Diagnòstic i tractament: Mirem més enllà del nas

La septoplàstia és una intervenció quirúrgica destinada a corregir una deformitat de l’envà nasal —septe— o reconstruir-lo.

Les alteracions en la forma i en el creixement de l’envà nasal poden ser d’origen congènit, desenvolupar-se durant el creixement o aparèixer com a conseqüència d’un traumatisme.

La cirurgia es practica per l’interior de les foses nasals, sense cicatrius externes visibles.

La intervenció es realitza en el quiròfan amb anestèsia general o amb anestèsia local i sedació, sempre amb l’assistència d’un anestesista, i és necessària l’estada en clínica d’unes 6 hores després de la intervenció.

Tot i que té una finalitat funcional però, en ocasions, es pot practicar conjuntament amb la rinoplàstia o altres tipus de cirurgia, com la de cornets o de la vàlvula nasal.

La vàlvula és l’espai piramidal comprès per les narines, el septe cartilaginós, i el cartílag alar, i té una doble funció: transformar un corrent aeri columnar en un altre laminar, per obtenir un ampli contacte de l’aire inspirat amb la mucosa, i permetre durant la inspiració un notable augment de la pressió negativa a la rinofaringe.

Les variacions anatòmiques de la regió valvular poden produir alteracions en la funció respiratòria nasal.

La patologia valvular pot ser congènita o adquirida i afecta d’una manera general a totes les formacions anatòmiques que constitueixen l’àrea valvular.

Es considera que un 13% dels pacients amb obstrucció nasal crònica pateixen un col·lapse de la vàlvula nasal, i un 88% d’aquests pacients pateixen un col·lapse unilateral.

La cirurgia es practica per l’interior de les foses nasals, sense cicatrius externes visibles.

Els cornets són unes estructures allargades i de teixit erèctil situades en l’interior de les foses nasals amb un làmina prima d’os en el seu interior. Proporcionen una respiració òptima, facilitant la neteja, l’escalfament i la humidificació de l’aire que inspirem.

Els cornets poden adoptar un volum més gran del que és normal, per diferents causes, alterant-se les funcions. La dificultat per respirar pel nas obliga al pacient a respirar per la boca.

Aquesta intervenció es fa de forma ambulatòria en el quiròfan, i en els casos que es pot fer amb radiofreqüència o làser, fins i tot en la mateixa consulta.

La cirurgia es practica per l’interior de les foses nasals, sense cicatrius externes visibles.

La cirurgia endoscòpica nasosinusal és una intervenció que agrupa diverses tècniques quirúrgiques.

El seu objectiu és reparar les estructures anatòmiques anòmales i/o extirpar les lesions que alteren les funcions normals del nas, dels sinus paranasals i dels demés òrgans veïns.

Depenent de la magnitud de les lesions, el cirurgià corregirà o extirparà més o menys quantitat d’aquests elements.

La intervenció es fa amb anestèsia general o local amb sedació.

La cirurgia es practica per l’interior de les foses nasals, sense cicatrius externes visibles, utilitzant instruments òptics (endoscopis i fonts d’il·luminació connectats a sistemes de televisió i vídeo).

Els adenoides es troben ubicats a la part superior de la gola darrere del nas i en el sostre de la boca o paladar tou.

La seva funció és la de ‘atrapar’ els bacteris i virus que entren amb l’aire que respirem.

Els problemes més comuns que afecten els adenoides són les infeccions repetitives de la gola, de l’oïda i la hipertròfia o obstrucció significativa que causa problemes en la respiració.

La intervenció es fa amb anestèsia general.

El pacient necessitarà una estada en clínica mínima d’unes hores després de la intervenció.

La rinoplàstia és una intervenció quirúrgica que modifica la dimensió i la forma del nas per millorar el seu aspecte de manera que sigui harmònic amb la resta de les estructures facials, respectant o millorant la funció.

Sovint es combina amb altres intervencions com la septoplàstia, la cirurgia de cornets, la cirurgia endoscòpica nasosinusal, o la cirurgia de la vàlvula nasal, que milloren la funcionalitat del nas.

Les tècniques quirúrgiques permeten l’abordatge per les foses nasals, sense cicatrius externes. Si malgrat tot, cal fer alguna incisió externa, es busca el seu camuflatge en la base del nas o en algun plec natural de la pell.

La rinoplàstia requereix anestèsia general o local, i per tant s’ha de practicar en el quiròfan.

Els resultats definitius s’obtenen entre els 6 mesos i els 2 anys.