Alergias Teknon Malet

El coneixement científic de la simptomatologia al·lèrgica desenvolupada pels pòl·lens és molt recent en la història de la medicina. La simptomatologia nasal coneguda com a rinitis es confon fins a finals del segle XVII i se sospitava que el nomenat refredat nasal corresponia a la destil·lació de líquid cerebral. En aquesta època es va poder identificar la rinitis al·lèrgica primaveral amb les flors i es defineix com el "catarro de les roses". Posteriorment, es va nomenar com a "febre del fenc", ja que es pensava que hi havia una relació amb el fenc acabat de segar.

En el 1819 John Bostock a Londres exposa la seva pròpia malaltia pol·línica amb afectació periòdica dels ulls i del pit i la nomena "catarro d'estiu" (Catarrhus aestivus). Finalment, l'any 1873 Charles Harrison Blackley va demostrar que el pol·len era la causa de l'errònia nominació de febre del fenc. En l'actualitat, es coneix com polinosi o al·lèrgia al pol·len, i és una malaltia amb una alta prevalença a tot el món.

El pol·len

Les malalties respiratòries al·lèrgiques, la rinitis i/o conjuntivitis són les més freqüents a la primavera. Del total de les rinitis al·lèrgiques en el món occidental el 75% estan ocasionades per pòl·lens.

Els pòl·lens són estructures cel·lulars de grandària microscòpica produïdes per les flors de plantes i arbres i que serveixen per a la reproducció. Representen l'element sexual masculí, el qual ha d'unir-se a la porció femenina de la flor per a la seva fecundació. Per a realitzar aquesta funció, determinades plantes i arbres produeixen grans quantitats de pol·len que és alliberat a l'atmosfera (pòl·lens anemòfils) i que, transportats per l'aire, li permeten aconseguir les estructures femenines situades en plantes distants.

Amb l'arribada del bon temps s'inicia el procés de pol·linització, és a dir, la producció i alliberament dels pòl·lens a l'aire i, per consegüent, la possibilitat de posar-se en contacte amb el nostre organisme i ser inhalats.

La pol·linització depèn també d'altres factors: a nivell de la mar els pacients solen trobar-se millor, ja que el vent (si bufa la mar) arrossega el pol·len cap a l'interior. La pol·linització pot ser progressiva si la temperatura s'incrementa a la primavera de manera gradual, però pot haver-hi pics de pol·len que apareixen de manera brusca quan en pocs dies es donen elevacions de 8-10 °C de temperatura.

En l'actualitat és conegut que l'emissió de partícules contaminants procedents de les calefaccions i dels motors dièsel altera l'estructura del pol·len i fa que aquest generi proteïnes d'estrès, com a mecanisme de defensa i augmenti la seva capacitat d'induir una resposta al·lèrgica en persones susceptibles. Així mateix, els alts nivells de contaminació de les ciutats afavoreixen el fenomen d'inversió tèrmica, que impedeix als pòl·lens abandonar l'atmosfera i incrementa el temps d'exposició a ells.

Els al·lergògens que són transportats per l'aire, com els pòl·lens i la contaminació, poden desencadenar la inflamació tant en la via respiratòria alta com en la via respiratòria baixa. De fet, fins a un 40% dels pacients amb rinitis al·lèrgica tindran asma concomitant i un 90% dels pacients amb asma tenen rinitis.

Teknon-banner-blog-CATEste enlace se abrirá en una ventana nueva

Recomanacions per a les persones al·lèrgiques al pol·len

L'al·lèrgia al pol·len és una condició que, amb el coneixement adequat i mesures preventives, pot ser manejada efectivament. Entendre els factors que influeixen en la pol·linització i com aquests afecten l'al·lèrgia al pol·len és clau per a reduir l'exposició i mitigar els símptomes. Amb l'arribada de la primavera, és essencial per a les persones al·lèrgiques adoptar estratègies que els permetin gaudir d'aquesta estació amb major benestar.

Recomanacions per a persones al·lèrgiques al pol·len

1. Evitar activitats a l'aire lliure durant les èpoques de major pol·linització, especialment en els matins.

2. Conèixer el tipus de pol·len al qual s'és al·lèrgic i les èpoques de pol·linització pot ajudar apreparar-se millor.

3. Ús d'aire condicionat i manteniment de finestres tancades a casa. s

4. Aplicar filtres HEPA en la llar i filtre antipol·len en el cotxe.

5. Evitar el contacte directe amb àrees recentment tallades de gespa i usar protecció com a màscares i ulleres.

Conèixer la situació i actuar

A Catalunya disposem dels resultats dels nivells de pòl·lens, amb caràcter setmanal, i recollits en 9 col·lectors situats en diverses localitats, que elabora el PIA, Punt d’Informació Aerobiológica de la UAB, en col·laboració amb laboratoris Leti Pharma i amb la direcció de la Dra. Belmonte. A Catalunya, i en el litoral mediterrani, els pòl·lens més freqüents són la parietària, l'olivera i les gramínies.

A Barcelona i en algunes altres poblacions (Girona, Igualada, etc.) predominen els pacients al·lèrgics al plàtan d'ombra, en els últims anys augmenta la sensibilització al pol·len de xiprer (arizónica).

La Unitat d'Al·lèrgia del Centre Dr. Coromina

La Unitat d'Al·lèrgia de Centre Coromina està dirigida pel Dr. Alfons Malet i Casajuana i compta amb una àmplia experiència en les tècniques diagnòstiques i terapèutiques de les malalties al·lèrgiques. En la Unitat es realitzen els estudis sobre l'al·lèrgia de totes les patologies al·lèrgiques: pediàtriques i de l'adult; per a això disposen dels al·lergògens diagnòstics adequats per a l'estudi de l'al·lèrgia respiratòria (Rinoconjuntivitis, Asma bronquial…), al·lèrgia alimentària, al·lèrgia a fàrmacs, al·lèrgia a insectes (picades d'himenòpters) i al·lèrgia cutània (urticària, angioedema, dermatitis de contacte, dermatitis atòpica…).