Pròtesi de maluc

L'artrosi i l'artritis en el maluc són les principals causes d'un reemplaçament de maluc

L'artrosi i l'artritis en el maluc són les principals causes d'un reemplaçament de maluc. Ambdues patologies produeixen un desgast del cartílag articular que recobreix el cap del fèmur. Això, a la seva vegada, provoca dolor i falta de mobilitat a la zona afectada. En fases inicials, aquests símptomes acostumen a tractar-se amb fàrmacs per alleugerar el dolor, però en fases més avançades és necessària la cirurgia perquè el pacient tingui una qualitat de vida òptima.

En la majoria de casos, els pacients que se sotmeten a un reemplaçament de maluc (artroplàstia de maluc) són majors de 50 anys però cada cop és més habitual trobar pacients de menor edat.

Quins símptomes pateix el pacient?
Els pacients que se sotmeten a una reemplaçament de maluc pateixen dolor a la zona afectada, que pot arribar a impedir-los la realització regular d'esport o, fins i tot, caminar de forma continuada o pujar escales.

Així mateix, també acostumen a patir una disminució de la mobilitat del maluc que els pot impedir realitzar activitats ordinàries com cordar-se els cordons de les sabates.
Quines proves diagnòstiques són necessàries?
L'especialista li realitzarà, a la seva consulta, una exploració i li farà un qüestionari per conèixer el grau de dolor i de mobilitat. Per confirmar el diagnòstic i el nivell de desgast en què es troba el maluc es poden sol·licitar radiografies.

L'especialista també pot demanar altres proves per comprovar si l'artrosi s'ha produït com a conseqüència d'una patologia anterior.
Sempre és necessària la cirurgia?
En estat avançats, el reemplaçament de maluc mitjançant cirurgia és el tractament més adequat. En patologies de maluc prèvies a l'aparició d'artrosi, i en funció de cada pacient, és possible realitzar una artroscòpia, una tècnica mínimament invasiva que permeti netejar el cartílag o corregir factors predisposants per retardar la col·locació d'una pròtesi.
Quins reemplaçaments de pròtesi es poden realitzar i de quin material estan realitzades?
- Pròtesi de superfície. Són aquelles en què es reemplaça el cap del fèmur i l'acetàbul (part còncava de la superfície de la pelvis), i es recobreixen amb material de metall (pròtesi de superfície metall-metall). Aquest tipus de pròtesis s'acostumen a col·locar en homes menors de 70 anys i dones menors de 60 anys, ja que implica conservar l'os, la recuperació del pacient és major, el risc de luxació és menor i el material és més durador. En cas de deteriorament o trencament de l'os del fèmur, es pot substituir per una pròtesi total.
- Pròtesi total (convencional). Són aquelles en què es reemplaça el cap i el coll del fèmur, així com l'acetàbul. Normalment, el coll del fèmur es reemplaça per una peça de titani (biela) introduïda en el fèmur de mida entre 10 i 15 centímetres amb o sense ciment. Les superfícies de fricció de les pròtesis totals, on es produeix el moviment entre el cap i l'acetàbul, poden ser de metall, ceràmica o oxinium contra polietilè (plàstic), o ceràmica contra ceràmica, segons l'edat, les necessitats i expectatives d'activitat física del pacient. Els materials actuals tenen un risc menor de trencament, permeten una major estabilitat del maluc i tenen un menor desgast.
Com es realitza la cirurgia?
La cirurgia es realitza mitjançant anestèsia general o epidural. El cirurgià realitza una incisió per accedir a la zona i poder realitzar el reemplaçament de l'acetàbul, el cap i, en cas que sigui necessari, el coll del fèmur. Alguns cirurgians de Centro Médico Teknon realitzen aquesta cirurgia assistida mitjançant un navegador que permet col·locar l'implant de forma precisa per disminuir el risc de possibles complicacions associades a aquesta cirurgia com la luxació, així com per augmentar la longevitat dels implants.

Les tècniques de cirurgia mínimament invasiva que s'utilitzen actualment permeten, a més, que l'estada mitjana al centre sigui només de 4 dies, que la necessitat de transfusió sanguínia sigui una excepció i que la recuperació sigui més ràpida i menys dolorosa. De fet, a les 48 hores la majoria dels pacients controlen el dolor amb paracetamol i un antiinflamatori convencional.
Quant dura una pròtesi?
Els materials que s'utilitzen actualment en el reemplaçament de maluc permeten una mobilitat molt similar a la de l'articulació original depenent no tant de l'implant, sinó del grau de mobilitat previ i de la rehabilitació posterior. Tot i que les pròtesis tenen una vida limitada, els materials actuals són cada cop més resistents, de manera que les pròtesis poden durar més de 15 o 20 anys, tot i que sotmetre-les a activitats física regular, per la qual cosa no sempre serà necessari realitzar un recanvi de la pròtesi en un futur.
Quan es pot incorporar a la seva vida habitual?
El pacient acostuma anar acompanyat de dues crosses durant les primeres 2-4 setmanes després de la intervenció, i una muleta entre 2-4 setmanes més, i ha de realitzar els controls que li indiqui el seu especialista. Així mateix, pot ser necessari realitzar exercicis de rehabilitació per recuperar la màxima mobilitat amb o sense ajuda d'un fisioterapeuta.

Passat un any, els controls començaran a ser anuals o bianuals en funció de les indicacions de l'especialista.

EquipsConeix els nostres equips

Carrer de Vilana, 12, 08022 Barcelona

932 906 200