Preguntes freqüents sobre cirurgia mamària

Actualment, un dels millors materials per a implants mamaris és la silicona. Malgrat la controvèrsia que va tenir fa anys quan es parlava dels seus efectes secundaris, es va comprovar que és un material magnífic per la durada, la tolerància a l’organisme i per les poques complicacions. Avui dia també s’estan introduint altres variants com les injeccions mitjançant empelts de Macrolane™, també conegut com a àcid hialurònic. L’avantatge d’aquesta tècnica és que no requereix intervenció, ja que mitjançant injeccions s’emplena la zona que es vol ampliar o engrandir. No obstant això, té una durada moderada (entre un any i mig i dos anys) respecte a les pròtesis mamàries que duren molts anys. Una altra opció que es planteja en un futur és l’autoinjecció de greix del mateix pacient que, en contenir cèl·lules mare, pot regenerar teixits.

Les pròtesis de mama d’avui dia són molt millors de les de fa 30 o 40 anys. Poden tenir un disseny anatòmic o arrodonit, però totes són de gel de silicona d’alta cohesivitat, independentment de la forma. Que siguin d’alta cohesivitat significa que són sòlides, la qual cosa proporciona més seguretat que fa anys. Amb aquest gel d’alta cohesivitat no és necessari fer recanvis tan freqüentment, ja que estan dissenyades per durar de 30 a 50 anys. Encara que l’experiència amb aquest tipus de pròtesi és de deu anys, són molts més que els que oferien les antigues pròtesis.

Tant en cirurgies de reducció, com d’elevació o d’augment mamari, el procés habitual requereix ingressos de 24 hores. No s’ha d’oblidar que són cirurgies l’objectiu de les quals és trobar un resultat natural. En cirurgies d’augment mamari s’utilitzen tècniques mínimament invasives i endoscòpiques. Generalment es col·loquen els implants per sota del pectoral perquè no es notin, de manera que s’aconsegueix que les restes cicatricials siguin mínimes. El postoperatori d’una reducció o d’un augment mamari dura al voltant d’una setmana. L’ingrés de 24 hores es limita, sobretot en cirurgies d’augment mamari, a 8 hores, temps suficient en el qual la pacient ha d’estar en repòs absolut. A partir d’aquestes 8 o 24 hores, la pacient pot anar-se’n a casa i ha d’estar 48 hores més en repòs. A partir del tercer dia pot iniciar una activitat limitada sense esport i sense prendre el sol. Als quinze dies començarà el resultat definitiu, que culminarà als dos mesos després de la intervenció.

Hi ha diferents tipus d’intervencions de pit i, segons el que es desitgi corregir i de la tècnica que s’utilitzi, canviarà la cicatrització. En l’augment mamari, intervenció més freqüent, les cicatrius són mínimes perquè la cirurgia consisteix a col·locar, únicament, una pròtesi a l’interior de l’organisme. Les incisions al solc submamari, les incisions periareolars, al voltant de l’arèola, o bé per via axil·lar, permeten amagar les cicatrius perquè no siguin perceptibles després de l’operació. La reducció mamària, per a aquelles dones amb excés de pit, implica una elevació mamària perquè les mames molt voluminoses també solen estar caigudes. En aquesta intervenció, la cicatriu pot ser més visible. En tot tipus d’intervencions de cirurgia estètica s’han de complir una sèrie de principis, com amagar al màxim les cicatrius que, en el cas de la mama, serà mitjançant incisions submamàries per sota del pit. Un altre principi és l’ús de sutures sofisticades mitjançant tècniques específiques que permeten que les cicatrius siguin de la màxima qualitat possible. A més, quan es retiren els punts, és recomanable que la pacient segueixi un tractament específic amb pegats de silicona i oli de rosa mosqueta per dissimular encara més la cicatriu. Finalment, a les reconstruccions mamàries després d’un càncer, hi haurà més o menys cicatrització segons la complexitat de la reconstrucció. Quan una mama és reconstruïda després d’un càncer, habitualment no s’opera només la mama que ha estat intervinguda, sinó que s’ha d’operar, també, la mama contralateral sana per igualar-les al màxim. En aquest tipus de cirurgia també s’hauran d’aplicar els principis explicats anteriorment.

Amb l’augment mamari per via submamària, és a dir, amb una incisió d’uns 4 centímetres just al nou plec submamari, s’aconsegueix que la cicatriu estigui situada a la zona menys visible de tota la mama. Anteriorment, la incisió es feia a la zona areolar i la cicatriu podia perdre qualitat i era més visible. A més, també se seccionaven els conductes galactòfors, encarregats de portar la llet fins al mugró, una zona que conté bacteris que, malgrat que no provoca infeccions, poden contaminar les pròtesis al seu pas a través de la zona. Per via submamària es treballa deixant lliure la glàndula mamària, que no presentarà cicatrius i serà útil pel que fa a la lactància. No es tracta d’aconseguir solament volum, sinó que la pròtesi i el cos es portin bé per a un bon resultat al llarg del temps.

.

Els resultats són definitius, sigui un augment mamari, una reducció, una reconstrucció o una correcció de mames caigudes. Les pròtesis no s’han de canviar, encara que s’aconsella que als 10 o 15 anys es revisin, ja que el cos sí que canvia durant aquests 10 anys. És una cirurgia molt satisfactòria si es troben les proporcions més adequades i s’aconsegueixen resultats naturals. Els resultats dependran, també, de l’edat i de les expectatives de la pacient.