Dolor i càncer

Els pacients oncològics es poden plantejar diverses qüestions sobre dolor i càncer.

Tinc molt de dolor malgrat el tractament de l'oncòleg. Què més pot aportar la clínica del dolor?
El dolor al càncer és molt complex. Sobretot a mesura que la malaltia avança solen coexistir molts tipus diferents de dolor. El seu dolor és el nostre principal problema i per tant tenim experiència en el maneig de molta medicació d'ús no habitual pels oncòlegs. A més, tenim la capacitat d'aplicar tècniques que permeten una reducció acceptable del dolor fins a etapes molt avançades de la malaltia preservant la consciència i la qualitat de vida. Sempre és convenient fer pactes terapèutics per anar adaptant els recursos per controlar el dolor a la voluntat del pacient i la seva família.

En fases avançades quan ja no es pot donar quimioteràpia, què pot fer la clínica del dolor?
Precisament a les etapes més avançades de la malaltia, encara que només quedin unes setmanes de vida, la presència o absència del dolor serà molt important. Per això es poden aplicar tècniques com bloquejos epidurals, bloquejos nerviosos o perfusions epidurals o intratecals de medicació analgèsica que permetin viure millor, sense dolor i amb la consciència desperta. Hi ha evidència que un bon control del dolor en mans expertes pot perllongar la supervivència a més de la qualitat de vida.

Només és convenient anar a la clínica del dolor a les últimes fases de la malaltia?
Quan apareix un mal de difícil control cal anar a la clínica del dolor, sigui quin sigui el moment de la malaltia. Cal entendre la nostra tasca com un servei que prestem a les altres especialitats. Per això la situació ideal en aquest cas és la col·laboració estreta amb el servei d'oncologia que aplica les teràpies adequades que en molts casos quan hi ha una resposta del tumor aconsegueixen que el dolor disminueixi o desaparegui.

La morfina provoca addicció?

No s'han de confondre els termes dependència i addicció ni tampoc tolerància.
La tolerància implica la necessitat de dosis progressivament més grans per obtenir el mateix efecte terapèutic. Això passa amb la morfina però no sol comportar problemes perquè, en primer lloc, no hi ha un sostre, és a dir cada cop que augmentem la dosi augmenta l'efecte desitjat. En segon lloc, també es produeix tolerància per als efectes secundaris, és a dir que a mesura que passa el temps, van desapareixent els efectes secundaris com a nàusees o sedació.
La dependència física implica que si interrompem bruscament el tractament pot aparèixer un conjunt de símptomes desagradables que anomenem "síndrome d'abstinència" i que se solucionen tornant a donar la medicació o bé administrant tranquil·litzants.
La dependència psicològica és el que habitualment es diu addicció. Només passa quan es fa servir la morfina per aconseguir un estat psicològic diferent del normal. Entre les persones amb dolor crònic de tipus oncològic o no oncològic, la freqüència d'aparició d'addicció és inferior al 0,2%.

Per què cada vegada necessito més morfina?
Tal com ja s'ha explicat pot ser degut a un fenomen de tolerància propi de la morfina, però també pot ser perquè la progressió de la malaltia impliqui un augment de les necessitats.

Si començo a prendre morfina, mai no la podré deixar?
De la misma forma que se inicia el tratamiento del dolor siguiendo una escalera de medicamentos cada vez más potentes, puede bajarse la escalera y retirar la morfina si la enfermedad evoluciona favorablemente y desaparecen las causas del dolor.

Em van donar morfina i em va provocar moltes nàusees. Significa que no puc prendre cap mena d'opiaci?
La resposta als diferents opiacis (morfina, metadona, fentanil, buprenorfina, oxicodona, tramadol, codeïna) és individual i depèn del nombre i tipus de receptors que tinguem per a aquests. Per això una mala experiència amb un no ha de desanimar a provar-ne un altre si creiem que el pacient pot beneficiar-se'n.

Hi ha altres opiacis a més de la morfina?
Tal com s'ha comentat, hi ha altres fàrmacs derivats de l'opi o sintètics amb la propietat d'interactuar amb els receptors Mu i Kappa dels opiacis. Entre ells els més usats són el fentanil, la buprenorfina, la metadona, el tramadol i la codeïna. En el moment actual tenim opcions per a tractament oral, transcutani, transmucosa oral, endovenós, epidural. N'hi ha d'acció ràpida, lenta i duradora (fins a 72 hores). Sol combinar-se un d'acció duradora per al dolor continu amb un altre d'acció ràpida per a les crisis de dolor.

Consells pràctics sobre els opiacis transdèrmics

És important observar les recomanacions dels fabricants. Cal extremar les cures de la pell perquè les cues que utilitzen poden causar irritacions locals. També és molt important tenir en compte que la velocitat amb què passa la medicació des del pegat a la pell i d'aquesta a la nostra sang depèn de la temperatura de la pell. Per això en una situació de febre hi ha un risc de sobredosificació que cal prevenir.
La medicació del pegat no té un efecte localitzat sota el pegat sinó que passa a la sang a través de la pell i té efecte sobre dolors de tot el cos.

Tinc un mal d'origen reumàtic que no millora. Només es poden fer servir els opiacis per al dolor per càncer?

Cada cop s'accepta més que quan un dolor és intens cal tractar-lo amb fàrmacs potents sigui quin sigui el seu origen. Hi ha força experiència i publicacions que donen suport a l'ús d'opiacis en pacients amb dolor crònic no oncològic sense trobar complicacions ni incidència d'addicció superior a la trobada en pacients amb càncer.
Un control adequat i una relació permanent entre metge i pacient eliminarien pràcticament aquest tipus de problema.