Quan està indicada la radiofreqüència per a tractar els miomes-fibromes uterins?
Si bé el tractament clàssic dels miomes ha estat la cirurgia oberta o laparoscòpica, totes dues tècniques comporten ingrés hospitalari i anestèsia general. A més, la cicatriu uterina comportarà risc de trencament uterí i recomanació de realitzar cesària en un embaràs posterior.
Abans de considerar l'opció de la Radiofreqüència (quan està indicada), hauran de tenir-se en compte:
- L'edat de la dona
- El desig de tenir fills
- La mida i la localització dels miomes (vegeu classificació de la FIGO)
De fet, tots els miomes de 0 al 6 són candidats a la radiofreqüència.
- Els miomes que produeixen símptomes, condicionant la qualitat de vida personal, sexual i laboral, són els que es beneficiaran més de la Radiofreqüència i aquestes són les indicacions:
- Miomes tipus 0, 1 i 2, que arriben fins i tot a ocupar tota la cavitat interna de l'úter, produeixen augment en el sagnat menstrual, tant en la quantitat com en la durada, que arriba a requerir de vegades transfusions sanguínies.
-
- Pressió i maletar pelvians y malestar
-
- Compressió vesical i rectal, provocant miccions constants o tenesme rectal per compressió del mioma..
- Augment del volum abdominal, a vegades amb compressió d'altres òrgans.
- Infertilitat, a causa de l'oclusió per part dels miomes, dels orificis tubàrics i/o de l'orifici cervical intern de l'úter.
- Avortament de repetició, encara que no hi ha estudis multicèntrics radomitzats. La reducció o deformació de la cavitat uterina pels miomes tipus 0, 1 i 2, podrien disminuir la implantació embrionària, de la mateixa manera que ho fan algunes malformacions uterines.
Si tenim en compte que cada any es realitzen a Espanya al voltant de 50.000 histerectomies per causa dels miomes, la radiofrecuència, quan està indicada i estudiada, representa l'opció menys invasiva, segura, ràpida i còmoda per a les dones, al no deixar cicatrius, deixa l'úter en les millors condicions enfront d'un possible embaràs.