Cirurgia de varicocele

La majoria de varicoceles no presenten símptomes, és per això que el seu diagnòstic se sol trobar durant una revisió de la bossa escrotal per estudiar la infertilitat o determinar la presència de molèsties a la zona inguinal o testicular de forma inespecífica (engrandiment i retorciment de les venes a l'escrot). Aquestes afectacions milloren en un 60-70% després del tractament adequat (varicocelectomia).

El procés de diagnòstic més comú és mitjançant l'exploració del contingut escrotal, en el qual s'observen els teixits i la bossa. Aquesta exploració s'acostuma a realitzar durant l'estudi de fertilitat masculina, i el varicocele és la causa més comuna d'infertilitat en homes. Així mateix, l'ús de les noves tecnologies també permet obtenir una anàlisi de la zona mitjançant:

• Ecografia
• Eco-doppler
• Venografia, utilitzada ocasionalment per analitzar les venes de la zona escrotal i del conducte

• Termografia, que s'utilitza per determinar la temperatura intraescrotal que acostuma a ser de 34,37 +/- 0,87º (la seva temperatura normal és de 33,07 +/- 1º). La millora de la temperatura permet restaurar el correcte funcionament espermàtic. Actualment la termografia s'utilitza en molt poques ocasions.

El tractament que es realitza en el cas de varicocele és la varicocelectomia subinguinal microquirúrgica. Aquesta tècnica consisteix en localitzar les venes testiculars dilatades per lligar-les i seccionar-les amb l'ajuda d'un microscopi quirúrgic per preservar les artèries, els vasos limfàtics i el conducte deferent que porta els espermatozoides. És un procediment que es realitza mitjançant anestèsia raquídia, que fa efecte més ràpid, i es realitza mitjançant la introducció de l'anestèsia mitjançant la medul·la espinal a través d'una agulla fina, i que dóna lloc a una recuperació més ràpida i permet que l'ingrés sigui de curta durada.

La incisió realitzada és de 2-2,5 cm a l'anell inguinal extern que permetrà accedir a l'anell inguinal intern. A través d'aquesta incisió es pot accedir al cordó espermàtic per observar les venes dilatades que s'entremesclen amb l'artèria testicular. Després d'això, es localitza l'artèria testicular i els vasos limfàtics per no lligar-los i se seccionen les venes a mesura que es van lligant per tal d'evitar el reflux de la sang del ronyó al testicle.

Els resultats de la intervenció mostren una millora en el 60-70% dels homes, i el percentatge d'embarassos és d'entre el 20-65%, amb una mitjana del 35%. Així mateix, és molt important l'ús d'aquesta tècnica perquè permet aturar el deteriorament de la funció testicular, ja que elimina els futurs danys en la funció hormonal testicular.

Els resultats són més alts en els casos dels pacients més joves, i la millora postquirúrgica és més alta en aquells pacients amb un varicocele més gran.

Les complicacions més comunes en aquest procediment són:

• Hidrocele. L'hidrocele és l'acumulació de líquid serós en una cavitat, en aquest cas es produeix en el cordó espermàtic, i dóna lloc a una possible hèrnia inguinal. Per evitar aquesta possible complicació, amb una incidència del 4-33%, és important utilitzar lents d'augment per preservar els vasos limfàtics.
• Lesió o lligament de l'artèria testicular. L'artèria testicular acostuma a tenir entre 0,5 i 0,8 mm. En el 40% de casos l'artèria està adherida a la vena espermàtica dilatada i en un 20% rodejada per una fina xarxa de venes i, normalment, espasmoditzada o contreta, fet que dificulta la dissecció i la preservació i que pot provocar una atròfia testicular. Amb l'ús de lents d'augment o microscopi disminueix el risc.
• Fallida o persistència del varicocele tot i la cirurgia.