Preguntes freqüents sobre cirurgia reconstructiva

Des de fa anys, es duen a terme reconstruccions immediates després d’una mastectomia. Amb això s’evita l’impacte psicològic de la pacient després d’una extirpació de mama. Les tècniques que s’utilitzen per a aquest tipus de reconstruccions són variades i depenen de la pacient i del resultat de la mastectomia. És important que la mastectomia i la reconstrucció siguin desenvolupades per dos cirurgians: un d’oncològic i un altre de plàstic. Un dels mètodes són els expansors tissulars, unes pròtesis que es van emplenant de sèrum fins que s’aconsegueix el volum adequat per després col·locar la pròtesi definitiva. La reconstrucció mamària amb penjall de dorsal ample és una transposició del múscul dorsal de l’esquena amb pell cap a la zona mastectomitzada, una tècnica molt segura i molt utilitzada, amb poques complicacions. La transposició d’un penjall TRAM és una intervenció més complexa, amb més complicacions i indicada en casos molt concrets, utilitzant el penjall de l’abdomen. Finalment existeix el DIEP, tècniques de microcirurgia que necessiten un equip multidisciplinari i una alta especialització, amb unes indicacions molt concretes, i que ofereixen uns bons resultats.

La cirurgia reconstructiva és una part molt important de la cirurgia plàstica, reparadora i estètica. Consisteix a retornar l’anatomia, retornar les estructures anatòmiques o els teixits que s’han perdut per un problema oncològic o per un accident o una malformació congènita. En l’actualitat, les tècniques quirúrgiques que s’empren són semblants a les de la cirurgia estètica. En reconstruccions de mama, després d’una mastectomia, l’objectiu és obtenir un pit normal i natural, com si no hagués estat operat anteriorment. La cirurgia reconstructiva també s’utilitza per a reconstruccions abdominals per eventracions, hèrnies o per pèrdua de la premsa hipocràtica. També en cirurgies de piràmide nasal o rinoplàsties on hi ha una insuficiència ventilatòria, una dificultat en la respiració o una tumoració que s’ha d’extirpar.

La cirurgia plàstica es divideix en estètica i reparadora. La reparadora o reconstructiva és la que es duu a terme després de sofrir cremades, accidents (reconstrueix el nas, les cavitats orbitàries o les orelles) i després de tumors, ja siguin cutanis o mamaris. Actualment, la reconstrucció mamària després d’una mastectomia es pot fer d’una forma molt estètica. Hi ha múltiples tècniques disponibles i s’ha de començar des de la més senzilla fins a la més complexa. No s’ha d’oblidar que la cirurgia reconstructiva és una part de la cirurgia estètica i l’objectiu final són reconstruccions al més estètiques possible.

És l’element central de l’especialitat de la cirurgia plàstica que tracta aspectes patològics, oncològics, conseqüències d’accidents o cremades que necessitin una reparació dels teixits tous de l’organisme. En la cirurgia reconstructiva, el cirurgià plàstic està més íntimament implicat en la reconstrucció mamària postmastectomia, en la qual s’empren tècniques i procediments quirúrgics d’última generació per obtenir, restaurar o recuperar l’aspecte de l’organisme, en aquest cas de la mama de la pacient abans del procés oncològic. Actualment s’estan duent a terme reconstruccions mamàries amb teixits autòlegs i procediments expansors. S’hi aconsegueixen resultats a curt termini amb molt poca agressió quirúrgica, la qual cosa s’agraeix en aquest tipus de pacients.

En els últims 10-15 anys l’evolució de la cirurgia reparadora ha estat important. Actualment, es poden fer cirurgies que abans semblaven impossibles. La microcirurgia permet realitzar reconstruccions amb teixits del mateix pacient amb una fiabilitat i uns resultats estètics molt superiors als que existien anteriorment. Amb aquestes tècniques, i gràcies als avenços en el diagnòstic per la imatge, es pot fer un mapa anatòmic de cada pacient per poder moure, traslladar o trasplantar teixits. En el camp de la cirurgia estètica aquestes tècniques s’empren, sobretot, en la reconstrucció mamària, i s’hi poden utilitzar teixits de la mateixa pacient per aconseguir una naturalitat que abans era gairebé impossible. També es poden dur a terme reanimacions en pacients amb paràlisi a la cara o als membres superiors i inferiors. A més, permet corregir deformitats congènites o adquirides a la cara per col·locar tots els ossos on correspon. Pel que fa als tumors o deformitats traumàtiques, adquirides o congènites, mitjançant microcirurgia vascular, venosa, dels vasos limfàtics o nerviosa, permeten aconseguir al màxim un estat semblat al que tenia el pacient abans de la malaltia, el traumatisme, l’accident, o el tumor.

La cirurgia plàstica té dos vessants: un s’encarrega de l’estètica i l’altre de la reconstrucció, encara que tots dos estan lligats: no es pot parlar d’una reconstrucció sense un resultat estètic. El vessant reconstructiu abasta des de cremades fins a reparacions per malalties congènites i adquirides, per traumatismes, per tumors o per accidents. En l’actualitat es treballa molt en la reconstrucció mamària. Un punt clau és la reconstrucció immediata al moment de l’extirpació de la mama. El cirurgià plàstic ha de col·laborar íntimament amb tots els equips de manera disciplinar: ginecòlegs, cirurgians, radiòlegs i oncòlegs. La reconstrucció mamària immediata obre una llum en un moment en què la pacient sofreix certa preocupació i alteració en la seva vida. Els resultats d’aquest tipus d’intervenció són bons i psicològicament la pacient sofreix menys. La reconstrucció es fa amb pròtesi o amb teixits propis, i la indicació d’una o l’altra dependrà de la necessitat o no de radioteràpia.