Preguntes freqüents sobre cirurgia del contorn corporal

Les liposuccions poden ser grans, mitjanes o petites. Normalment, la cirurgia plàstica i estètica practiquen les mitjanes i les petites. En aquest tipus de liposuccions és fonamental que el pacient, durant la tècnica operatòria, estigui perfectament hidratat per poder abandonar la clínica 24 hores després i començar una vida pràcticament normal, amb l’ajuda d’una faixa. Els primers dies pot sentir una mica de dolor similar al del cruiximent. També s’adaptarà ràpidament a la faixa, ja que es pot dutxar cada dia i no necessita ajuda. El postoperatori no és complicat.

Els pacients parlen d’una sensació similar a la del cruiximent. Una liposucció ben efectuada, amb els dispositius moderns existents, és poc traumàtica. Tant les cànules com els aparells que hi van connectats exerceixen un tipus de succió molt discret que no arrenca els teixits, com passava abans, sinó que delimita com és la zona de greix a ser absorbida respectant els elements nobles com les artèries, les venes i especialment les terminacions nervioses. Aquesta intervenció no està indicada en tots els pacients, sinó que és apropiada per acumulacions molt concretes de greix al contorn corporal. Està indicada, especialment, en persones relativament joves, amb una qualitat adequada de la pell. Encara que una liposucció estigui ben feta, s’ha de tenir en compte que, una vegada retirat el greix sobrant, la pell que hi ha per damunt s’ha de recol·locar, igual que es recol·loca en l’abdomen d’una dona jove després d’un embaràs.

Quan existeix un excés de pes (obesitat mòrbida) s’utilitza la cirurgia bariàtrica, un tractament que no es fa en cirurgia plàstica en reduccions molt importants de pes (50, 60 i fins a 70 kg). Després d’aquesta cirurgia, la flacciditat que es pot originar sí que pot ser corregida per un cirurgià plàstic; es pot tractar a qualsevol zona del cos, des de la cara, mitjançant lífting, els pits, mitjançant mastopèxies (elevació i tensió de la mama caiguda), l’abdomen, mitjançant abdominoplàstia (tensió a la zona de l’abdomen que ha quedat flàccida) o la part interna de les cuixes, mitjançant meloplàstia cural (estirament de la cuixa cap amunt, amagant la cicatriu en l’engonal fins al solc gluti). A les parts posteriors del cos també es pot corregir la flacciditat: a l’esquena o en la natja (natja trista), que pot requerir la tensió de la pell o la col·locació de pròtesi de natja en pacients amb natges desdibuixades. La cirurgia plàstica sí que duu a terme intervencions d’obesitats localitzades. Les més freqüents són les d’abdomen, per reduir la panxa; o a les cuixes, per corregir les cartutxeres. Les intervencions d’obesitats localitzades consisteixen en liposuccions de molts tipus: molt àmplies, molt concretes (com a l’interior del genoll) o massives (a l’abdomen, els costats i els glutis). Es pot utilitzar des d’una petita cirurgia ambulatòria fins a una de més àmplia que requereixi un ingrés hospitalari.

La liposucció no està concebuda com un tractament per aprimar-se. Cal veure-la com una tècnica que modela el cos i, sobretot, que modela algunes zones on hi ha dipòsits de greix, passius o lipodistròfies, que no es modifiquen ni amb dietes ni amb exercici. Abans d’una liposucció s’ha de valorar exhaustivament l’estat de la pell i de les zones a tractar, per tenir unes expectatives realistes i uns resultats que s’ajustin. El pacient pot engreixar després d’una liposucció, però ho farà de manera uniforme, ja que els dipòsits que li produïen una malformació, com les cartutxeres, no tornaran a sortir igual que abans.

La liposucció és una tècnica orientada a la remodelació del contorn corporal, de realització senzilla, però que exigeix una gran concentració per part de l’especialista. Les cicatrius són mínimes i la recuperació requereix una sèrie de punts, així com una faixa diària durant un mes perquè la pell es readapti al nou volum, massatges de drenatge limfàtic que ajuden que aquesta readaptació es faci de forma més ràpida i, també, paciència. El pacient ha de recordar que es podrà reincorporar a la vida quotidiana ràpidament, però que el resultat s’observarà a llarg termini, després de dos o tres mesos.

Encara que poden ser els mateixos que a la vida quotidiana, s’han de valorar els més habituals. Els riscos principals d’una cirurgia corporal es deuen a les zones de més tensió. El primer que ha de saber el pacient és que si hi ha zones amb més tensió hi pot haver un eixamplament que s’haurà de corregir al cap de sis mesos amb anestèsia local.