corazon-mujer-teknon-barcelona

Algunes xifres que ens acosten a la realitat de la malaltia cardiovascular en la dona

• A ESPANYA cada any moren més de 65.000 dones per malalties cardiovasculars (enfront d'unes 6.500 morts per càncer de mama)
• El 15% d'aquestes morts són per Infart agut de miocardi i un 26% per malalties cerebrovasculars
• Només a Catalunya moren 18.000 dones a l'any per malaltia cardiovascular
• Cada set minuts a Espanya mor una dona per malaltia cardiovascular

Com és possible que no siguem conscients de la magnitud d’aquest problema?

Les causes són diverses, però totes elles juntes, creen una espècie de "tempesta perfecta":

• El primer que necessitem per a resoldre un problema és ser conscients que tenim un problema. Existeix una enorme falta d'informació i conscienciació entre les dones que estan enlaire risc de patir malalties cardiovasculars. La societat no ho sap i elles tampoc. LES MALALTIES CV NO SÓN COSA D'HOMES. Molta gent pensa que l'infart es dona solament en homes joves i amb molt d'estrès… i això no és cert. I els mitjans de comunicació tampoc ajuden massa. En alguns reportatges de salut en la dona, trobem el titular: " Les 7 proves mèdiques que haurien de fer-se totes les dones " : revisions mèdiques que mai haurien de passar-se per alt: Examen mamari, Mamografia, Test genètic de càncer de mama en pacients amb antecedents familiars (gens BRCA), examen pelvià, citologia vaginal (Papanicolau), test de sang oculta en femta per a detectar càncer colorectal, i densitometria òssia per a l'osteoporosi… ni una paraula de cuidar de la salut cardiovascular.

• En segon lloc, la dona perd la protecció natural de les hormones (estrògens) amb la menopausa; les seves artèries es fan menys elàstiques i la sang més viscosa i s'afavoreixen les plaques toves en les artèries.
• A més, la simptomatologia de la malaltia isquèmica cardíaca en la dona, és més atípica i enganyosa (dolor epigàstric, malestar general, dolor toràcic poc localitzat, nàusees i vòmits que assemblen un tall de digestió…) en relació amb el dels homes ( dolor opressiu centretoràcic que s'irradia al braç esquerre…). Per això, s'identifica menys vegades com a greu i moltes altres retarda la seva assistència a urgències. Les dones arriben fins a 3 vegades més tard a urgències que els homes… i això té una importància cabdal, perquè gairebé la meitat de les defuncions per infart es produeixen en les primeres 3-4 hores des que apareixen els símptomes.
• La malaltia cardiovascular apareix en la dona una mitjana de 10 anys més tard que en l'home; en aquest moment s’uneixen altres factors de risc cardiovascular més comuns en les dones com el sobrepès, la diabetis, la hipertensió, la síndrome metabòlica…A més, les dones joves són AVUI més fumadores…
• Finalment, sabem molt menys sobre el cor de les dones que dels homes, perquè la major part d'estudis i assajos clínics existents han inclòs majoritàriament a homes. Dades publicades recentment a Circulation Cardiovascular Quality Outcomes, revelaven que en assajos de patologia cardiovascular, en el millor dels casos, la inclusió de dones era del 44% en estudis d'hipertensió arterial, el 40% en diabetis, el 38% en ictus i el 25% en malaltia coronària, malgrat que aquestes són malalties molt freqüents en el sexe femení, sobretot a partir de la menopausa.

Teknon-banner-blog-CAT

Com concloïa en una publicació de la Societat Espanyola de Cardiologia, la Dra. Pilar Mazón, presidenta de la Secció d'Hipertensió Arterial: "la malaltia cardiovascular en la dona és més freqüent del que pensem, més greu del que esperem, la diagnostiquem menys del que devem i la tractem pitjor del que creem".

Podríem dir que existeix una certa " bretxa de gènere " en l'atenció a la salut cardiovascular de la dona ?

A Espanya viuen 24 milions de dones, de les quals, més de 10 milions tenen més de 50 anys. És conegut que continua havent-hi bretxa de gènere en l'ocupació (salaris, pensions, càrrecs de responsabilitat, en l'educació, en la digitalització, en la conciliació i en la salut i benestar de les dones. I la COVID ha empitjorat temporalment les coses. Encara que les coses estan millorant, es calcula que Espanya necessitarà almenys 35 anys per a tancar aquesta bretxa de gènere. Sí; podríem afirmar que existeix també una bretxa de gènere en l'atenció de la Salut cardiovascular entre homes i dones.

Això ho demostren alguns estudis que posen en evidència que quan un home i una dona acudeixen a una primera visita en el servei d'atenció primària presentant els mateixos símptomes, si la dona explica que es troba en un moment de molt d'estrès en la seva vida, els seus símptomes s'atribueixen erròniament a aquesta causa, mentre que, en el cas dels homes, es pronostica correctament una malaltia cardiovascular i per tant, reben abans un tractament adequat.

Les dades són molt reveladors: davant als mateixos símptomes, el diagnòstic de malaltia cardiovascular es va donar en el 56% dels homes enfront del 15% de les dones, el 62% de les visites dels homes es van derivar a un cardiòleg, enfront d'un 30% en el cas de dones i, per a finalitzar, es va prescriure una medicació adequada per al tractament de malalties cardiovasculars al 47% dels homes, mentre que només es va prescriure al 13% de les dones.

De fet, fins i tot les mateixes dones atribueixen, a vegades, els símptomes de malaltia cardiovascular a l'estrès pel que no acudeixen al metge, o el deixen per a més tard, quan el seu estat empitjora. A conseqüència del retard en la sospita de malaltia cardiovascular i de la menor utilització d'alguns estudis complementaris, amb freqüència les dones reben menys, o més tard, el tractament necessari. Això ha quedat de manifest en amplis registres com CRUSADE (*) , que ha recollit dades de més de 165.000 pacients de 400 hospitals nord-americans en l'última dècada.

(*) L'estudi CRUSADE (Ca Rapid Stratification of Unstable Angina Patients Suppress Adverse Outcomes With Early Implementation of the American College of Cardiology/American’s Heart Association [ACC/AHA] Guidelines), és un estudi multicèntric analític observacional retrospectiu, no controlat, ni aleatoritzat. Es va realitzar en 248 hospitals estatunidencs, amb diferents sistemes sanitaris, entre març de l'any 2000 i setembre de 2002

Com podríem canviar aquesta situació?

Cada vegada existeixen més iniciatives i programes dedicats de manera monogràfica a la salut cardiovascular femenina.

Algunes accions que segur ajudarien a canviar aquesta realitat podrien ser:

• Mobilitzar i animar els diferents organismes i entitats que vetllen per la salut de la població, a conscienciar i informar la societat, i en particular les dones, de la importància de realitzar revisions mèdiques de salut cardiovascular a partir dels 50 anys, i establir polítiques i programes sanitaris per a facilitar l'accés de la població femenina a aquestes revisions mèdiques.
• Aconseguir normalitzar el binomi: revisió mèdica ginecològica + revisió mèdica cardiovascular en les dones, perquè les revisions mèdiques per a controlar la salut cardiovascular de les dones siguin tan habituals com fer-se una mamografia.
• Introduir en els estudis universitaris de Medicina els conceptes de gènere i dedicar temaris monogràfics dedicats a la salut i la malaltia en el sexe femení.
• Que els metges i investigadors posem el nostre focus d'atenció en les afeccions CCV de la dona, amb estudis i protocols especialment dirigits a elles.