic. L'ús de les diferents tècniques que es realitzen en el laboratori permeten: distingir entre lesions del Sistema Nerviós Central (SNC) i del Sistema Nerviós Perifèric (SNP); en patologia muscular, localitzar i valorar diferents tipus de lesions, específicament: lesions de la neurona motora de la banya anterior o del tronc (neuronopaties motores) i de les neurones del gangli raquidi posterior (neuronopaties sensitives), lesions de les arrels motores o sensitives (radiculopaties), dels plexes (plexopaties) i dels troncs nerviosos (lesions tronculars), alteracions de la transmissió neurocmuscular i, dins d'elles, distinció entre trastorns presinàptics i postsinàptics, trastorns primaris del múscul esquelètic (miopaties); finalment, una sèrie de tècniques que exploren la funció del Sistema Nerviós Autònom (SNA) i els seus trastorns.