Saltar al contingut

Què és la síndrome de Gilles Tourette?

La Síndrome de Gilles de la Tourette, descrita l'any 1885, consisteix en la presència de múltiples tics que afecten la persona de maneres molt diverses i en diferents etapes de la vida: infància, adolescència o adult jove.

sindrome-tourette-teknonsindrome-tourette-teknon

Poden ser molt lleus i distorsionar molt poc la vida de les persones afectades, de manera que ni tan sols consultin amb el neuròleg, o bé que sí que tinguin una repercussió a psicològica, acadèmica, laboral, social o personal.

La prevalença del trastorn de Gilles de la Tourette està entre 5 i 30 per 10.000 i és tres vegades més sovint en homes que en dones.

Causes

Si bé encara no es coneixen tots els factors causants dels tics, es creu que es produeix per un conjunt de factors: genètics, ambientals, perinatals, autoimmunes… És molt freqüent que hi hagi una herència dels tics i trobem diversos casos en la família, encara que com hem comentat anteriorment, el grau d'afectació pot ser molt variable. Per exemple, algun dels dos progenitors potser va tenir en la infància algun problema de concentració o tics que van desaparèixer i no van donar cap problema, i algun dels fills pot tenir la Síndrome de Gilles de la Tourette amb símptomes més florits

Teknon-banner-blog-CAT. Este enlace se abrirá en una ventana nuevaTeknon-banner-blog-CAT

Símptomes

El símptoma principal de la Síndrome de Gilles de la Tourette són els tics, que són moviments ràpids, que se solen acompanyar d'una sensació de molèstia a la zona on es produeixen (una sensació que sol precedir el tic, anomenada sensació premonitòria). A diferència d'altres moviments que no són tics, aquests també es poden controlar i es poden "suprimir" o dissimular.

Els tics poden ser motors i afectar qualsevol part del cos (típicament cara, ulls, coll…). També pot haver-hi tics motors més complexos, com per exemple, aixecar el braç i fer gestos. També hi ha tics anomenats "vocals". Són "sorolls" que podem fer com gargamellejar, altres sons guturals. Pot ser que a ningú li hagi cridat l'atenció i hagin passat desapercebuts.

L'edat mitjana d'inici dels tics és de set anys. En general, els símptomes són més severs durant la primera dècada de la malaltia i després milloren gradualment. La Síndrome de Gilles de la Tourette és crònica, amb remissions i exacerbacions. Els símptomes inicials poden disminuir, persistir o augmentar.

Aquesta síndrome pot acompanyar-se d'obsessions i compulsions, alteracions del comportament, trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat, ansietat, o altres alteracions de l'estat de l'ànim i del son. Les persones molt afectades poden tenir problemes emocionals seriosos, inclosa una depressió major. Algunes d'aquestes dificultats semblen estar associades amb les conseqüències socials, acadèmiques i professionals del trastorn.

Com es diagnostica

El diagnòstic d'aquesta síndrome es basa en un bon interrogatori amb el pacient i la família i una exploració física. Durant la consulta la neuròloga observarà si hi ha tics (encara que hem dit que poden dissimular-se i per tant, no veure'ls)

Hi ha uns criteris diagnòstics segons els quals, si els tics motors i vocals són presents durant almenys un any, abans dels 18 anys, es complirien els criteris diagnòstics. El neuròleg demanarà proves; però aquestes seran per a descartar altres malalties, ja que les proves d'imatge poden sortir completament normals en la Síndrome de Gilles de la Tourette

Tractament

El tractament de la Síndrome de Gilles de la Tourette no implica necessàriament prendre medicació. De fet, el primer tractament a considerar en el maneig dels tics és un abordatge no farmacològic: millorar el descans nocturn, baixar nivell d'estrès i aprendre a manejar l'ansietat i l'estrès

Si aquests tics comencen a afectar el funcionament normal de la persona, les relacions socials i les activitats de la vida diària, hi ha tractaments amb fàrmacs per a controlar-los. Pot haver-hi casos més greus en els quals sigui necessària la cirurgia (estimulació cerebral profunda). Un tractament multidisciplinari amb la comunicació de família, neuròleg, neuropsicòleg, psicòleg, professors o psiquiatre és fonamental.

L'Institut de Neurociències de Centre Mèdic Teknon. Sinapsi

Sinapsi és una unitat de Neurologia i Neurorehabilitación especialitzada en el diagnòstic i tractament de malalties neurològiques i neurodegeneratives, des d'un punt de vista multidisciplinari.


dra-nuria-caballol-dra-angels-bayesdra-nuria-caballol-dra-angels-bayes

Doctora Àngels Bayés i Dra. Núria Caballol

Insertar comentario

Demana cita sense compromís

Recibe puntualmente en tu correo, noticias y recomendaciones de salud, para ti y los tuyos.