Biòpsia testicular

Aquesta tècnica permet obtenir una mostra de teixit testicular. Pot tenir una finalitat diagnòstica o terapèutica.

Què és la biòpsia testicular?

La biòpsia testicular és una tècnica quirúrgica que consisteix en l'obtenció d'una mostra de teixit testicular a través d'una incisió a l'escrot. L'estudi previ de l'home (exploració física i anàlisi hormonal) ajuden a establir en quins casos serà útil realitzat una biòpsia testicular, tot i que només l'estudi al microscòpic del teixit obtingut amb la biòpsia permetran realitzar un diagnòstic ajustat.

La utilitat de la biòpsia testicular pot ser diagnòstica (presa d'una mostra de polpa testicular) per a l'estudi d'anatomia patològica (valorar la funció testicular i conèixer si el teixit testicular produeix espermatozoides o no), mostra per a l'estudi genètic de meiosi (valorar si es produeixen espermatozoides amb >o< de 23 cromosomes, que és el que han de portar en condicions normals). Tot i que en la majoria de les ocasions es programa la biòpsia amb finalitat diagnòstica, també es pot realitzar per motius terapèutics: extraure espermatozoides immadurs, si n'hi ha, per al seu ús en reproducció assistida i congelació de mostra de reserva per a posteriors cicles de reproducció.

Com es realitza aquesta prova?

La biòpsia testicular és una intervenció ambulatòria en la qual el pacient entra i surt pel seu propi peu, sense requerir ingrés hospitalari. L'anestèsia (local) es realitza a nivell inguinal.

Durant la biòpsia, l'andròleg obté un o diversos fragments d'un o dels dos testicles de l'home per estudiar-los al laboratori amb la finalitat de determinar si contenen espermatozoides o no.

L'estudi, que es porta a terme al laboratori, comença amb la dislaceració dels fragments per alliberar els espermatozoides, si n'hi ha, i preparar-los per a la tècnica ICSI (Injecció intracitoplasmàtica d'espermatozoides) i se selecciona un espermatozoide per cada ovòcit el mateix dia i/o per criopreservar-los i conservar-los.

Tot i que és possible aconseguir embrions i embarassos a partir d'ICSI amb espermatozoides obtinguts de biòpsia testicular, les taxes de fecundació són menors que quan s'utilitzen espermatozoides procedents d'ejaculació, ja que els primers són immadurs.

En quins pacients està indicada la intervenció?

La biòpsia testicular està indicada en quatre situacions:

  • En la criptorquídia (descens incomplet d'un o ambdós testicles a través del canal inguinal cap a l'escrot).
  • En les azoospèrmies, aquelles situacions en les qual no es troben espermatozoides en l'ejaculació. En aquests casos el pronòstic dependrà si realment no es produeixen espermatozoides –azoospèrmia secretora- o si aquests sí que es produeixen però no apareixen en l'ejaculació –azoospèrmia secretora o obstructuvia-.
  • En l'aspèrmia o falta d'ejaculació, quan no és possible aconseguir una mostra del semen ejaculat mitjançant altres tècniques com el massatge prostàtic, l'electroestimulació prostàtica o el rentat d'orina en els casos d'ejaculació retrògrada.
  • En aquells homes en els quals se'ls ha realitzat una vasectomia prèvia i aquesta no és reversible o no es poden obtenir espermatozoides mitjançant microaspiració epididimal.

Quant de temps dura el procediment? És una prova dolorosa?

Com a tota intervenció ambulatòria amb anestèsia local, acostuma a ser una actuació mèdica de curta durada (uns 30 minuts) i de ràpida recuperació. El dolor local, que remet amb analgèsics, la inflamació i/o hematoma són les principals complicacions que es poden presentar, tot i que no són habituals. Es recomana una revisió després d'una setmana de la intervenció.

Quines alternatives existeixen a aquesta tècnica?

L'alternativa, quan no es detecten espermatozoides a la mostra testicular, és l'ús de semen de donant anònim.