Endoscòpia Terapèutica

L'esòfag de Barrett es produeix quan l'epiteli (la capa més superficial de la paret de l'esòfag) degut a l'agressió contínua del reflux gastroesofàgic (normalment àcid) és substituït per un altre epiteli que conté cèl·lules de tipus intestinal, al que se'n diu metaplàsia intestinal.

Hi ha diferents tipus o "graus" d'esòfag de Barrett, segons els resultats de la biòpsia i l'estudi microscòpic. Els graus poden ser:

• Metaplàsia intestinal sense displàsia
• Metaplàsia intestinal amb displàsia de baix grau
• Metaplàsia intestinal amb displàsia d'alt grau

La displàsia són les alteracions inherents d'un teixit o cèl·lula, que la fan més desorganitzada i semblant a una cèl·lula cancerosa. Tot i que la presència de displàsia augmenta el risc de càncer, no està considerada com a tal, sinó com una lesió precancerosa. En última instància, graus alts de displàsia es poden considerar càncer si hi ha signes d'invasió del teixit. És per això que és molt important diagnosticar els pacients que pateixin aquesta patologia, fer un diagnòstic i establir el tractament més precís i efectiu, ja que hi ha risc de desenvolupar càncer d'esòfag. És per això que els nostres pacients tenen a la vostra disposició la Unitat d'Esòfag de Barrett, formada per especialistes que ofereixen el diagnòstic i tractament més precís, així com les tècniques més innovadores.

Quins són els riscos d'un pacient amb esòfag de Barrett?

L'esòfag de Barrett augmenta el risc que el pacient desenvolupi adenocarcinoma esofàgic (un tipus específic de càncer). Tot i que tots els graus d'esòfag de Barrett fan que el pacient tingui un risc augmentat respecte a la població general, la displàsia de baix i alt grau són els subtipus de més risc.

* Dades obtingudes de Sharma P, Falk GW, Weston AP, et al.
Dysplasia and cancer in a large multicenter cohort of patients with Barrett's esophagus.
Clin Gastroenterol Hepatol 2006; 4:566-572.

Com es fa el diagnòstic?

El diagnòstic es duu a terme mitjançant endoscopis d'alta resolució amb magnificació (augment de la imatge), utilitzant tècniques de cromoendoscòpia afegides, realitzades per endoscopistes especialistes en el diagnòstic precoç de lesions precanceroses i la realització de biòpsies que són analitzades.

Diagnóstico esógafo de Barrett

Quan cal tractar l'esòfag de Barrett i quina tècnica està indicada a cada cas?

Actualment només cal tractar l'esòfag de Barrett quan apareix displàsia que es manté o confirma en un control als 3-6 mesos (segons el grau de displàsia), i la radiofreqüència és la tècnica d'elecció si no hi ha lesions visibles. Si hi ha aquestes lesions, la mucosectomia seguida de la radiofreqüència sobre la resta de l'esòfag de Barrett són les tècniques d'elecció.

El tractament de l'esòfag de Barrett passa pel control de l'àcid o el reflux gastroesofàgic per evitar-ne la progressió. El tractament amb dosis altes d'inhibidors de la producció d'àcid és el tractament d'elecció i la cirurgia antireflux es pot considerar com una alternativa.

técnica diagnóstico esófago barrett

Tècniques Endoscòpiques de Tractament de l'Esògfag de Barrett

• Mucosectomia endoscòpica
  • La mucosectomia consisteix en la resecció per via endoscòpica duna secció de la mucosa i submucosa (en aquest cas esofàgica). Està indicada sempre que a l'endoscòpia diagnòstica s'apreciïn lesions sobreelevades a l'esòfag de Barrett.
  • Aquesta prova diagnòstica es realitza sense ingrés, fent una estada en observació a l'hospital de dia durant unes hores.

• Radiofreqüència amb sistema HALO
  • El sistema Halo de radiofreqüència és un aparell que permet l'ablació de la mucosa esofàgica fins a una profunditat d'1mm de manera segura i uniforme. L'ablació és una tècnica on s'escalfa el teixit fins que deixa de ser viable o estar viu. La tecnologia HALO és un tipus molt específic d'ablació on l'energia calorífica s'aplica de manera precisa i controlada. Els assaigs clínics han demostrat que el teixit de Barrett es pot eliminar completament amb la tecnologia d'ablació HALO al 98,4% dels pacients.
  • Cal fer un seguiment endoscòpic i és probable que calgui repetir el tractament una o dues sessions.

Com cal controlar l'esòfag de Barrett?

S'ha de fer una primera endoscòpia amb biòpsies seguint el protocol de Seattle. Si no hi ha displàsia, però sí esòfag de Barrett, s'indica un control endoscòpic a l'any, alhora que augmenta la dosi del protector gàstric o derivats i es controla la total inhibició del reflux àcid mitjançant una pHmetria.

Si la segona endoscòpia segueix sense mostrar displàsia i l'àcid està controlat, es fa un control endoscòpic cada 2-3 anys.

En cas d'aparèixer displàsia confirmada en un segon control, s'indica el tractament endoscòpic.

Els càlculs biliars són la formació de petites pedres dins de la vesícula biliar, poden ser microscòpiques com a petitíssims vidres o de mida superior similar al d'una bola de golf. Es formen per una combinació de factors diversos i poden acabar derivant en una coledocolitiasi (ocupació total o parcial del conducte (colèdoc) per càlculs/pedres produint obstrucció dels conductes biliars.

L'endoscòpia és útil tant per al diagnòstic i prevenció de la malaltia mitjançant una ecoendoscòpia, una prova que permet obtenir una imatge del colèdoc mitjançant un endoscopi especial que realitza una ecografia des de l'interior de l'estómac i duodè, permetent visualitzar el colèdoc i l'existència de coledocolitiasi de forma nítida, sense interferències.

La coledocolitiasi requereix un tractament relativament urgent segons la forma de presentació i evolució però per endoscòpia (Tècnica CPRE que combina endoscòpia amb radiologia) és possible extreure la majoria dels càlculs/pedres sense necessitat de dur a terme un tractament quirúrgic.

Fibroscan:

Entre les diferents tècniques que utilitzem en el tractament bilidar destaca el Fibroscan, també anomenat elastografia de transició, que és una tècnica avançada que permet determinar la fibrosi duna manera no invasiva i indolora. Amb aquesta tècnica s'avalua 100 vegades més àrea del que valora una biòpsia.

Els resultats ajuden a anticipar diverses complicacions, així com a controlar i avaluar el dany causat per malalties hepàtiques, proporcionant informació útil per prendre decisions pel que fa al tractament, seguiment i pronòstic a curt i llarg termini duna malaltia.

Al mateix aparell de fibroscan pot haver incorporat el CAP (controlled attenuation parameter) que és l'única prova no invasiva per quantificar l'esteatosi hepàtica (fetge gras). Sent avui dia una de les causes més freqüents de trasplantament hepàtic.

Amb el CAP s'aconsegueix detectar a partir d'un 5% d'esteatosi a diferència de l'ultrasò que només detecta a partir d'un 30%.

L'ecoendoscòpia permet la visualització directa de l'interior de l'esòfag, estómac, duodè, recte i sigma podent visualitzar-se també les estructures del voltant d'aquestes vísceres (via biliar, regió pancreàtica, cavitat pèlvica, artèries i venes del tòrax i abdomen superior, ronyons i glán suprarenals, etc).

L'eco-endoscopi s'introdueix a l'interior de l'organisme a través de la boca o de l'anus i porta una càmera de televisió que transmet a un monitor imatges en directe de les parets de tub digestiu. L'eco-endoscòpia no és un procediment dolorós, però requereix sedació intravenosa més o menys profunda ja que tècnicament és un procediment de certa complexitat i durada.

L'eco-endoscòpia sol constar de dues fases: una fase exploratòria i una segona intervencionista.

Aquesta segona fase dependrà del que s'hagi vist a la fase exploratòria. Per exemple, si s'ha confirmat una anomalia caldrà extreure mostres per a un diagnòstic (ecoendoscòpia diagnòstica). Així mateix, la intervenció pot ser també terapèutica si es realitza un drenatge d'un quist/abscés o si s'utilitza per accedir a conductes biliars o pancreàtics.

L'eco-endoscòpia és un procediment invasiu que exposa a riscos a qui s'hi sotmet. Afortunadament els riscos són estadísticament baixos, però és important valorar amb l'equip mèdic la conveniència de la prova en funció de cada cas.