Tractament estrès

L'estrès

L'estrès és el procés que s'engega quan hi ha un desequilibri entre la demanda ambiental i els recursos d'afrontament de la persona. Fruit d'aquest desequilibri la persona experimenta una resposta psicològica, conductual i fisiològica per adaptar-se a la situació o esdeveniment amenaçant.

Què és l'estrès?

L'estrès és el procés que s'engega quan hi ha un desequilibri entre la demanda ambiental i els recursos d'afrontament de la persona. Fruit d'aquest desequilibri, la persona experimenta una resposta psicològica, conductual i fisiològica per adaptar-se a la situació o esdeveniment amenaçador.

L'ésser humà utilitza recursos psíquics constantment per poder adaptar-se i donar resposta als canvis que li va oferint l'entorn, per tant certa quantitat d'estrès és necessari i positiu per a la supervivència i evolució del subjecte, aquest és conegut com a euestrès o estrès positiu.

El distrès o estrès negatiu (estat subjectiu de malestar) no distingeix d'edat ni sexe i és el que habitualment la gent associa a la paraula estrès. Dit d'una altra manera quan la gent parla d'estrès realment vol referir-se al distrès.

Aquest apareix quan la vivència estressant s'intensifica o es prolonga en el temps i la resposta psicofisiològica adaptativa fracassa desenvolupant-se de manera secundària un conjunt de símptomes que anomenem indicadors d'estrès que provoquen alteracions importants en l'àmbit personal, relacional, professional i de salut.

El distrès ens desequilibra i neutralitza els recursos adaptatius que disposem. Ja el 1956, Selye assenyala que la resposta d'estrès consta de tres fases. La primera anomenada d'Alarma: comença just després d'haver detectat l'amenaça, aquí apareixen els símptomes d'activació. A la segona, que és la de resistència, es comença el procés d'adaptació de l'organisme, mantenint-se en certa mesura la fase d'activació de la fase anterior.

Si en el temps es prolonga la vivència estressant podem entrar a la tercera fase o anomenada d'esgotament, on el cos acaba per esgotar tots els seus recursos i capacitat adaptativa.

A l'instituteMYM et recordem que avui dia és possible viure sense estrès.

Quines causes i com diagnostiquem l'Estrès?

Moltes són les causes i els factors que poden desenvolupar quadres d'estrès patològic. Les més freqüents ateses a la nostra consulta les dividirem en 2 grups: causes d'origen psicològic i d'altres d'origen ambiental, encara que l'estrès es desenvolupa de la combinació d'ambdues causes més o menys.

Les persones tímides són més vulnerables i sensibles davant d'una situació estressant. Les malalties que cursen amb fatiga i dolor, les alteracions hormonals, els problemes de parella, els reptes laborals, patir una greu malaltia, canvis de rutina i la ferotge competitivitat són altres de les causes que atenem freqüentment.

En definitiva, sabrem que una persona pateix estrès gràcies a l'aparició dels diferents indicadors d'estrès. Aquests els podríem classificar en tres grans grups:

1. Neuroendocrins: davant d'estímuls que generin alarma o amenaça per a l'individu, l'organisme reacciona a través de l'activació del sistema nerviós simpàtic preparant-lo per lluitar o fugir de l'amenaça. Aquesta reacció és adaptativa i permet que l'individu tingui eines per a la seva supervivència vital. Quan aquesta activació es fa crònica suposarà unes conseqüències tremendament negatives per a la salut de la persona. Destacar que hi ha sistemes com l'immunològic que degut a l'estrès es poden veure alterats.
2. Psicofisiològics: per exemple la taquicàrdia, hipertensió o bradicàrdia.
3. Psicològics:

– Ansietat, por, ira i depressió: diferents tipus de símptomes en funció de la gravetat: lleu, moderada, severa i fins arribar al pànic.

– Alteracions somàtiques: la fatiga, l'insomni, el tremolor i el dolor a diferents localitzacions.

– Alteracions cognitives: pèrdua de memòria, indecisió, oblits freqüents, acceleració o bloqueig mental.

– Alteracions comportamentals: fumar, trastorns de la conducta alimentària, inquietud psicomotriu, beure i fumar més del que és habitual, riure nerviós i mossegar-se les ungles entre altres.

Els indicadors emocionals i somàtics estan estretament interrelacionats i sovint són uns causa dels altres. Per exemple, en el cas de l'ansietat sembla que es relaciona més amb un estat d'estrès temporal i la depressió amb un tipus crònic.

A l'instituteMYM som especialistes en estrès

Com tractem l'estrès?

Tenint en compte que la millor teràpia per a l'estrès és la prevenció, a l'intituteMYM creiem que per afrontar de manera adequada el tractament de l'estrès hem d'entendre el context biopsicosocial del pacient per poder elaborar un pla terapèutic individualitzat.

Una història clínica exhaustiva, proves psicomètriques i una avaluació psicopatològica a càrrec d'un especialista en salut mental (psiquiatre/psicòleg) ens permetran fer un diagnòstic precís i fer un pla de tractament personalitzat.

Des d'una perspectiva general, sempre haurem d'adoptar un control adequat dels bioritmes i assegurar-nos que el pacient adopta unes mesures higienicodietètiques (dormir un mínim de 7/8 hores diàries, alimentació balancejada i equilibrada, pràctica d'exercici de manera regular i no competitiva) adequades per atenuar els efectes negatius de l'estrès.

A nivell psicoterapèutic farem un abordatge múltiple enfocat a tractar els aspectes corporals mitjançant la instrucció de tècniques de relaxació com ara la tècnica de relaxació mioclònica progressiva de Jacobson, que té com a objectiu contrarestar les reaccions fisiològiques de l'estrès. També posem èmfasi en els canvis necessaris en el comportament i des del punt de vista cognitiu treballem en tres punts clau com la substitució de pensaments negatius exagerats, realització de taller psicoeducatiu per manejar les situacions d'estrès i així ajudar a afrontar de manera més adequada i amb èxit les diferents situacions de conflicte futures generant un estatus d'autoconfiança superior.

Des del punt de vista estrictament farmacoterapèutic s'utilitzaran les eines necessàries per alleujar els símptomes físics com a psíquics que poden estar vinculats a l'estrès. El trastorn depressiu amb insomni o sense i l'ansietat seran els quadres sindròmics més freqüents subjacents a l'estrès.

Dins de les terapèutiques coadjuvants ens donem suport en la nutrició personalitzada, les pautes d'exercici físic i l'Acupuntura com a tècnica de neuromodulació de l'estrès.

A l'instituteMYM podem prevenir el teu estrès.