epilepsia-teknon-barcelona

Una crisi epilèptica és la descàrrega anormal, excessiva i sincronitzada d'un grup de neurones. La descàrrega pot estar limitada a una àrea del cervell (crisi focal) o estendre's a la totalitat del cervell (crisi secundàriament generalitzada). En algunes epilèpsies, les crisis comencen simultàniament en tot el cervell (crisis primàriament generalitzades).

Quins són els símptomes de l'epilèpsia?

Els símptomes de les crisis epilèptiques depenen de quina sigui l'àrea cerebral activada per les descàrregues neuronals excessives. Per exemple, durant les crisis poden produir-se:

• Símptomes motors. Per exemple, sacsejades d'un braç o una cama, si s'activa l'àrea motora primària.
• Símptomes sensitius. Per exemple, formiguejos que poden ascendir per un braç o una cama, si s'activa l'àrea sensitiva primària.
• Símptomes visuals. Llums en una part del camp visual, alteració de la forma dels objectes, etc., si s'afecten les àrees cerebrals visuals primàries i d'associació.
• Símptomes psíquics. Por, ansietat, sensació d'haver viscut abans una situació, etc., si s'afecten circuits cerebrals involucrats en les emocions i la memòria com el circuit límbic.

Convulsions

Una convulsió (o crisi generalitzada tònic-clònica) es produeix quan les descàrregues cerebrals s'estenen a la totalitat del cervell. El pacient perd el coneixement, pot emetre un gemec, cau a terra si es troba dempeus, i estén un o tots dos braços (fase tònica), posteriorment presenta sacsejades rítmiques i repetitives de braços i cames (fase clònica). Les sacsejades són cada vegada més lentes fins que finalment acaben.

Teknon-banner-blog-CAT

La durada d'una crisi convulsiva és de 2-3 minuts aproximadament. Durant una convulsió el pacient pot mossegar-se la llengua i tenir incontinència urinària. En despertar, sol estar confús i es recupera progressivament.

Quantes crisis són necessàries perquè es pugui fer el diagnòstic d'epilèpsia?

En general, es requereixen almenys dues crisis per a afirmar que una persona és epilèptica.

No obstant això, alguns pacients poden presentar condicions especials (EEG anormal amb unes certes troballes característiques, lesió amb capacitat de produir crisi en el TAC o en la RM) que suggereixin que el risc de més crisi és alt. En aquests pacients es pot fer el diagnòstic d'epilèpsia i es pot començar el tractament després de la primera crisi.

Amb què es pot confondre l'epilèpsia?

Les crisis epilèptiques es poden confondre amb diferents problemes mèdics, entre els quals Síncopes. Pèrdues de coneixement causades per una fallada temporal en el flux sanguini cerebral. Els tipus més freqüents de síncope són la síncope vasovagal i la síncope cardíaca.

• Crisis psicògenes. Episodis de sensacions i moviments anormals, acompanyats o no per pèrdua de coneixement, que no s'originen per una descàrrega neuronal excessiva. En altres paraules, no són epilèptics, i la seva causa és psicològica.
• Migranyes. Alguns tipus de crisis epilèptiques poden començar amb visió de llums brillants i acompanyar-se de cefalea intensa, per la qual cosa es poden confondre amb migranya amb aura.
• Altres. Trastorns del somni, atacs de pànic, trastorns del moviment, etc.

Per a diagnosticar correctament si un pacient té epilèpsia és fonamental que un neuròleg/òloga amb experiència reculli una bona història clínica. Si el pacient perd el coneixement durant els episodis, serà essencial que un testimoni acudeixi amb ell a la consulta.

També caldrà realitzar proves complementàries com:

• Ressonància magnètica d'alta resolució amb protocol específic d'epilèpsia
• EEG de bona qualitat preferiblement recollint el son, per a avaluar la presència i la localització de les descàrregues epilèptiques. Pot ser necessari fer un registre prolongat que inclogui vídeo per enregistrar els esdeveniments del pacient, comprovar que són crisis i esbrinar on s'inicien.

El diagnòstic d'epilèpsia té importants implicacions per a l'educació, la vida laboral i la vida social. Abans de fer el diagnòstic, s'han de descartar de manera raonable altres malalties, que requereixen tractaments específics diferents del tractament antiepilèptic.

Com es tracta l'epilèpsia?

Aproximadament el 70% dels pacients tindran les seves crisis controlades amb tractament mèdic (fàrmacs anticrisi). Existeixen gran varietat de fàrmacs antiepilèptics en el mercat amb diferents mecanismes d'acció. Cal triar el més adequat per al tipus concret d'epilèpsia, tenint en compte les característiques del pacient (edat, ocupació, sexe, altres problemes mèdics, etc.). L'objectiu serà aconseguir controlar les crisis sense efectes secundaris rellevants.

Per als pacients que no responen als medicaments, existeixen altres opcions com la cirurgia (eliminació de la zona on s'originen les crisis). En l'actualitat existeixen opcions poc invasives de les quals es poden beneficiar alguns pacients, com la termoablació amb làser.

Per als pacients que no es poden intervenir quirúrgicament (no es pot localitzar l'origen de les crisis, les crisis s'inicien en múltiples zones, el focus està localitzat en una part del cervell que no es pot extirpar…) existeixen altres opcions com la neuroestimulació (estimulador del nervi vague, estimulació cerebral profunda) o uns certs tipus de dieta, com la cetogènica.

Com cal actuar davant una crisi convulsiva?

primeros-auxilios-crisis-epilepticas

Font: https://www.epilepsy.com

La Unitat Funcional d'Epilèpsia de l'Institut de Neurociències de Centre Mèdic Teknon

Sota la direcció de l’epileptòloga Mar Carreño, la Unitat Funcional d'Epilèpsia de l’Institut de Neurociències de Centre Mèdic Teknon està especialitzada en:

• Epilèpsia infantil
• Epilèpsia en la dona en les diferents etapes de la vida; embaràs segur en pacients amb epilèpsia
• Epilèpsia en les persones majors
• Crisis psicògenes
• Detecció precoç i tractament d'epilèpsia refractària
• Neuroestimulació per a l’epilèpsia
• Cirurgia d'epilèpsia
• Ablació làser de la xarxa epileptògena

Demana cita ara