Revisions de pròtesi

Bàsicament hi ha dues causes per les quals una pròtesi s'ha de substituir: una causa mecànica o una infecció. Cada una d'elles es pot presentar de forma precoç després de la cirurgia o de forma tardana després de l'operació.

• Causa mecànica

Ens referim a aquelles situacions en què la pròtesi no compleix la seva funció perquè existeix alguna alteració en el moviment normal de l'implant. Això pot ser causat a una mala posició dels components, a una alteració en el balanç dels lligaments o a un desgast d'alguns d'ells. El bon funcionament de la pròtesi dependrà de la correcta fixació a l'os, del correcte equilibri lligamentós i del correcte estat dels components de fricció.

Quan aquesta situació apareix poc després de la cirurgia (per exemple quan la rehabilitació és extremadament dolorosa i al pacient li costa estirar o flexionar l'extremitat) pot ser deguda a una fallida en la cirurgia. En aquest cas, el més habitual és que no existeixi suficient arc mòbil (mobilitat) i el genoll presenti rigidesa o dolor. Per solucionar el problema, es pot realitzar una artrolisi per artroscòpia amb l'objectiu d'eliminar les adherències i revisar els components o, segons el cas, serà necessària una cirurgia de recanvi de pròtesi per compensar les deficiències en la tècnica quirúrgica que s'han detectat com a causa del problema. En altres ocasiones la pròtesi pot quedar laxa i produir un efecte d'inestabilitat quan es camina. Ambdues situacions les considerem causa mecànica de fracàs en una pròtesi.

Quan aquest factor apareix passat un temps de la intervenció, pot ser causat a que un dels elements de la pròtesi s'ha gastat o afluixat, o bé perquè la fixació amb l'os (que es realitza amb ciment) ha cedit. En aquest cas el pacient acostuma a patir dolor o inestabilitat i és necessari efectuar un recanvi de pròtesi.

• Infeccions

Quan els signes d'infecció apareixen a les poques setmanes o dies de la cirurgia, es pot tractar d'una complicació derivada de la intervenció. El risc d'infecció és menor a l'1% gràcies a les actuals tècniques quirúrgiques i els protocols de profilaxi antibiòtica que s'apliquen. El tractament habitual és una cirurgia per netejar la zona afectada.

Les infeccions que es produeixen de forma tardana, temps posterior a la cirurgia estan relacionades amb un bacteri que s'ha adherit als components de la pròtesi, que són de metall i de plàstic. El pacient pateix dolor, però la mecànica de la pròtesi és correcta i no ha transcorregut suficient temps perquè la pròtesi s'hagi desgastat. De fet, moltes de les anomenades "pròtesi dolorosa" poden ser causades per una infecció larvada.

Si existeix infecció protèsica, els antibiòtics poden fer desaparèixer els símptomes però el bacteri hi queda, de manera que en aquest cas el tractament més adequat és el recanvi de pròtesi.

El postoperatori és similar al d'una cirurgia de reemplaçament de genoll. El temps de recuperació varia en funció de cada pacient. Únicament en les infeccions cròniques s'ha de plantejar una cirurgia de revisió en dos temps. Això és degut a que seria molt perillós col·locar una segona pròtesi sobre un terreny infectat que produís una nova infecció.