onder-ortel-d8OHVItpnRw-unsplash

Però a més, també ha tingut conseqüències en els qui ja estaven diagnosticats, havien superat una malaltia mental o en persones que mai havien sofert aquest tipus de patologies.

Fa poc més d'un any i mig que el govern espanyol va decretar l'estat d'alarma, al nostre país que incloïen severes mesures de confinament, quarantena i aïllament social.

Durant aquesta crisi, en la qual encara estem immersos, la població en general i els treballadors i treballadores sanitàries en particular han estat sotmesos a una sèrie de circumstàncies que desafien les seves capacitats d'elaboració emocional, contenció i resiliència. Aquestes circumstàncies han repercutit en la salut emocional de les persones, tant en les que ja estaven afectes d'alguna mena d'afectació psiquiàtrica, com les que no havien debutat amb cap quadre simptomatològic prou significatiu.

En els inicis de la pandèmia, la dinàmica de la consulta va haver de reajustar-se amb la finalitat d'oferir als pacients l'atenció que necessitaven en un context tan excepcional, passant d'oferir atenció presencial a visites en format "telemàtic", facilitat per la pròpia idiosincràsia de la nostra especialitat. A pesar que el contacte "virtual" mai podrà superar el clima i la connexió que s'estableix en una visita psiquiàtrica convencional, gràcies a les noves tecnologies hem pogut continuar atenent en moments d'extrema necessitat els nostres pacients amb la millor qualitat possible, malgrat les limitacions existents.

Teknon-banner-blog-CAT (1)

Paral·lelament a l'atenció dels nostres pacients en la consulta "virtual", les hospitalitzacions augmentaven a ritme desenfrenat als hospitals, i les UCIS es col·lapsaven, sent el personal sanitari, en el cas de Teknon reubicat per a poder sostenir tal pressió assistencial. En aquest context advers, decidim com a equip ajudar des de la nostra humil posició brindant desinteressadament atenció psiquiàtrica i psicològica inicialment als pacients afectes de COVID-19 que la necessitessin i posteriorment també als professionals dedicats a cuidar-los.

La major part dels pacients atesos no presentaven antecedents psiquiàtrics destacables, però estaven realment compromesos a nivell psicològic després de tants dies hospitalitzats, alguns d'ells amb quadres inicialment greus, amb estades en l'UCI, després en planta, estant per descomptat en tot moment aïllats, sense poder rebre visites dels seus familiars, havent-hi en alguns casos sofert pèrdues familiars, sense poder-se ni tan sols acomiadar. Una experiència impactant per a qualsevol professional de la psiquiatria, que si bé estem acostumats a bregar en el nostre dia a dia amb tota mena de sofriment emocional, no estàvem preparats per a un esdeveniment de semblants dimensions.

Com ha afectat la pandèmia a la nostra salut mental?

La meva experiència en aquest any de pandèmia em porta dir que l'impacte de la COVID-19 en els pacients afectes per patologia mental prèvia ha estat aterridor; molts d'ells que romanien estables quant als seus símptomes psiquiàtrics es refereix han tingut severes descompensacions de la seva malaltia de base, probablement relacionades amb les estrictes mesures d'aïllament social i el canvi radical quant a la seva dinàmica vital, que ja era "per se" terapèutica per a ells.

Després estan el grup de pacients que fins ara no havien consultat amb Psiquiatria, o si ho havien fet havia estat temps enrere i estaven actualment sense tractament o cap seguiment. La meva percepció personal és que la COVID-19 ha actuat com un catalitzador, un trigger que ha desencadenat simptomatologia psiquiàtrica en menor o major grau que d'alguna manera romania en estat de "letargia" fins avui. Aquests símptomes abasten des de l'ansietat en totes les seves presentacions i graus de gravetat possibles (somatitzacions, crisis de pànic, fòbies, etc.) fins a trastorns afectius, trastorns psicòtics, addiccions, trastorns obsessiuscompulsius (TOC), entre altres.

La salut mental de les persones que han patit la COVID-19

I ara, al cap d'un any de pandèmia, també cada vegada se sap més sobre el virus i de l'impacte sobre la salut d'algunes de les persones que l'han sofert.

En la meva pràctica, he anat coneixent casos al llarg d'aquest temps de pacients sense antecedents psiquiàtrics destacables, que després de mesos d'haver-se infectat per la COVID-19, han presentat símptomes tant somàtics com psiquiàtrics (fatiga, cansament, dolor articular, parestèsies, migranya, falta d'energia, insomni, tristesa, labilitat…), sent alguns d'aquests difícils de discernir o catalogar, atès que se solapen entre si.

Els estudis demostren que pràcticament una de cada cinc persones que ha sofert la malaltia per COVID-19 és diagnosticada, en un termini màxim de tres mesos després de la infecció, amb alguna mena de trastorn psiquiàtric que no havia sofert abans. Aquestes conclusions científiques i la nostra pròpia experiència diària, ens porten per tant encara més a defensar, l'abordatge multidisciplinari en aquesta mena de casos.

I com a reflexió final, cal pensar que les experiències i coneixements adquirits durant la pandèmia actual, ens permetran ampliar i millorar l'abordatge psicoterapèutic i farmacològic dels nostres pacients, que són, en definitiva, la nostra principal prioritat.

Per últim, destacar que és important acudir als especialistes en salut mental quan experimentem els símptomes descrits, amb la finalitat de tractar-los com més aviatmillor.